L’exvicepresident del Parlament Josep Costa podrà exposar ell mateix les dues demandes que va interposar contra l’Estat espanyol davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Els magistrats li han comunicat a través d’una notificació, a la qual ha tingut accés El Món, que, després d’admetre a tràmit les demandes, podrà fer d’advocat davant el tribunal per defensar personalment els dos escrits amb què denunciava la vulneració dels seus drets civils i polítics com a parlamentari i l’atac a la sobirania de la cambra catalana.
Per altra banda, i també segons ha pogut saber El Món, Costa ha aportat al Tribunal Suprem l’admissió a tràmit d’aquests dos recursos europeus en el seu procés judicial per desobediència. Un judici en què tant Costa com la resta de membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent van ser absolts de l’acusació de desobediència per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’exvicepresident del Parlament, així com Eusebi Campdepadrós, exsecretari de la Mesa, van interposar un recurs perquè entenien que la resolució vulnerava drets fonamentals. I l’expresident Roger Torrent i la secretària quarta Adriana Delgado van respondre al recurs del ministeri fiscal.
Una imatge que es repetirà
En concret, els dos recursos es van presentar quan el Tribunal Constitucional va encetar la seva singladura contra la Mesa de la Cambra que presidia Torrent arran de l’admissió a tràmit de dues propostes de resolució –una contra la monarquia i una pel dret a l’autodeterminació. Tant Costa com Campdepadrós van recórrer les ingerències amb l’argument que vulneraven els drets polítics i civils que tenen garantits com a parlamentaris. El TEDH va admetre els recursos. Paral·lelament, la fiscalia va continuar el seu camí fins a querellar-se per desobediència, un procés que va acabar amb l’absolució de la Mesa.
El passat 17 de juliol, la secció cinquena del TEDH va comunicar a Campdepadrós i Costa l’admissió a tràmit dels recursos. A continuació, els magistrats europeus van donar trasllat de la demanda amb la formulació de tres preguntes a l’Estat espanyol. La més important de les qüestions va ser si, “segons el sistema constitucional espanyol, una resolució aprovada per un Parlament autonòmic, com el de Catalunya, es pot considerar com un acte dels parlamentaris a títol individual o com un acte del mateix Parlament”. Era el tronc de la demanda a Europa i que també ha bastit els recursos per la sentència del TSJC, en entendre que tot el procés judicial ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió i opinió així com el principi d’immunitat parlamentària.
Es repetirà la imatge de Josep Costa fent d’advocat d’ell mateix
En els dies vinents se sabrà la data de la vista oral. Un judici en què es veurà una imatge repetida: Josep Costa fent d’advocat d’ell mateix en una sala de vistes. Un fet que es va poder observar en el judici per desobediència davant el TSJC en el qual, després d’un considerable enrenou amb el tribunal i el Col·legi d’Advocats de Barcelona per designar-li un advocat d’ofici, Costa se’n va sortir. L’exvicepresident de la cambra i líder freelance de l’independentisme va aparèixer la primera jornada de la vista. Després de titllar de “farsa” el judici, va abandonar l’estrada malgrat les insistents peticions del president del tribunal, un pacient Carlos Mir, de romandre-hi.
