De fet, ja es va acomiadar del Parlament de Catalunya en la seva darrera compareixença per explicar la memòria del Tribunal de Superior Justícia de Catalunya (TSJC). Ho tenia coll avall durant la cerimònia d’obertura de l’any judicial, però ara el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha posat fil a l’agulla i rellevarà el veterà Jesús Maria Barrientos com a president de la poderosa sala civil i penal del TSJC. Una tribuna des d’on s’ha mostrat com un agressiu ariet contra l’independentisme, el Procés i en el seu moment contra els Mossos d’Esquadra, dels qui va retirar de la seva protecció personal i institucional arran dels fets del Primer d’Octubre.
Barrientos, que tenia el mandat caducat i ja havia renovat el càrrec, romandrà com a magistrat de sala, un cop sigui substituït pel pròxim magistrat escollit. De fet, avui mateix el Consell ha incorporat el seu nom en les 51 places judicials vacants, a tot l’Estat, en les que s’inclouen 16 del Tribunal Suprem. Tot plegat gràcies a l’acord de renovació del Consell que van acordar a Brussel·les, el PSOE i el PP després d’anys i panys de crisi i de mandats caducats.
El canvi de Barrientos no serà l’únic de Catalunya. Al llistat també s’inclou la renovació de la presidència de l’Audiència de Girona després de la renúncia del magistrat Fernando Lacaba. L’Audiència Provincial de Barcelona també tindrà nou president per venciment del mandat d’Antonio Ramón Recio. Així mateix, la presidència del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.
Barrientos, l’home contra el Procés
Amb Barrientos al TSJC, la justícia a Catalunya s’ha identificat amb el sector dur contra el Procés i contra la immersió a l’escola. De fet, la davallada de l’ús del català als Tribunals a Catalunya s’ha significat en el seu mandat. En aquest sentit, Barrientos proposava buscar “jutges oriünds” perquè hi hagi més català als tribunals. Barrientos també no se n’ha estat de criticar obertament la llei d’amnistia pels independentistes. De fet, en els casos que havia de jutjar com la vista per l’1-O contra Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga n’ha demorat l’aplicació de la llei de l’oblit penal.
L’encara president del TSJC va condemnar el president Quim Torra per desobediència, igual que els membres independentistes de la Mesa que presidia Carme Forcadell. Una condemna que li va sortir cara perquè la sala penal va anul·lar el judici per manca d’imparcialitat del mateix Barrientos. La vista es va haver de tornar a celebrar. Tampoc va tenir sort Barrientos en el seu intent de vestir la toga al Tribunal Suprem, per la qual cosa no va rebre cap vot.
