El cas Sixena encetarà aquesta setmana una nova fase que difícilment té marxa enrere. L’empresa SIT Proyectos, Diseño y Conservación, amb seu a Coslada (Madrid), comença aquest dimarts el trasllat del que es coneix com les pintures profanes de Sixena. Unes obres del monestir dels Monegres sobre les quals el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) mai no ha posat problemes tècnics ni de conservació per al seu trasllat, perquè, a diferència de les pintures murals, no presenten cap risc de destrucció pel sol fet de canviar-les d’ubicació.
Aquesta és la primera part del trasllat de les obres del monestir ordenada per un jutjat d’Osca i que en principi haurien d’estar lliurades el dos de desembre. Una facilitat de trasllat que contrasta amb les pintures murals, en què tots els informes tècnics presentats fins ara assenyalen el greu i possible risc de destrucció. Tant és així que el passat dijous el mateix director del MNAC, Pepe Serra, advertia que a hores d’ara, i després d’anys i panys de litigi, “ningú ha estat capaç de presentar un projecte tècnic per al desmuntatge i muntatge de les obres”.

On és el ministeri d’Ernest Urtasun?
És en aquest context, que a punt d’iniciar-se el trasllat per ordre judicial però amb un evident substrat polític, cal recordar que el Ministeri de Cultura, en mans d’Ernest Urtasun –que aquests dies és a Catalunya, com a número dos de la candidatura de Frente Amplio per la circumscripció de Barcelona–, no ha emès el dictamen que obriria la porta a la possibilitat d’aturar del traspàs de les pintures murals. Concretament, un informe de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), que, per exemple, ha aturat el trasllat del Guernica a Euskadi. Val a dir, que aquesta qüestió ha sorgit en les reunions del patronat del consorci del MNAC, on el ministeri té com a representant el secretari general de Cultura, Jordi Martí, exgerent de l’Ajuntament de Barcelona i exregidor del PSC, primer, i dels Comuns, anys després, amb Ada Colau com a alcaldessa. El jutjat no ha volgut mai encarregar l’informe, però això no impedeix a l’IPCE redactar-lo i veure si provoca alguna reacció.
Una dada curiosa, perquè fins i tot l’ICCROM (International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property), una entitat internacional que té com a objectiu protegir el patrimoni cultural i artístic dels estats que l’integren, ha emès un informe recomanant no tocar les pintures murals. “El seu estat actual alterat i fràgil les fa especialment vulnerables a les pertorbacions físiques i als canvis ambientals”, indica l’informe, que va arribar a mans del jutjat d’Osca, que va fer el sord i va decidir tirar endavant amb el trasllat. Al capdavall, l’única autoritat que podria frenar-lo seria l’IPCE, que no n’ha emès cap.

Dues obres diferents
A diferència de les pintures murals de la sala capitular, les pintures profanes són planes i es poden retirar sense haver de serrar, alterar la seva mida o modificar la seva composició. Van arribar de Sixena l’any 1960, amb l’aval de la Direcció General de Belles Arts de l’època, en ple franquisme i no tenen res a veure amb les pintures murals, que van ser arrencades en una operació de salvament i rescat de les pintures dirigida per Josep Gudiol a l’inici de la guerra dels Tres Anys, coneguda com la Guerra Civil en la historiografia espanyol. Les pintures profanes tenen un risc molt baix de desperfectes en el trasllat, però, en canvi, les murals, corren un risc seriós de destrossa.
En tot cas, des del MNAC insisteixen que el trasllat que comença aquest dimarts serà una retirada que serà “com un quiròfan”, només amb els tècnics i al marge de la derivada política que es pugui esdevenir. A més, el projecte tècnic l’ha fet el mateix MNAC perquè presentava prou garanties. Una característica que no té el cas de les pintures murals, un trasllat que, a hores d’ara, cap empresa es veu amb cor de fer-lo. “Si algú desenvolupa un projecte tècnic per retirar les pintures de la sala capitular, cosa que no ha fet ningú, igualment no pot desenvolupar-se sense saber on s’exposarien”, afegia Pepe Serra en declaracions el passat dijous des del MNAC. En aquest sentit, va recordar que encara espera del monestir que garanteixin l’exposició en les mateixes condicions del MNAC, on “un milió de persones l’any les visitaven”.

