A cinc dies que s’enceti el trasllat de les pintures profanes de Sixena del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) cap a l’Aragó, el director de la institució, Pepe Serra, ha volgut diferenciar-ho molt clarament del trasllat de les pintures murals. En declaracions aquest migdia, Serra ha remarcat que la posició del MNAC ha estat per la mateixa des del minut zero de la sentència. Un trasllat que començarà el 17 de novembre i arribarà al monestir dels Monegres, el 2 de desembre. Una retirada que serà “com un quiròfan”, només als tècnics i al marge de la derivada política es pugui esdevenir.
Per una banda, que el Museu té prou “solvència tècnica” per fer el trasllat d’aquestes pintures profanes que van ser enviades al MNAC el 1960 a través de la Direcció General de Bellas Artes. Un fet que, per altra banda, justifica que el MNAC no gosi fer el trasllat de les altres pintures de Sixena. “A hores d’ara continuem sense tenir ningú que digui com s’ha de fer, que tècnicament es pugui fer”, ha comparat Serra que insisteix que el MNAC “no té capacitat per fer-ho ni recomana fer-ho”.
És a dir, la predisposició de fer cas als tribunals es demostra en el fet amb el projecte tècnic presentat pel MNAC per desplaçar les pintures profanes mostra que no els motius perquè no s’atreveixen a fer-ho amb les pintures murals. En el cas de les profanes són planes i es poden treure perquè “no s’ha de serrar, no s’ha d’alterar la seva mida ni la seva composició”. En el cas de les pintures “no té res a veure” i ho demostren els informes que alerten del risc de destrucció si es traslladen. “Si algú desenvolupa un projecte tècnic per retirar les pintures de la sala capitular, cosa que no ha fet ningú, ni ningú l’ha fet, no pot desenvolupar-lo sense saber on s’exposarà”, ha sentenciat Serra com una contundent invectiva contra l’Aragó.
Cal desmuntar i muntar
Serra ressalta que qualsevol projecte de retirada de les pintures murals implica que cal saber on s’exposaran. Una característica diametralment diferent de les pintures profanes. Una opinió que veu amb el suport de diferents informes tècnics i de grans pèrits, i fins i tot, de l’ICROM, la gran institució museística del món a qui no se li poden demanar informes, perquè els fa quan vol. Com va fer amb el cas i que està aportat al Jutjat. Això sí, Serra ha reclamat que l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) que depèn del ministeri de Cultura, que informi sobre el trasllat perquè és un organisme que sempre ha estat vinculant.
En tot cas, Serra ha demanat que la mateixa cura que ha tingut el MNAC en protegir, conservar i fer valdre les pintures profanes també la tinguin a l’Aragó. “Hi ha una responsabilitat sobre un bé cultural que al final té valor universal”, ha defensat. “Hi ha també una responsabilitat cultural, però això ja no és jurídic, es a dir, estaria molt bé que qui les posseeix les faci accessibles, que no les vegin 300 persones un dissabte al mes… però això ja és una altra discussió que no és la meva”, ha advertit.
Tot plegat per recordar que al MNAC el visiten un milió de persones l’any. “Aquestes pintures, si ens posem a calcular des dels anys 60, estem parlant de desenes de milions de persones del món que les han vist, que les han entès, que les han vist en un context que els és propi”, ha reivindicat el director per exigir la mateixa diligència a l’Aragó.
