Ni amb el canvi de la jutgessa titular. La nova titular del jutjat número dos d’Osca, Pilar Guillén Carcelero, segueix el mateix camí intransigent amb els catalans que la seva antecessora, Rocío Pilar Vargas. La primera decisió important en el cas de les pintures murals de Sixena n’ha estat l’exemple. La magistrada ha desestimat de dalt a baix totes les al·legacions del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i ha decidit mantenir el cronograma de trasllat de les obres.
De res ha servit el recurs ponderat i detalladíssim dels serveis jurídics del MNAC amb què demanava, entre altres coses, ordenar al Ministeri de Cultura avaluar els riscos del trasllat dels murals i aturar el cronograma de 56 dies perquè mancava informació per poder completar la licitació del trasllat, amb el benentès que l’Aragó encara no havia traslladat tota la informació necessària.
En la seva resolució, la magistrada interpreta que l’informe d’avaluació de riscos presentat pel MNAC el 15 de juny és “rellevant” per a la planificació de la intervenció, “però no determina per ella mateixa la impossibilitat” d’executar la sentència “ni permet considerar automàticament justificat l’incompliment dels terminis establerts”. La jutgessa dona un termini de deu dies per tal que el MNAC acrediti les fases del cronograma que ja ha complert. Per altra banda, el Consorci del Museu ja ha tornat a licitar una assegurança per al material museístic que preserva i que trasllada.
Sí que fa cas de l’Aragó
Curiosament, la magistrada que tomba totes i cadascuna de les peticions del MNAC, sí que accepta l’escrit judicial que desestima les quatre al·legacions presentat pel govern de l’Aragó i l’Ajuntament de Sixena al recurs. En tot cas, la jutgessa els fa cas i els compra el seu argument que el trasllat és possible malgrat els riscos. “L’existència de riscos associats al trasllat exigeix una planificació rigorosa, però no equival, sense una justificació tècnica suficient, a la impossibilitat de dur-la a terme”, assenyala la titular del jutjat que ha d’executar la sentència del trasllat.
Seguint la petició de l’Ajuntament de Sixena, requereix al MNAC que identifiqui les persones que han intervingut en l’elaboració de l’informe d’avaluació de riscos del 15 de juny, tot indicant-ne la qualificació i funció professional en la preparació del text. En el mateix sentit, la jutgessa posa en valor les 56 setmanes de cronograma -establert el deu d’abril passat- perquè “preveu les cauteles que exigeix la naturalesa dels béns”. “No es tracta, per tant, d’un termini establert al marge de les necessitats tècniques al·legades pel MNAC, sinó d’un calendari fixat, precisament, per possibilitar el compliment de la sentència amb les degudes garanties”, argumenta.
“Les discrepàncies tècniques exposades pel MNAC, així com la necessitat al·legada de completar extrems determinats de l’informe no justifiquen, en els termes que han estat expressats, la suspensió general del cronograma fins a la recepció de la informació o dels pronunciaments tècnics que sol·licita”, insisteix la resolució. Ara bé, la jutgessa també es cura en salut perquè concreta que si s’identifiqués “una necessitat tècnica concreta, degudament justificada i rellevant per a una actuació determinada, pugui ser examinada de forma específica, sense que sigui procedent anticipar per aquesta via una modificació general del calendari judicialment establert”.
No cal l’opinió del ministeri
Així mateix, la jutgessa aprofita la interlocutòria per treure de l’equació el ministeri de Cultura, en mans d’Ernest Urtasun. D’aquesta manera, entén que la demanda insistent del MNAC perquè l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) i el Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals es pronunciïn sobre l’informe del trasllat, “no determina per ella mateixa la necessitat de recavar, en aquest moment i en els terminis proposats, un pronunciament dels organismes indicats com a condició prèvia per a la continuació de l’execució”.
Així, la “resolució” de les “discrepàncies” que les parts mostren pel que fa als riscos del trasllat “s’ha de vincular a necessitats tècniques concretes i no es pot traduir, sense justificació addicional, en una paralització general del calendari de compliment”. Per tant, no considera que sigui necessària l’opinió dels tècnics del ministeri, els únics capaços d’informar desfavorablement del trasllat.
