El cas Sixena està delatant que l’única veritable intenció del trasllat al monestir dels Monegres dels murals que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) és, ras i curt, que els catalans no les tinguin. La prova definitiva és un informe preparat pel MNAC per preparar el trasllat i advertir del riscos que suposa, lliurat a la jutgessa i que no s’ha pogut completar perquè l’Aragó no ha aportat cap informació sobre on i en quines circumstàncies vol rebre i exposar els murals. Tant és així, que els serveis jurídics del MNAC han presentat un duríssim escrit d’al·legacions al Jutjtat d’Instància número dos d’Osca, acompanyant l’informe, on retreuen el paper del govern aragonès -i, de retruc, de la jutgessa, per no obligar-los a respondre- i denuncien que s’ha deixat a l’estacada fins i tot l’Ajuntament de Sixena, principal impulsor del procés judicial.
L’informe de valoració de riscos del trasllat, de 63 pàgines i al que ha tingut accés El Món, és un document indispensable per executar la sentència que obliga al trasllat. El document té com a marc de referència les lleis de protecció patrimonial, les normes UNE i els codis deontològics que les acompanyen. Ara bé, l’informe no s’ha pogut completar perquè l’Aragó, des que la sentència és ferma i l’execució ha començat a fer via, encara no ha informat d’on s’han d’instal·lar els murals, ni on es produirà la “descàrrega i desembalatge” i la “reinstal·lació”. Una “informació rellevant” que no ha estat aportada i fa impossible poder avaluar del tot, tant a curt termini com a llarg, els riscos del trasllat que amb tanta visceralitat demana el director general de Cultura del govern d’Aragó, Pedro Olloqui.
Els serveis jurídics de la institució catalana se’n fan creus, en l’escrit, del fet que el Govern de l’Aragó no hagi aportat aquesta informació i deixen entreveure que la jutgessa també ha mirat cap a una altra banda. Fins i tot, plantegen que la deixadesa del govern aragonès implica que el cronograma aprovat definitivament per la jutgessa el 10 d’abril -tot i que encara no és ferm, per un recurs interposat- ha perdut validesa. Per tant, encara que la informació del trasllat arribés en els pròxims dies, l’avaluació de riscos faria impossible complir amb l’agenda ordenada per la jutgessa, de 56 setmanes. D’aquí que el MNAC hagi demanat als tècnics del Ministeri de Cultura integrats a l’Institut de Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE) que facin l’avaluació de riscos. Una manera d’obligar el ministeri que dirigeix Ernest Urtasun a mullar-se en el cas, perquè els seus tècnics serien els únics de poder impedir el trasllat.
“Un informe incomplet”
L’informe d’avaluació de riscos és una mena de manual d’instruccions absolutament necessari per procedir al trasllat d’una obra d’art. El text conté una introducció explicativa del context de l’avaluació, una descripció de l’estat actual del conjunt pictòric i una exposició de la metodologia seguida per realitzar l’avaluació. Però el moll de l’os de l’informe analitza els “riscos associats al trasllat a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena”.
En aquest punt, el MNAC preveu el que qualifica de “riscos a curt termini” i “riscos a llarg termini”, tot exposat en ordre cronològic les successives fases del trasllat. En el curt termini, els tècnics inclouen els treballs previs, la fragmentació i desmuntatge, l’embalatge i la càrrega, el transport per carretera, la descàrrega i desembalatge i la reinstal·lació. Pel que fa al llarg termini, “el més rellevant que s’ha identificat consisteix en la interrupció de l’equilibri fisicoquímic que poden patir les pintures murals en ser traslladades” que detalla amb unes “taules d’avaluació de riscos” incorporades a l’informe.
Però la desídia de l’Aragó no ha permès “completar l’informe”, ja que no ha aportat cap mena d’informació sobre les fases de “descàrrega, desembalatge i reinstal·lació”, absolutament “essencials” per completar l’avaluació de riscos. “Hi ha manca d’informació relativa a l’espai on seran reinstal·lades les pintures murals ni del sistema de col·locació”, al·leguen des del MNAC. Pel que fa als riscos a llarg termini, el MNAC argumenta que “no ha disposat d’informació per avaluar l’impacte de les futures condicions de conservació de les pintures”. És a dir, conèixer l’espai on aniran a parar les pintures com “un element crític per a la preservació a llarg termini de les pintures”.
“Extrema complexitat tècnica”
L’informe presentat al jutjat d’Osca ressalta “l’extraordinària complexitat tècnica” que suposa el trasllat de les pintures des del MNAC a monestir. Una complexitat que prové de “l’extrema fragilitat del bé patrimonial en qüestió, les seves dimensions, que són 166,26 m2, dels quals 117,20 m2 corresponen a la pintura mural original i 49,06 m2 a les pèrdues de les representacions originals dels arcs que van ser reconstruïdes pel taller de Josep Gudiol a conseqüència de l’incendi que van patir el 1936 quan encara eren al Monestir”.
El MNAC assegura a la jutgessa que “com a museu té una àmplia experiència en el trasllat d’obres d’art en el marc de les operacions habitualment típiques com el préstec d’obres entre museus”. Ara bé, també avisa i admet a la togada que “no té capacitat per dur a terme un operatiu d’aquesta envergadura i complexitat en el marc de les exigències actuals en matèria de conservació del patrimoni cultural a causa de les seves característiques singulars”. Unes “singularíssimes característiques que obliguen a reiterar la incapacitat tècnica del MNAC per tal de realitzar el trasllat en les condicions exigibles i garantint la integritat de les pintures”.
Comitè d’experts
En el context que el MNAC insisteix que l’informe d’avaluació de riscos és “parcial i incomplet” perquè l’Aragó no ha donat la informació “necessària i relevant” per fer complir la sentència, el trasllat pot multiplicar el perill de destrucció dels murals. “La manca d’informació pot comportar que la presa de decisions sobre processos determinats -com, per exemple, la fixació temporal o permanent de la capa pictòrica o el grau d’especejament de les pintures- pugui resultar contraproduent o fins i tot incrementar considerablement el risc de deteriorament de les pintures murals”, subratlla l’escrit presentat al jutjat.
“Aquesta manca d’informació impedeix igualment avaluar els riscos derivats del canvi d’estat de les pintures i la interrupció o la modificació de les condicions d’estabilitat”, afegeixen. D’aquí que el MNAC conclogui que és “impossible avaluar els riscos d’allò que no es coneix”. En aquest sentit, a hores d’ara i en el cas que l’Aragó es despertés i aportés la informació, seria impossible complir amb el cronograma establer per la jutgessa en execució. En tot cas, per anar per feina, i a la vista del posicionament de l’Aragó que no informa, el MNAC demana que el seu informe d’avaluació de riscos compti amb la “validació d’un comitè d’experts del més alt prestigi tant a nivell nacional com internacional“. En tot cas, reclama que l’Aragó doni la informació per poder complir amb la sentència i, fins i tot, començar la licitació pública del trasllat amb totes les garanties i estàndars internacionals.
El MNAC fins i tot ajuda l’Ajuntament de Sixena
El fet que el govern de l’Aragó no aporti la informació i no digui res ha generat una estranya confluència d’interessos on també rep la jutgessa instructora. Amb precisa intencionalitat, els advocats del MNAC, dirigits per Juan José Marín López i Abel Garriga, posen al centre l’Ajuntament de Sixena perquè tant l’actitud de l’executiu aragonès com la de la jutgessa perjudiquen els seus interessos. Així, raonen que si bé “el MNAC té profundes discrepàncies amb la majororia de les posicions adoptades per l’ajuntament de Sixena”, en canvi comparteixen la “fundada percepció que el tribunal posterga de manera injustificada i inexplicable els drets i interessos legítims de l’ajuntament”, amb el benentès que van aprovar el cronograma més pròxim als interessos del govern aragonès sense ni tant sols esperar que els tècnics enviats pel mateix Ajuntament avaluessin els riscos del trasllat.
El MNAC carrega contra l’executiu aragonès perquè reclama a la jutgessa que li permeti incorporar a l’expedient judicial una documentació i arxius imprescindibles per aplicar la sentència. Els advocats del MNAC s’exclamen perquè aquesta documentació “tècnicament important” que reclamen es va incorporar digitalment a l’expedient (són 9,07 gigues) el 5 de desembre de 2025. En aquest sentit, els serveis jurídics del MNAC no amaguen la seva “més absoluta perplexitat” perquè demostra que el govern de l’Aragó ni s’ha mirat la documentació en set mesos després d’haver-se presentat. “És realment estrany que, sense conèixer aquesta documentació tècnica del MNAC, l’executant Comunitat Autònoma d’Aragó hagi pogut formar-se una opinió tècnica –i prendre les conseqüènts decisions processals– sobre els múltiples i complexos aspectes tècnics de la present execució”, ironitza el MNAC. La prova del 9 que, al govern de l’Aragó, les pintures de Sixena només li interessen perquè els catalans no les tinguin.
