Dia clau al Parlament Europeu per aclarir l’ús de Pegasus contra el Procés sobiranista per part dels serveis d’informació de l’Estat Espanyol, el Catalangate. Aquest matí ha estat l’escenari de compareixences d’afectats, tècnics i experts que han deixat algunes informacions tant interessants com inquietants. Per exemple, la denúncia d’Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar una reunió telemàtica dels deu advocats que defensen els presos polítics per poder establir una estratègia conjunta quan encara eren tots a la presó. La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, també ha intervingut i s’ha vantat de la legalitat amb què, segons ella, actuen els serveis d’intel·ligència espanyols, però s’ha negat a respondre els eurodiputats.
Entre els compareixents, també hi ha participat Ignacio Cembrero, que com a periodista especialitzat ha apuntat que la potència més interessada i amb capacitat per espiar a través de Pegasus tant membres del govern espanyol com del Catalangate seria el Marroc. De fet, l’advocat dels líders d’ERC ha destacat que la investigació de l’Audiència Nacional va molt ràpid, contràriament als jutjats d’instància que han arxivat fins vuit denúncies presentades. En canvi, Cembrero assegura que l’Audiència Nacional encara espera resposta de NSO a les dues comissions rogatòries enviades a Israel el passat maig i setembre. L’estratègia de Ciutadans i PP, i en menor mesura, el PSOE s’ha dirigit a menystenir la feina de CitizenLab. Fins i tot, l’exministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, i actual eurodiputat popular, ha emfatitzat que Elies Campo, que ha coordinat la investigació, té vel·leitats “sobiranistes” per afeblir la credibilitat de les conclusions de l’estudi.
Quatre presidents espiats i una reunió múltiple
Van den Eynde ha aprofitat la seva intervenció per recordar al Parlament Europeu que s’ha utilitzat Pegasus per espiar a quatre presidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Així mateix ha subratllat que a la llista també hi havia periodistes i advocats. Ha estat en aquest punt, quan el lletrat de Junqueras ha ressaltat que se’l va informar que el 14 de maig de 2020 va ser espiat. En aquest sentit, ha destacat que un dels dies assenyalats per CitizenLab, el CNI hauria intervingut els telèfons quan celebrava una multireunió telemàtica amb nou advocats més -els defensors dels presos polítics- sobre l’estratègia a seguir de cara la justícia europea i sobre els drets penitenciaris, just el mateix dia que tots van rebre un SMS de la Seguretat Social espanyola i que va obrir la porta a la infecció dels telèfons.
En aquest mateix sentit, ha denunciat que a través de la intromissió de Pegasus, i més en una època marcada per la pandèmia que gran part de l’activitat es feia telemàticament, s’hauria tingut accés a documentació confidencial. Així mateix com a fotografies, comunicacions privades amb la família, comunicacions sotmeses entre el secret professional entre advocat i client, o entre advocats, contactes, converses i xats de xarxes socials o arxius emmagatzemats al núvol. Van den Eynde ha lamentat que el jutjat que investigava el cas l’ha tancat. “Només demanem informació!”, ha exclamat després de lamentar que ni els jutges ni el ministeri fiscal han fet res. “No han bellugat ni un dit!”, ha afegit per retreure les vuit instruccions aturades tot i “l’evidència digital” de l’espionatge. “Cap òrgan estatal s’ha posat en contacte amb mi”, s’ha queixat. Una situació que ha comparat amb la investigació de l’Audiència Nacional que ja té documentació classificada però, això sí, sense tenir dades de NSO demanades en comissió rogatòria a Israel. En tot cas, Van den Eynde s’ha mostrat sorprès que encara no s’hagi vist cap ordre judicial que permetés espiar els telèfons.
El CNI calla i el president de la comissió es queixa
Després d’una primera volta de testimonis, amb un “expert” proposat pel PP que feina ha tingut a defensar-se, ha arribat l’hora més esperada. En concret, la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Esperanza Casteleiro, que ha intervingut de manera telemàtica. Casteleiro ha venut les bondats democràtiques del CNI amb el suport, fins i tot, un pèl hooligan dels diputats espanyolistes. Com exemple, Jordi Cañas ha justificat l’espionatge als independentistes catalans per les seves suposades trobades amb dirigents russos per “subvertir l’ordre constitucional”.
En tot cas, de les 28 preguntes formulades a Casteleiro, no n’ha respost ni una escudant-se en que la institució que dirigeix té la classificació de secreta i, que, en tot cas, respon a la comissió de matèries reservades del Congrés espanyol. Les preguntes han estat força simples com ara si el CNI té Pegasus, si s’ha espiat independentistes catalans o els mateixos eurodiputats, com Diana Riba o Jordi Sole, n’han estat víctimes o per quin pretext o quin argument s’ha aportat per justificar aquest espionatge. Ha estat inútil, Casteleiro s’ha negat a respondre per “temps i qüestions legals” o en tot cas, alguna qüestió la faria per escrit. El president de la comissió, l’holandès Jean Learners ha clos la intervenció titllant “d’insatisfactori” el rebuig a respondre als eurodiputats. En tot cas, ha demanat als parlamentaris que li facin arribar en detall les preguntes que remetran a Casteleiro.
17 
1 