‘Puigdemont, amb tu va començar tot!’. Aquest podria ser el resum del que l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán defineix com l’inici de la seva persecució policial i judicial que l’ha acabat apartant de la política, l’ha portat a la presó provisional i l’ha imputat en diversos casos a l’Audiència Nacional. Així ho explica en un llibre que es distribueix aquest dimarts titulat ‘La caiguda: poder, relat i destrucció en l’era del judici’, on relata la seva experiència de conviure assetjat per investigacions judicials. En el llibre, Cerdán raona que imatge de la reunió amb el líder de Junts, Carles Puigdemont, a Brussel·les, com “l’inici de tot el que vindria després”.
Cerdán aprofita el llibre per presentar-se com a víctima d’un linxament organitzat per ser el principal negociador del PSOE. Cerdán es defineix com “l’arquitecte de les majories impossibles” i assegura que aquest paper, a la vista dels acords aconseguits, “va molestar a moltes persones”. “En política, quan incomodes deixes de ser útil i els problemes no es gestionen. S’eliminen”, apunta Cerdán, que es troba imputat pel cas Koldo i ara pel cas Leire, tots dos en mans de l’Audiència Nacional.
“Majories possibles”
Cerdán centra en dos els motius de la persecució. Per una banda, per haver aconseguit que el president espanyol, Pedro Sánchez, guanyés les primàries del PSOE contra tot pronòstic, i després pels acords amb PNB, Bildu i Junts per fer-lo president. L’exnúmero tres dels socialistes espanyols insisteix en el seu relat que durant molt temps la seva feina va consistir a “assegurar majories suficients” i que mediava amb els interlocutors dels partits quan alguna votació estava en perill. “A vegades amb una trucada en tenia prou, altres vegades eren dies o setmanes, però l’objectiu era sempre el mateix: construir estabilitat, perquè sense estabilitat no hi ha capacitat de governar”, assenyala.
Ara bé, insisteix que els seus problemes van començar quan va traspassar l’ombra de la discreció per negociar amb Puigdemont el que seria la “investidura més difícil de la democràcia espanyola”. “Hi ha un dia que va marcar aquestes negociacions: el dia en què em vaig fer la foto amb Puigdemont a Brussel·les. A partir d’aquell dia vaig deixar de ser una persona desconeguda i això ho va marcar tot”, sentencia. Aquell dia va passar a ser “visible” “Tot aquest és el context en el qual es produeix el que vindrà després, un context que, sense entendre-ho, fa que la caiguda sembli un fet aïllat, quan en realitat no ho és”, relata Cerdán en relació amb la investigació que es va obrir contra ell pel ‘cas Koldo’.
L’exsecretari subratlla que “moure’s entre posicions diferents, construir acords i fer possible el que alguns consideren impossible genera incomoditat”. “El que ve després – la seva imputació – és el resultat d’una trajectòria, d’un rol, i d’un conjunt de dinàmiques que en algun moment convergeixen sense avisar. En política, quan deixes de ser útil et converteixes en un problema, i els problemes s’eliminen”, conclou.
