Després de gairebé 8 anys d’instrucció i un llarg i dens judici que s’ha allargat prop de 13 anys, el cas Macedònia ja té sentència. Segons ha pogut saber El Món, el sotsinpector Josep Ranea, l’únic mosso d’Esquadra acusat després d’una estranya investigació del departament d’Afers Interns, ha estat absolt de tots els càrrecs. La defensa, dirigida per l’advocat José Maria Fuster Fabra, en nom del Sindicat de Policies de Catalunya, ha arribat després que el 3 de març passat quedés vist per sentència el judici. Una resolució de 189 pàgines.
El cas, instruït pel titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, actual instructor del cas Volhov. Una investigació sobre una llarga trama de suposada corrupció policial i de relacions entre confidents i narcotraficants. De fet, un dels principals encausats Manuel Gutiérrez Carbajo, també ha quedat absolt. La defensa de Ranea, en declaracions a El Món, s’ha mostrat “satisfeta i amb el convenciment que s’ha fet justícia”, després d’un judici on fins i tot els testimonis de càrrec es van desdir o on es van constatar faltes clamoroses durant la instrucció contra les més mínimes garanties.
Un judici amb girs de guió
Durant les llargues jornades de la vista oral es va anar desgranant una instrucció entrebancada i amb la implicació de tres cossos policials -Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia-. Una de les obsessions de la instrucció era poder acreditar que el sotsinspector Ranea havia rebut dàvides o diners per part de narcotraficants a través d’un confident. Cap prova va superar el test de ser un simple indici.
Les proves, interrogatoris i les pericials no han pogut acreditar cap de les acusacions contra els dos principals processats. De fet, els dos van reconèixer tenir la típica relació entre policia de carrer i confident. Una condició que el mateix Major del Cos, Josep Lluís Trapero va refermar en el seu profús testimoni a la sala o el mateix sotscap de la Unitat d’Afers Interns que va tirar per terra tota la investigació. Al capdavall, la sentència referma el testimoni del mateix Carbajo quan va definir Ranea “com un tio legal”.
Un policia de carrer, diu la sentència
La secció tercera de l’Audiència de Barcelona conclou que Ranea mantenia amb els diferents acusats -molts que han signat una conformitat per tràfic de drogues- era de “confidents i que simulava donar-los informació policial per obtenir-ne alhora informació sobre grups delinqüencials”. “De la prova practicada al plenari resulta plenament acreditat que Josep Ranea era un policia dels anomenats de carrer, amb experiència en integrar-se fins i tot com a infiltrat en bandes criminals i amb efectivitat contrastada en l’obtenció d’informació de confidents”.
Els magistrats sostenen aquesta tesi no només amb les declaracions dels seus superiors, sinó en les nefastes proves -totes tombades de al divisió d’Afers Interns- i en la quantitat de casos resolts gràcies als contactes informatius del sotsinpector. També, la resolució desmunta el relat de l’increment de patrimoni a través de pagaments mensuals tal i com asseverava la fiscalia. Finalment, les magistrades interpreten que les mateixes pericials, d’Hisenda -demanades per la defensa- no han pogut acreditar que el patrimoni -que “no tenia creixements abultats” provinguessin de fons irregulars.
Més informació properament
