Com una sèrie de Netflix. Amb moments de tensió final i giragonses amb un punt tragicòmiques, així es pot definir l’evolució del judici del cas Macedònia. Aquest matí s’ha celebrat una nova jornada de la vista on els protagonistes eren els pèrits d’Hisenda i mercantils sobre les finances dels imputats. La clau de tot plegat era si els números de l’únic policia implicat, el sotsinspector Josep Ranea, apuntaven que rebés un sou de l’entramat de suposats narcotraficants que seuen a la banqueta dels acusats. I ningú ho ha pogut certificar. De fet, el mateix pèrit d’Hisenda ha admès que un moviment de capitals que grinyolava podia “ser perfectament”, la liquidació de les famoses accions preferents que tenia la seva mare a la Caixa. Al capdavall, la teoria incriminatòria de la divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra que apuntaven que Ranea podia cobrar 1.000 euros al mes, s’ha desfet.
La testifical dels dos perits ha servit per ratificar els seus informes. Un dels perits ha afirmat que “considera absolutament raonable” l’estat financer i les operacions de Ranea amb la seva hipoteca i les seves inversions en capitals mobles, amb el seu sou i els ingressos dels rèdits que obtenia d’aquestes inversions. El perit d’Hisenda, per la seva banda, emfatitzava que era l’únic membre de la unitat familiar que tenia ingressos -tenia la dona, ja finada- i tres fills-.
Així mateix ha destacat que la hipoteca del seu habitatge, de 72.000 euros, es va amortitzar en 11 anys així com tres ingressos en cinc anys, de 2.000 euros, 5.400 i un de 59.000 que el perit ha justificat en cobrament de rèdits de les preferents i un fons de termini fix. En aquest sentit, el perit del fisc públic ha assenyalat que a cada paga extra -desembre i juny- i el retorn de la renda, ajudaven a liquidar el préstec hipotecari. També ha afegit al seu informe un contracte privat de compravenda de dos terrenys rústics a Jaen (Andalusia) de la seva mare que encara no s’ha escripturat. Un document que coincidiria amb data i import amb aquests ingressos.
L’advocat de la defensa de Ranea, José Maria Fuster Fabra, que defensa el policia en representació del Sindicat de Policies de Catalunya, i que al llarg del judici està mostrant ofici, ha collat els perits, sobretot al d’Hisenda, que ballava claqué cada cop que li preguntaven si veia irregularitats en els ingressos. Fuster Fabra ha començat a mostrar i llegir documents mercantils i fiscals que apuntaven la tesi de la defensa, el seu client tenia confidents però aquests no els feia passar per caixa.
Un dels punts més intensos de la vista ha estat just a l’inici de l’interrogatori de la defensa al pèrit d’Hisenda. En el seu informe, feia constar que hi havia hagut una liquidació de divises de l’estranger -que procedien d’un fons de les illes Caiman, operat per la Caixa- al compte de la mare del sots inspector. Fuster Fabra ha brandat el foli 22609 del sumari on consta una declaració del director general de La Caixa, Josep Maria Loza, que admetia que les preferents es liquidaven a través d’una societat instrumental amb seu a les illes Caimán. Hi ha hagut silenci, i la resposta del perit: “Sí, ho sé”.
La presidenta del Tribunal, Myriam Lynage, ha hagut de sortir al rescat del perit i ha fet retallar les preguntes al lletrat. Una intervenció que la magistrada ha volgut fer per advertir a l’advocat que ja s’havia assabentat del missatge. Fins i tot, quan advocat i perit s’han enfrascat en una dialèctica sobre els drets d’herència dels familars, la magistrada s’ha posat ferma: “les interpretacions jurídiques les fa el tribunal, no es fiquin en esbarzers!”.
La segona part de la pericial ha consistit en avaluar les xifres, dades, comptes i maniobres d’un dels altres implicats principals, Manuel Gutiérrez Carbajo, amb la compra-venda de vehicles. Però tampoc han complert cap expecativa incriminatòria. Per una banda, els perits han esbossat un informe en el sistema que suposament duia a terme per intentar fer frau amb l’IVA, amb un entramat de compra vendes. Però, l’advocat, Samuel Miguel Pérez, ha estat hàbil i amatent i ha fet notar que a la causa noms hi ha l’informe i no la documentació que el substenta. De fet, està en una altra peça separada i ningú no l’ha incorporada. Per tant, si no s’ha vist a sala poc valor incriminatori. També la defensa de Carbajo ha tingut un bonus track: tampoc ha quedat clar el sistema ni quin benefici en podia obtenir amb el frau d’IVA, ni per import ni per mecanisme. Com a molt, un frau d’IVA que no aniria més enllà d’una estafa a l’erari públic i no precisament, de grans imports.
