Les paraules de l’exlíder del PP Pablo Casado contra la comunitat educativa catalana poden acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, per la negativa de la judicatura espanyola a investigar si hi ha un delicte d’odi. Aquesta és l’estratègia que vol seguir el Grup d’Advocats Independents (GAI) –liderat per Josep Rosell i Lluís Gibert– davant la darrera resolució judicial del cas. Va ser una interlocutòria, amb data del 12 de febrer, de l’Audiència de Barcelona, que arxivava la querella interposada pel GAI en un procés al qual es va unir la Generalitat de Catalunya.
La interlocutòria, que ja ha estat comunicada a les parts, té setze pàgines i hi ha tingut accés El Món. Conclou que les querelles presentades contra Casado per unes declaracions on acusava els mestres catalans de no deixar anar al lavabo els nens si ho demanaven en castellà o que se’ls hi posessin pedres a les motxilles per tal d’obligar-los a parlar en català no tenen rellevància penal. D’aquesta manera, la secció novena de l’Audiència va estimar el recurs de Casado contra l’admissió a tràmit de la querella, un recurs al qual també feia costat parcialment el ministeri fiscal. “Aquesta decisió mostra que no hi ha cap via a l’Estat espanyol per investigar el delicte d’odi si és contra la minoria nacional catalana”, comenta Josep Rosell en declaracions a El Món.
Un fet diametralment oposat al criteri que s’utilitza en sentit contrari, com és en el cas Canalons. Precisament, aquest sumari investiga per odi uns tuitaires que van criticar obertament la petició d’un pare d’imposar el 25% de castellà a l’escola el Drac de Canet de Mar, al Maresme. Curiosament, aquesta setmana el fiscal ha registrat l’escrit d’acusació amb què demana presó per als activistes –ciutadans particulars sense projecció pública a part del seu Twitter–, acusats d’un delicte d’odi i amenaces per uns tuits. Un fet que segons el GAI mostra que contra la minoria nacional sí que s’investiguen opinions per raons d’odi, però no a l’inrevés.
“La societat catalana no és una minoria”
La interlocutòria que signen els magistrats Rafael Sicilia, Laura Ruiz i Isabel Cámara renya el jutge instructor, el titular del jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona, per haver tramitat la querella i haver fet les primeres perquisicions. Així, entren en el fons de la qüestió i remarquen que la sala considera que les declaracions, “pel seu contingut i context, en cap cas integren els delictes d’injúries, calúmnies o iniciació a l’odi de manera indiciària, per la qual cosa la querella no hauria d’haver estat admesa a tràmit”.
En el mateix sentit, alerten que “en cap cas es pot considerar com a tal minoria ni la comunitat educativa catalana, ni els professors, ni el departament d’Educació, ni la societat catalana, tenint present a més, que es tracta de qüestions que s’estan atribuint als partits polítics del govern català i espanyol”. Per tant, entenen que d’entrada no es poden investigar unes declaracions que no ataquen una minoria. Per això, obliguen a inadmetre la querella.
Cap a Europa
Els advocats Rosell i Gibert, però, no afluixen. Ans al contrari, perquè veuen la resolució com una via ràpida cap a Europa. La interlocutòria només permet presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals, és a dir, per manca de tutela judicial efectiva perquè no s’ha investigat. Un recurs directe, perquè no hi ha la via del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. “Per a nosaltres és una bona notícia”, explica Rosell.
“El que no pot fer una audiència és inadmetre una querella sense una mínima pràctica de prova o investigació”, sosté l’advocat. En aquest sentit, indica que hi ha una vulneració de drets profunda. “Una indefensió de cara a investigar si s’ha produït un delicte d’odi cap a la minoria nacional catalana; ni Manuel Marchena ho va fer quan tenia la querella al Suprem perquè Casado era aforat, es va esperar a remetre-la a un jutjat ordinari que abandonés l’acta de diputat”, afegeix. “Som, com el Barça, a dos partits de la final, primer el Tribunal Constitucional i després podrem arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, on explicant el que ha passat en altres casos com el sumari Canelons s’hauran de pronunciar sobre la negativa espanyola a investigar delictes d’odi contra la minoria nacional catalana”, conclou.
