Un dels moments més complicats del 20-S del 2017, el dia dels escorcolls ordenats pel jutjat 13 de Barcelona en la macrocausa contra el referèndum, va ser el setge policial de més de sis hores a la seu de la CUP, al carrer Casp de Barcelona. Aquest dimarts es compleixen cinc anys d’aquell matí en què desenes de furgonetes de les Unitats d’Intervenció Policial, els antiavalots del Cos Nacional de Policia, van encerclar la seu, suposadament esperant una ordre judicial d’entrada i escorcoll que no arribaria mai. Ara El Món ha tingut accés a les declaracions davant la jutgessa dels policies responsables de l’operatiu, en una causa oberta per una denúncia de la CUP que finalment va ser arxivada i els agents exculpats.
Els interrogatoris acrediten que la comissaria general d’Informació del CNP feia setmanes que vigilava els cupaires en “un dispositiu d’informació”, és a dir amb agents de paisà, fins que el 20-S van veure moviment de possible material per al referèndum i van aparèixer els antiavalots per confiscar-lo. Actuaven només amb la cobertura de la fiscalia. Tots els agents implicats van negar coaccions a la CUP davant la jutgessa. Així mateix, van admetre que “mai” van tenir “ordre judicial d’entrada”. De fet, el cap d’Informació nomenat per a l’operació contra el referèndum va dir que s’havia demanat a la fiscalia que la sol·licités, sense resultat. Tot i així, l’aleshores cap superior del CNP a Catalunya, el comissari Sebastián Trapote, va enviar a envoltar la CUP fins a una vintena d’unitats antiavalots, totes les operatives en aquell moment a la demarcació de Barcelona.
“Va ser un dia de nervis”, expliquen en conversa amb El Món protagonistes de la CUP d’aquella jornada. Hi va haver temps, fins i tot, per a les anècdotes, com ara el cas de l’advocat Xavier Solà –un dels defensors de Jordi Cuixart–, que va ser confós amb un secretari judicial i els manifestants el van remullar amb cervesa. “Quan tot va acabar, un dels oficials es va dirigir a David Fernández i li va etzibar: ‘Cal reconèixer que els teniu ben posats'”, detalla a El Món un dels veterans cupaires que va ser a la seu des de primera hora.
Ordres de la fiscalia, però no de cap jutge
El policia amb número de TIP 88009 va ser dels primers a explicar a la jutgessa com va ser aquell 20 de setembre. El policia va admetre que era el cap del dispositiu i que feia dies que vigilaven la seu cupaire, “des de les vuit del matí fins a una hora indeterminada”. Així mateix assegura que ho feien amb la cobertura de la instrucció 2/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya, que teòricament els habilitava per poder confiscar material de “propaganda” del referèndum.
En aquest interrogatori, el comandament va admetre desacomplexadament que “en cap moment” van tenir una ordre judicial per entrar a la seu del partit independentista.
També va explicar la jutgessa que mai van estar esperant una ordre judicial d’entrada. Així també va justificar que en tot cas, si consideraven que calia entrar a la seu haurien hagut de demanar-ho al jutge, perquè la instrucció de fiscalia no ho permetia. El comandament es cobreix l’esquena informant que va ser a la seu fins a les dues de la tarda.
“No sabem quants eren”
El cap del dispositiu va relatar a la jutgessa que en veure com arribava la gent que els “insultava” va demanar suport a les unitats d’intervenció policial.
Ara bé, el comandament també admet, amb sorpresa de la instructora, que no sap quanta gent formava part del dispositiu d’informació. “M’estranya que com a cap del dispositiu no sabés la gent que tenia al càrrec”, ironitza la jutgessa. “Vostè al matí no sap quanta gent va a treballar?”, insisteix la jutgessa. Al final, li diu que són set.
Un cap d’Informació de Madrid expressament per al setge
També va passar pel jutjat el responsable de l’operatiu d’Informació del Cos Nacional de Policia per al referèndum de l’1 d’octubre. En concret, el comissari 19196, comissari de la Comissaria General d’Informació, al càrrec d’una Unitat Central d’Informació, i que va detallar a la jutgessa que “tots els membres de la comissaria general d’informació de tot Espanya que havien anat a Catalunya pel referèndum depenien d’ell”. En van ser 198 agents.
Per altra banda, el comissari assegura que hauria estat el responsable de l’escorcoll si el jutge hagués decidit ordenar l’entrada a la seu de la CUP, a petició de la fiscalia. Un fet que no quadra amb el que havia assegurat el comandament del dispositiu que havia declarat abans, a qui no constava que s’hagués demanat l’ordre judicial.
El mateix comandament va insistir a la jutgessa que no va ordenar als agents quedar-se per evitar que entrés o sortís la gent, sinó que “es van quedar esperant que arribés el manament judicial” que mai va arribar.
Un altre comandament, un històric contra el Procés
També va declarar davant la titular del jutjat d’instrucció número 9 un vell conegut de les investigacions contra el Procés, el comissari Juan Manuel Quintela, TIP 18.564, excap d’Informació del CNP a la demarcació de Barcelona. Un comandament que també va dirigir la investigació dels papers d’Informació dels Mossos a l’incineradora de Sant Adrià i que va admetre davant l’Audiència Nacional, en una agra declaració contra el major Josep Lluís Trapero, que tenia talps dins els Mossos. Quintela va admetre que va demanar els antiavalots en previsió que farien l’escorcoll i que “si be el jutge ho veia bé inicialment, aquell dia ho va veure impossible” i es va parlar de “fer-ho un altra dia”. La notícia no va arribar fins a les vuit del vespre. Tampoc va poder dir a la jutgessa si es va denegar o no la petició que es va fer a la fiscalia per fer l’entrada i escorcoll.
Quintela també va admetre que “no podien controlar la situació” i per això, recollint el mateix argument que els Mossos en l’escorcoll de la seu d’Economia del mateix 20-S i de l’1-O, van ponderar l’ús de la força amb les possibilitats d’èxit i ho van deixar estar.
Tot va acabar en un arxiu
La denúncia de la CUP va acabar en un sobreseïment al jutjat d’instrucció que la Secció Desena de l’Audiència va tombar i va advertir que continués la investigació, perquè la policia podria haver utilitzat “la via compulsiva o intimidació, ja que entre les 14 hores i les 20 hores van impedir la sortida de militants (així com l’entrada d’altres que volien entrar en aquesta seu), concorrent igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”. El cas es va reprendre al jutjat d’instrucció, però finalment va acabar arxivat una altra vegada, després d’una mínima activitat provatòria.
9 
1 