L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació sobre el setge del Cos Nacional de Policia a la seu nacional de la CUP el 20 de setembre. Els magistrats consideren que hi podria haver un tipus penal de coaccions. D’aquesta manera, l’Audiència reclama la pràctica de proves com prendre declaració a diversos policies, al cap de la Brigada Provincial i a diversos testimonis.
La interlocutòria, datada el 17 de gener, detalla que la CUP va denunciar el sis d’octubre la intervenció de material de propaganda del referèndum i l’intent d’entrada i registre de la de la policia en la seu d’un partit polític sense autorització judicial així com la disposició durant hores d’unitats antiavalots davant de la seu. El jutjat d’Instrucció número 9 va decretar el sobreseiment el 15 de febrer negant la pràctica de proves sol·licitades per la CUP.
La Secció Desena de l’Audiència que president Montserrat Comas d’Argemir, considera que la CUP té raó en recordar que les instruccions de Fiscalia no donaven barra lliure a la policia per entrar en seus de partits polítics i que, en tot cas, la retirada de material s’havia de fer als col·legis electorals el Primer d’Octubre. De fet, les magistrades recorden que si volien registrar una seu havien d’informar a Fiscalia i aquesta sol·licitar l’autorització del jutge.
L’Audiència no considera que el setge constituís un delicte d’inviolabilitat domiciliària a la seu d’un partit previst a l’article 534 del Codi Penal. A més, la resolució destaca que aquest delicte no existeix en grau de temptativa. Tampoc entén que hi haguès una suspensió de l’activitat política. Ara bé, l’Audiència hi veu senyals i indicis d’un delicte de coaccions.
Concretament, les magistrades recorden que a la denúncia es relata que, “en no ser autoritzada l’entrada i registre voluntària a la seu del partit i, en comptes de sol·licitar una autorització judicial amb aquesta finalitat, entre les 14:00 h i les 20:00 h, desenes de policies antiavalots apostats a la seu van romandre a la via pública, envoltant el domicili de la seu d’un partit polític legal,sense permetre l’entrada o sortida de qualsevol militant o persona contractada laboralment pel partit en qüestió, ni persones simpatitzants al mateix i van tallar els accessos al trànsit per els dos carrers laterals, Marina i Sardenya”
La magistratura interpreta que aquesta actuació “en una qualificació provisional i de forma indiciària és subsumible en el tipus d’Coaccions” . Així, el Cap policial de l’operació de Brigada Provincial d’estrangeria que va ordenar aquest desplegament de antiavalots per tal que els permetessin l’entrada i registre a la seva seu, “suposa que van utilitzar la vis compulsiva o intimidació ja que entre les 14: i les 20:00 van impedir la sortida de tals militants (així com l’entrada d’altres que volien entrar en aquesta seu), concorrent igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena”.
Per això reclama com a “necessàries” prendre declaració als policies que van incautar material electoral; la identificació del cap de l’Operatiu i recollir el testimoni de diversos membres de la CUP, com David Fernàndez que van negociar amb la policia.
