L’intent de l’Ajuntament de Tarragona de treure el consistori de l’acusació particular del cas Inipro, sobre el presumpte desviament de fons públics per finançar campanyes electorals dels socialistes a l’Ajuntament de Tarragona, ha patit un fort revés judicial. La titular del Jutjat Contenciós número 1 de Tarragona, Élia Soteras, ha decidit tombar el recurs de declaració d’inamissibilitat que va presentar l’ajuntament del qual n’és alcalde l’exregidor de Ciutadans i ara dirigent del PSC, Ruben Viñuales, per intentar esquivar un recurs de l’exalcalde d’ERC a la corporació, Pau Ricomà, contra la decisió de retirar-se com acusació particular d’un cas que afecta l’històric alcalde socialista, Félix Ballesteros i bona part del seu equip de confiança que hauran de seure a la banqueta de l’Audiència tarragonina.
En una interlocutòria, de vuit pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la jutgessa desestima una petició del consistori per tal que el recurs interposat per ERC, no s’admetés per manca de legitimació de Ricomà -que ja no és al consistori- i, sobretot, perquè l’acte recorregut és de “caràcter polític” i, per tant, no es pot judicialitzar en l’àmbit del Contenciós Administratiu. La jutgessa en una treballadíssima resolució conclou que cap de les dues peticions pot ser acceptada, perquè Ricomà té una legitimació reconeguda per llei i, a més, que l’acte impugnat es tracta d’un “acte administratiu i, per tant, impugnable davant de la jurisdicció contenciosa administrativa”.
Gairebé dos anys de plet
Aquesta derivada del cas Inipro, després que el 28 de juny de 2023, Viñuales com a nou alcalde va signar un decret d’alcaldia amb què ordenava la retirada del consistori tarragoní com a part personada i perjudicada en el cas Inipro. Un sumari amb més de deu anys d’investigació que està a punt de tenir data de judici oral a l’Audiència de Tarragona. Una causa on es demana presó per diversos delictes de corrupció a Ballesteros i membres destacats del seu gabinet polític i institucional. El grup municipal d’ERC, que va instar la personació en la causa, va presentar aleshores un recurs contenciós administratiu contra el decret d’alcaldia i va demanar mesures cautelars per tal que se’n suspengués l’efecte i que l’Ajuntament continués com a acusació particular. Les mesures cautelars no es van acceptar, però el recurs va seguir el seu curs.
Davant aquest recurs, l’ajuntament va presentar un escrit sol·licitant la inadmissibilitat del recurs per dues qüestions de forma. En primer terme, que l’exregidor Ricomà no té legitimació per sostenir el recurs i, en segon lloc, que la decisió de l’alcalde és política i, per tant, no pot ser sotmesa a escrutini de la jurisdicció contenciosa. Cap de les dues raons prospera en la resolució de la jutgessa dictada el passat 13 de maig. D’aquesta manera, continua el plet per decidir si la decisió de l’ajuntament s’ajusta a dret o bé, perjudica els interessos del consistori de vetllar per la integritat de la seva gestió. En aquest context, la CUP també va criticar amb duresa aquesta retirada, i més, tenint present que els cupaires també van iniciar les perquisicions polítiques que van iniciar el cas. A més, al destacar que la decisió de la retirada es va fer a través d’un decret d’alcaldia que admetia les “irregularitats” però que gosava treure la responsabilitat penal dels acusats. La retirada es va embolicar amb la tria de l’advocat que representarà l’Ajuntament en el cas Iqoxe, que és el mateix lletrat defensor de Ballesteros en el cas Inipro.
