Finalment, la secció segona de l’Audiència de Barcelona ha decidit condemnar l’exconseller d’Interior Miquel Buch i un exescorta del president Carles Puigdemont, el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, pels delictes de malversació i prevaricació dels quals estaven acusats per la Fiscalia. El tribunal, presidit pel magistrat José Carlos Iglesias, ha acceptat la tesi del número dos de la Fiscalia a Catalunya, Pedro Ariche, i ha entès que van cometre delictes amb la contractació d’Escolà com a càrrec de confiança de Buch per poder fer d’escorta a Brussel·les al president a l’exili. La sentència té una vuitantena de pàgines i ha estat comunicada aquest matí a les parts.
La resolució, a la qual ha tingut accés El Món, imposa a l’exconseller una pena de quatre anys i mig de presó i deu anys i sis mesos d’inhabilitació pel delicte de malversació; pel delicte de prevaricació, una altra de nou anys i mig d’inhabilitació especial. Pel que fa a Escolà, pel delicte de malversació se l’imposen 4 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació absoluta, i nou anys d’inhabilitació especial. Buch s’ha mostrat sorprès per la resolució i pel fet que, just un mes després del judici -el mes d’agost és inhàbil-, ja hi ha hagut sentència.
El ministeri públic, única acusació, demanava 6 anys de presó per a l’exconseller per nomenar com a assessor en sistemes de seguretat el sergent Escolà. Així mateix, el ministeri públic també sol·licitava quatre anys i mig de presó per al sergent, com a coautor. A més, el fiscal reclamava el cost d’aquesta feina, que calculava que va ser de 52.712 euros, i deu anys d’inhabilitació absoluta per a tots dos. El fiscal considera que la contractació del mosso es va fer perquè pogués fer d’escorta a Puigdemont de manera encoberta.
Un judici llarg i entrebancat, i amb Puigdemont de testimoni
El judici es va celebrar a finals de juny i va comptar amb testimonis excepcionals. Un exemple clamorós va ser el del president a l’exili, que fins i tot va complir la petició d‘ajuda del president del tribunal de fer de traductor amb les funcionàries de la justícia flamenca que supervisaven la vista. Els Mossos d’Esquadra, juntament amb la Fiscalia, una denúncia de Ciutadans i una estranya denúncia anònima a l’Oficina Antifrau de Catalunya havien preparat el terreny del cas. De fet, la policia catalana es va acarnissar amb Escolà, a qui va dedicar nou informes de diferents àrees per bastir l’acusació contra ell.
Però la vista oral va mostrar el veritable objectiu de la investigació contra Escolà. En concret, el cap de la investigació, l’intendent Toni Rodríguez, va sorprendre el tribunal quan va emfatitzar la condició d’independentista d’Escolà. A més, van investigar obertament els viatges que feia en el seu temps lliure a través de peticions generals a les companyies aèries que tenen vols regulars a Bèlgica, on resideix el president Puigdemont. Els atestats dels Mossos, alguns dels quals la defensa d’Escolà i de Buch van desmuntar a la sala, anaven dirigits contra el sergent i, de retruc contra l’exconseller, perquè era el mosso que va ajudar a marxar l’exili Puigdemont.
“Mútua confiança”
La tesi de la fiscalia era que el sergent Escolà es va posar a disposició de Puigdemont just el 27 d’octubre, dia de la Declaració d’Independència. Escolà i Puigdemont tenien “mútua confiança” que s’havia generat pel temps d’escorta i protecció. Així analitza els viatges a Brussel·les, Lovaina, Alemanya o Londres del mosso per acreditar els seus serveis al “rebel” Puigdemont. En el relat d’acusació, Buch estava processat per convertir el sergent en un assessor en matèria de seguretat.
De fet, aquesta va ser una de les línies de defensa dels seus advocats, el règim del càrrec de confiança en què se sustentava el nomenament utilitzant una figura absolutament discrecional que permet el dret administratiu, que és el càrrec de confiança. Una tesi que van avalar els pèrits i els testimonis que van desfilar per l’estrada assegurant que agradés o no la contractació va ser correcte i els estudis i informes realitzats per Escolà tenien el nivell que s’espera d’un càrrec de confiança.
En tot cas, ara el tribunal ha decidit que la contractació va ser ajustada a la llei més enllà del nivell de col·laboració i confiança mútua que podria tenir amb el president Puigdemont que va ser reconeguda pel president a l’exili durant el seu testimoni a la vista oral. Les defenses s’han mostrat sorpreses de la resolució del cas tot i han anunciat recurs. De fet, els dos mossos d’Esquadra que acompanyaven a Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya van ser absolts per l’Audiència Nacional dels delictes d’encobriment.
