Les diligències 104/2017 són un veritable calaix de sastre i, també, un calaix de sorpreses. La investigació contra l’independentisme que ha estat secreta durant quatre anys i mig s’ha bastit sota el paraigua d’operació antiterrorista. Tot i la gravetat del delicte, la segona denúncia que va alimentar la causa va ser una simple protesta simbòlica, investigada pels Mossos d’Esquadra, que va consistir a penjar ninots amb cares de polítics de formacions que feien costat al 155. La primera denúncia, i causa d’obertura de les diligències de l’Audiència Nacional, va ser per un sabotatge a les vies d’Adif durant la vaga del 4 de novembre de 2017.
Així, el fiscal en cap antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo –el mateix que va dirigir el cas dels atemptats del 17-A i el judici contra Trapero i la cúpula d’Interior per l’1-O– va enviar al Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, un atestat de la Comissaria General d’Informació dels Mossos on es detallava com s’havien penjat uns ninots d’un pont de la C-17 amb les cares de Felip de Borbó, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, entre d’altres. L’Audiència Nacional ho va incorporar a les diligències i va ordenar a la Guàrdia Civil la investigació més a fons dels fets. Geolocalitzacions, intervencions telefòniques i localitzacions BTS de la zona -indiscriminades– i un prolífic estudi dels Mossos de les càmeres van ser els instruments per intentar trobar els responsables de la protesta.
“Set ninots penjats pels peus”
Els fets se situen l’1 de desembre de 2017. Un home que es va identificar com “Daniel” va telefonar al 112, quan faltaven cinc minuts per a les nou del matí. Advertia que al punt quilomètric 55,8 de la C-17, el pont de Malla (Osona) hi havia set ninots penjats. Immediatament, s’hi va desplaçar una patrulla dels Mossos d’Esquadra, un conegut binomi enquadrat com a ARQUER 1. Els dos agents van retirar els ninots i van aixecar un atestat amb la seva descripció.
En concret es tractava, segons la policia, que n’aporta un extens reportatge fotogràfic, de “set ninots, que mesuraven entre 1,40 i 1,60 metres, estaven fets amb una granota de tela blanca i fina, farcits al seu interior amb papers de diari”. “Aquests ninots”, continuaven els Mossos, “estaven penjats pel que representaria que eren els seus peus, amb una corda, en sentit vertical descendent, -mirant cap a la calçada de l’autovia- visibles de front en el sentit de la marxa de la Barcelona”. Els ninots duien màscares amb la cara de Felip de Borbó, Pedro Sánchez i el logo del PSOE, Mariano Rajoy i el logo del PP, Albert Rivera i les sigles de Cs, Miquel Iceta i el símbol del PSC, Xavier García Albiol i el logo del PP. I el setè no tenia cara però duia el logotip de Ciutadans (Cs).
Dels Mossos, a la unitat de terrorisme de la Guàrdia Civil
L’atestat de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, amb número 976925/2017 AT UINFManresa i amb el títol Localització de ninots, va ser remés el 4 de desembre a la fiscalia de l’Audiència Nacional. S’hi afegiria una denúncia de Ciutadans.
El deu de juliol del 2018, la mateixa Comissaria General d’Informació va enviar un altre atestat, amb el número 615334/2018, amb un extens informe sobre les càmeres de trànsit. Un document en què la policia admetia que no havien pogut trobar res perquè les càmeres no funcionaven aquell dia i que, de les poques imatges localitzades, no es va poder identificar ningú.
Abans però, el 15 de desembre del 2017, el fiscal Carballo va arxivar la investigació dels ninots dels Mossos, que tenia com a número unes diligències ordinàries amb el número 132/17, per traslladar tota la investigació a l’Audiència Nacional, a les diligències 104/2017, en considerar que tenien el mateix origen: actes terroristes dels CDR. Un cop va arribar l’atestat a Madrid, la Secció d’Informació de la Guàrdia Civil es va fer càrrec del cas. En concret, la Prefectura d’Informació de l’institut armat a Catalunya i la Unitat Especial de Delictes de Terrorisme, la Tepol, que comandava les perquisicions des de Madrid.
Així, el 13 de desembre del 2017, van presentar l’informe 2.106, firmat pel tinent M64905Z, on ja demanaven intervencions a les antenes de telefonia mòbil. En concret, la localització de totes les línies telefòniques que van passar durant dues hores i mitja per l’autovia C-17 al seu pas per Malla, una de les vies més concorregudes de la Catalunya central.
De “to d’amenaça” a “subversió”
La Guàrdia Civil sosté en l’atestat de la Secció d’Informació que penjar ninots “podria estar dirigit en to d’amenaça cap a les formacions polítiques que van donar suport al govern de la nació en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució dins les institucions de la Comunitat Autònoma de Catalunya, com a conseqüència de la deriva secessionista”. També emfatitzen que la llegenda “Llibertat presos polítics”, que acompanyava els ninots, “és el lema utilitzat fins a la data per les organitzacions independentistes que busquen la separació de la comunitat autònoma catalana de la resta de l’Estat”. Un lema que, segons els perspicaços analistes de l’institut armat, era en “suport als càrrecs públics cessats que es troben o han estat fins a la data en presó preventiva per ordre judicial”.
Atesa la interpretació dels analistes, “penjar aquests ninots és una acció que estaria emmarcada en la campanya de setge i violència que pateix la ciutadania en general i, en aquest cas, les formacions polítiques [representades pels ninots] que no mostren el seu suport al desafiament secessionista plantejat pels diversos col·lectius i associacions independentistes a la Comunitat Autònoma de Catalunya, des de la posada en marxa del procés sobiranista”.
En aquest context, els agents d’informació relacionen i posen al mateix sac els ninots amb “suposats apedregaments a vehicles policials”, “setge als hotels on s’hostatjaven els membres de les unitats antiavalots desplegats durant el Primer d’Octubre” , “barricades de foc” o “muralles humanes que defensaven els centres electorals [de l’1-O]”. “Fins i tot”, afegeixen els policies, “forçant els cossos de seguretat de l’Estat a utilitzar una força que d’una altra manera no hauria estat necessària”. Actes que, a parer de la Guàrdia Civil, formarien part “d’una estratègia planificada i organitzada per subvertir l’ordre constitucional de l’Estat”. Tot per uns ninots amb una mascara. Continuarà.
6 
