Centenars de contactes i dades personals de periodistes, advocats, empresaris, polítics, activistes, familiars, amics i companys de feina. Això és el que han emmagatzemat les diligències 104/2017 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. Una investigació que ha estat secreta durant quatre anys i mig i que ha servit per investigar centenars de sospitosos de ser independentistes. Un cas que ha alimentat sonades operacions antiterroristes com l’Operació Judes o l’Operació Tadeu o el setge als Mossos d’Esquadra fidels a Puigdemont. La captació dels contactes es feia a través de la instal·lació d’un software com el Pegasus que xuclava totes les dades que hi havia en telèfons d’investigats i que tenia capacitat per “activar el micròfon”.
Un nou informe de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés El Món, mostra com les intervencions telefòniques dels investigats –que són advocats o empresaris encara per imputar en un procediment–, autoritzades pel jutge Manuel Garcia Castellón amb l’aval de la fiscal Teresa Sandoval, han servit per alguna cosa més que per sentir converses o plans d’accions en favor de la independència. A través de mecanismes informàtics autoritzats judicialment, els agents de l’institut armat encarregats de les perquisicions xuclaven les dades de contactes de tots els telèfons dels investigats i tots els arxius dels terminals. De fet, moltes de les víctimes d’aquesta pesca d’arrossegament ni han estat imputats en cap causa, però en canvi la Guàrdia Civil té relacionats els seus contactes, agendes, historials d’internet i converses que no són telefòniques a través de l’activació del micròfon del telèfon.
“Instal·lació d’un software”
Un dels atestats de la Guàrdia Civil de les diligències 104/2017 on queda més clara aquesta pràctica és el número 1.400, del 6 de juny del 2019. El document, amb el segell de “secret”, està signat pel cap de la secció d’informació de la Guàrdia Civil a Catalunya, el “JEZO” tinent M64905-Z, amb la cobertura de la Unitat Especial de la Policia Judicial de delictes de Terrorisme, la Tepol, que depèn de la Secretaria d’Estat de Seguretat a través del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Aquest informe policial respon a la pròrroga concedida pel jutge García Castellón, amb el suport de la fiscalia, per a la “instal·lació d’un software en quatre dispositius” mòbils per tal de monitoritzar converses, dades i moviments d’advocats, empresaris, activistes o informàtics. Tot, en el marc de les 104/2017, per alimentar una altra causa desglossada d’investigació a diferents independentistes, les DP 99/18. De fet, una peça separada d’aquestes diligències, la dos, és l’Operació Judes. L’altra investiga el suposat entramat per tal de garantir el control del territori.
Xuclada de dades amb un Pegasus
Tot i que els investigadors no detallen pas quin és el software que s’instal·la, tot apunta a què és un sistema Pegasus. De fet, els agents el defineixen com un “software precís que permeti l’anàlisi a distància i sense coneixement de l’investigat del dispositiu mòbil que utilitza accedint al contingut emmagatzemat al seu interior”. Un sistema intrusiu que permet manllevar i sostreure tot el material guardat en el dispositiu. Curiosament, però, la Guàrdia Civil, tant n’agafa converses en xarxes de comunicació com del llistat de contactes, dades del calendari o de xarxes wifi que té guardades, així com comunicacions per Signal o correus electrònics.
“Amb aquest sofware”, indiquen els investigadors, “després de la seva instal·lació als diferents dispositius informàtics i telefònics, procedirà a enviar mitjançant tecnologia de commutació de paquets de dades encriptades per garantir la confidencialitat al sistema d’interceptació de telecomunicacions de la Guàrdia Civil, informació necessària per a la investigació”. Tota una descripció d’un sistema d’intrusió a distància per al traspàs i espionatge de dades de persones que no han estat ni informades de trobar-se sota cap investigació ni imputades en cap dels casos investigats per l’Audiència Nacional.
El que és al mòbil, també és a l’Audiència Nacional
En aquest sentit, incorporen a l’atestat una llista amb els contactes, tant amb la informació que consta a l’agenda de l’intervingut, com amb una glossa de qui és i a què es dedica cadascun dels contactes. A través dels contactes, conclouen que “es constaten les importants relacions mantingudes per l’investigat amb autoritats del Govern català, polítics rellevants, fins i tot amb alguns que es troben interns en centres penitenciaris a causa del Procés català, periodistes estrangers, influencers i altres investigats”.
En el mateix informe s’inclou el llistat d’actes agendats, tant professionals, com polítics o lúdics, així com les xarxes wifi que hi ha guardades al mòbil per tal de geolocalitzar moviments i fer connexions amb els titulars de les línies. També queden registrats els usuaris i les contrasenyes i l’historial de navegació. I hi ha una inquietant “possibilitat d’activació del micròfon”. És a dir, la possibilitat de gravar converses amb el mòbil dels participants de la conversa si els tenen a prop. Tota aquesta informació roman a mans del jutge com una “evidència” per a futures investigacions o bé per relacionar-la amb investigats o possibles investigats. Continuarà.
3 
