Maniobra interessant del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, al voltant de l’Operació Catalunya. Tot i que ha desestimat admetre a tràmit la querella criminal interposada per la família Sumarroca contra membres de la policia patriòtica i l’ara senadora del PP Alícia Sánchez-Camacho, denúncia basada en els àudios publicats per El Món, sí que admet la “possibilitat” que els fets denunciats “presentin, indiciàriament, aparença de delicte”. Els Sumarroca van ser incorporats a la llista negra d’independentistes que Sánchez-Camacho va proposar al comissari José Manuel Villarejo perquè elaborés informes policials contra ells com a part del setge al sobiranisme.
En una interlocutòria dictada el passat 23 de gener, el magistrat argüeix que els fets, de moment, no tenen cap connexió amb la causa Tàndem, el macrosumari de les activitats privades del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo que porta García Castellón. Per tant, no li correspon a ell investigar-ho perquè els fets denunciats pels Sumarroca no correspondrien a cap encàrrec a Villarejo com agent privat.
Ara bé, el jutge també es cura en salut i assegura que “encara queda molt material per desencriptar dels escorcolls realitzats als domicilis i seus socials de les empreses del comissari”. Així, si “es trobés alguna dada que vinculi Villarejo amb els querellants, o es té constància de l’existència d’un encàrrec, es realitzaria l’oferiment oportú d’accions” legals als Sumarroca.
La querella dels Sumarroca, presentada en un altre jutjat
Amb aquesta resolució sota el braç, que reconeix “la gravetat” dels fets i els indicis de delicte, l’equip legal de Sumarroca, dirigit pels advocats Jordi Pina i Pau Molins, tot seguint les recomanacions de l’Audiència Nacional i del ministeri fiscal, va presentar aquest dilluns novament la querella, aquesta vegada al servei de guàrdia dels jutjats d’instrucció de Madrid. De moment, encara no s’ha repartit formalment la causa i no se sap quin jutjat l’estudiarà. Tampoc es pot descartar, a hores d’ara, que s’acumuli a la presentada, pels mateixos fets i àudios, per l’expresident del Barça Sandro Rosell, que ha estat admesa a tràmit per un jutjat d’instrucció, precisament després que l’Audiència Nacional la rebutgés pels mateixos motius.
En la interlocutòria, García Castellón alerta de la virtual comissió de delictes, però interpreta que la denúncia de la família Sumarroca –en concret, de cinc dels seus membres– respon a un “patró de conducta diferent” al que està investigant en les diligències 96/2017 de la causa Tàndem. En aquesta línia, recorda que en aquesta causa –tant en la principal com en les gairebé 40 peces separades– s’investiga “la contractació privada de l’excomissari, a través de les empreses del grup Cenyt, per prestar serveis que no podia portar a terme atesa la seva situació de policia en actiu”. A més a més, sovint utilitzava mitjans d’investigació restringits als cossos i forces de seguretat de l’Estat, i tot plegat es cristal·litzava en un encàrrec o projecte, “amb un pressupost i amb un abonament econòmic per una activitat il·lícita”.
Una diferència clau, nova causa
Així, el jutge de l’Audiència Nacional interpreta que els fets que denuncien els Sumarroca –que qualifica de “greus”– serien una altra causa que no li pertoca a ell investigar, per les regles sobre la competència judicial. Per això rebutja que els empresaris catalans es puguin personar al seu jutjat. Però el magistrat va amb cura, perquè la sala penal d’admissions del Tribunal Suprem opina que les denúncies i querelles al voltant de l’Operació Catalunya corresponen a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, hi ha una resolució del Suprem del 8 de novembre, signada pel magistrat Antonio del Moral i a la qual ha tingut accés El Món, que s’expressa en aquesta línia. De fet, ordenava que aquests casos els investigués l’Audiència Nacional.
D’aquí que Garcia Castellón hagi filat molt prim en els seus arguments d’inadmissió, matisant que una cosa són els negocis privats de Villarejo i una altra de molt diferent és la seva participació en les maniobres i plans de la policia patriòtica, especialment en l’Operació Catalunya. Fins i tot, la resolució raona que no queda acreditada la participació de Villarejo en la trama contra Sumarroca, sinó que hi ha altres funcionaris policials implicats. A partir d’aquests raonaments, els advocats dels Sumarroca volen obrir una nova causa i confien en aquesta possibilitat després de l’admissió a tràmit de la querella de Rosell.
7
