La Fiscalia Anticorrupció ho ha intentat de diverses maneres i hi ha insistit, però no ha pogut ser. Finalment, aquesta setmana i després d’un llarg camí processal, la sala penal tercera de l’Audiència Nacional ha tancat la possibilitat que continuï la imputació el president de Repsol, Antoni Brufau, i el que en va ser de Caixabank, Isidre Fainé, pels negocis que van fer les direccions d’aquestes societats de l’Ibex-35 amb el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. Una instrucció concentrada en la peça separada 21 de la macrocausa de l‘operació Tàndem que investiga la contractació per part de les dues empreses del comissari Villarejo per a, presumptament, espiar el llavors cap de Sacyr, Luis del Rivero, que havia arribat a un acord amb la mexicana Pemex.
Aquesta setmana, els magistrats de la sala d’apel·lacions han donat tota la cobertura al titular del jutjat ventral número sis, de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón, que el 2 de juny havia arxivat la causa contra els alts directius de l’energètica i del banc. García Castellón va decretar l’arxivament de la investigació a les dues societats, però el ministeri públic va posar el crit al cel en entendre que hi havia “indicis racionals” que les dues empreses havien contractat Villarejo tot i saber que era un policia en actiu. De fet, el magistrat els va imputar l’abril de 2021 en detectar que tant Brufau com Fainé sabien que actuaven al marge de les normes internes de control de la legalitat, però després va arxivar la causa. Ara, amb la resolució de la sala d’apel·lacions, la justícia dona per tancada definitivament la investigació contra ambdós presidents i deriva tota la responsabilitat als caps de seguretat de les dues companyies.
Investigar l’adversari financer
Tant el jutge d’instrucció com ara la sala de l’Audiència consideren que ni Brufau ni Fainé tenen cap responsabilitat directa en la contractació per part de Repsol i Caixabank de Jose Manuel Villarejo el 2011 a través de l’empresa estrella del comissari, Cenyt. El suposat objectiu era investigar i obtenir informació sobre l’acord aconseguit per la constructora Sacyr i la cimentera Pemex per sindicar les seves accions a Repsol S.A, i formar un grup d’accionistes preferent, una operació que tant l’energètica com el banc consideraven sospitosa i d’alt risc financer. Tant Brufau com Fainé van declarar davant el jutge el 7 de maig del 2021, i van insistir que la tasca encomanada a Villarejo era un “encàrrec lícit” —per a obtenir informació sense “accions intrusives”— i que es va fer conforme a les normes vigents, tant legals com internes. La declaració es va fer amb una acusació de revelació de secrets i de suborn. De fet, Brufau va admetre haver viatjat a Mèxic per assabentar-se bé del que estava passant.
Tant el jutge com ara la sala entenen que ha quedat acreditat que la contractació no requeia en l’àmbit de control dels presidents, sinó dels seus caps de seguretat del moment —Rafael Araujo (Repsol) i el seu ajudant, Rafael Girona, i Miguel Ángel Fernández Rancaño per part de CaixaBank. Al capdavall, tots dos continuen imputats en la causa, com el comissari, el seu soci Rafael Redondo i l’excap de la Unitat Central Operativa, el comissari Enrique Garcia Castaño. La resolució de l’Audiència Nacional, de 29 pàgines, i a la qual ha tingut accés El Món, recull que Pemex-Sacyr, a la vista dels problemes de la constructora per renovar els crèdits amb els bancs abans de final d’any, va arribar a un pacte que “s’hauria gestat amb molt sigil”.
Ni Brufau, ni Fainé
La conclusió dels magistrats és contundent: “Que Isidre Fainé estigués preocupat pel pacte Sacyr-Pmex entrava dins del normal per la incidència que podia tenir en la marxa de Repsol, però no implica que estigués disposat a emprendre tota mena d’accions, fins i tot contràries a la legalitat, per impedir-ho”. Pel que fa a Brufau, la sala ressalta que no hi ha proves que tingués coneixement de la contractació de Cenyt ni de quines factures es van pagar a compte del pressupost del departament de seguretat, que podrien haver superat el mig milió d’euros.
“No hi ha res d’il·lícit en el fet que Repsol i Caixabank uneixin esforços dins el marc de la intel·ligència corporativa per frustrar un pla que consideren perjudicial per als seus interessos societaris, sempre que actuïn dins de la legalitat”, assenyala la resolució. Tots dos tenien el dret a deixar sense efecte el pacte Sacyr-Pemex si, òbviament, l’estratègia es feia des de la legalitat. La prova aportada a la causa, consistent en les factures pels serveis, gravacions, correus electrònics i agendes del comissari, no consisteixen, per a la sala, cap indici concloent prou contundent per continuar la investigació contra els màxims executius de les dues empreses. La resolució no permet que es registri cap altre recurs. Fonts de Fiscalia no amaguen la seva decepció per la decisió.
3
