L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) denuncia que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja espiaven l’entitat independentista abans del Catalangate. Concretament, asseguren que les forces de seguretat espanyoles van espiar-los en el període 2018-2019 a la la llavors presidenta Elisenda Paluzie i a quatre exsecretaris nacionals. Diversos membres de l’entitat també serien víctimes d’aquest espionatge a través del programari israelià Pegasus, el programari SITEL, i/o amb seguiments personals.
Intervenció a una quarantena d’activistes
L’Assemblea assegura que l’agència Efe publicava aquest dilluns que l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’Assemblea, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 sota l’excusa de que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Es tracta d’una investigació prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics i de fer-se públic el Catalangate.
L’ANC constata que l’Estat “utilitza el dret penal de l’enemic amb investigacions prospectives contra l’independentisme”, i denuncien que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’hagi espiat a l’independentisme. A més, asseguren que l’objectiu amb aquest espionatge és “conèixer” l’estratègia de l’independentisme i que l’Estat espanyol els “persegueix” per exercir el seu dret d’associació i de llibertat d’expressió.
Nou cas d’espionatge
En aquesta ocasió es tracta d’un ou cas d’espionatge de l’Estat contra el moviment independentista. El Ministeri de l’Interior va punxar les comunicacions de més d’una trentena de persones de l’esquerra independentista i dels Comitès de Defensa de la República (CDR), segons publica aquest dilluns La Directa. En concret, són 38 els activistes que van tenir els telèfons mòbils punxats sota la justificació de “lluita antiterrorista”. El mateix mitjà ha tingut accés a més de 2.000 pàgines de documentació policial i judicial que fins ara estava classificada com a “secreta”. La intromissió hauria començat pocs dies després de la vaga del 8 de novembre del 2017 i es van prorrogar, com a mínim, fins al primer trimestre del 2019. Entre els afectats hi hauria militants d’Endavant, d’Alerta Solidària, de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i de membres dels CDR. En total, s’haurien monitorat una cinquantena de telèfons que pertanyien a 38 persones diferents.