Missing 'path' query parameter

Ha estat un debat llarg, però, finalment s’ha imposat el sector dur al Tribunal Constitucional davant les pretensions de l’exvicepresident del Parlament i líder freelance independentista, Josep Costa. En una interlocutòria de 12 pàgines dictada el passat 23 de gener, a la qual ha tingut accés El Món, i comunicada aquest dijous, el ple del TC ha desestimat les recusacions presentades per Costa contra diversos magistrats. Uns togats que, d’una manera o altra, Costa entenia que estaven intoxicats pel procés judicial que van patir els membres de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent jutjats i absolts per desobediència.

El procediment té l’origen en la detenció de Costa durant el procés d’instrucció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas de desobediència. Precisament, un cas seguit a instància de la Fiscalia arran de la denúncia del mateix TC. Costa va recusar el president del Tribunal, Cándido Conde Pumpido —que s’ha apartat dels casos del Procés—, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. Aquest darrer en condició d’exministre de Justícia del govern espanyol que va instar a actuar davant les decisions de la Mesa del Parlament i parella de Meritxell Batet, expresidenta del Congrés.

Seu del Tribunal Constitucional (TS), segurament la institució que haurà de validar una possible Llei d’Amnistia/Eduardo Parra EP

Curiosament, la ponent de la resolució ha estat Concepción Espejel, del sector ultraconservador, que feia sospitar una dura batalla interna entre la dreta i l’esquerra dels togats de l’alta magistratura. De fet, és pública i notòria l’aspror de les relacions entre el president del TC, Conde-Pumpido i Espejel. Però Costa i el seu independentisme els ha unit en plenari, i sense cap vot particular, han refusat el recurs interposat de súplica pel rebuig a les recusacions.

Una detenció i una revenja

El cas que ha esperonat la recusació es remunta al 27 d’octubre del 2021, quan Costa va ser detingut pels Mossos d’Esquadra per ordre de la instructora del cas per desobediència, Maria Eugènia Alegret. Després de l’arrest, Costa va interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i el mes de desembre va ser acceptat a tràmit, en entendre la sala d’admissions que tenia prou transcendència constitucional en el sentit que no hi havia doctrina sobre una detenció d’aquestes característiques. Un cop es va saber la magistrada ponent, Costa va interposar un incident de recusació contra els magistrats Cándido Conde Pumpido, Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo. L’exvicepresident del Parlament al·legava que els magistrats estaven contaminats perquè tots tres l’havien denunciat a la fiscalia per obrir el procés pel qual va ser detingut. El ministeri fiscal també es va oposar a les recusacions.

Més notícies
Notícia: Josep Costa torna a ser objecte de debat al Tribunal Constitucional
Comparteix
Espejel exposarà per primera deliberació la recusació presentada per l'exvicepresident del Parlament
Notícia: Multa de la Generalitat amb la llei mordassa per gravar el mosso que va lesionar Josep Costa
Comparteix
La conselleria de Joan Ignasi Elena li reclama 601 euros i al·lega que va posar en risc la seguretat de l'agent a causa del nivell d'alerta antiterrorista a Catalunya des de fa anys
Notícia: Josep Costa anuncia un “acte especial” a Barcelona
Comparteix
L'anunci de l'exvicepresident del Parlament aixeca tota mena d'especulacions
Entrevista: Josep Costa i Albano-Dante Fachín: “L’1-O explotarà als morros d’Espanya i ho saben”
Comparteix
ENTREVISTA als dos exdiputats i ara activistes que recorren el país amb xerrades per remobilitzar l'independentisme

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter