El ministeri de Justícia alemany evita confirmar o desmentir si el president a l’exili Carles Puigdemont va ser espiat quan l’any 2018 s’estava a Alemanya arran de la seva detenció. En una resposta parlamentària del 4 de novembre, a partir d’una pregunta del diputat socialista Andrej Hunko sobre la possibilitat que s’hagués espiat el mòbil del president per part del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI), el ministeri fa el murri. Així, replica que sobre aquest afer ha de mantenir la confidencialitat de la col·laboració judicial entre dos estats membres de la Unió Europea.
El diputat, un conegut activista al Bundestag, ha publicat el document en la seva pàgina web de transparència del mateix Parlament federal alemany. “Respecte del cas de Carles Puigdemont, cal assenyalar que el govern federal no fa comentaris sobre els detalls de les sol·licituds d’assistència judicial recíproca rebudes ni sobre els detalls de qualsevol procediment d’investigació subjacent o de cooperació judicial”, indica la resposta. De tota manera, el sumari de cas dels dos Mossos d’Esquadra que l’acompanyaven acreditaven la col·laboració entre el Centre Nacional d’Intel·ligència i els cossos de seguretat alemanys, fins al punt, que per a la seva detenció es van mobilitzar les forces especials d’intervenció de la policia federal alemanya.
Una pregunta i una resposta
La pregunta formulada pel diputat Hunko demanava concretar, en “l’opinió jurídica del govern federal, fins a quin punt les autoritats policials espanyoles han d’informar les autoritats alemanyes o sol·licitar autorització si porten a terme aquestes operacions, si utilitzen software d’espionatge estatal en territori alemany per vigilar els telèfons mòbils i en quina mesura aquesta informació o aplicació es va utilitzar l’any 2018, durant el temps que Carles Puigdemont es va trobar a l’estat federat de Schleswig-Holstein”. De fet, apuntava la possibilitat que s’hagués utilitzat el Pegasus en territori alemany.
La resposta de l’executiu alemany evita informar clarament sobre si l’estat alemany tenia notícia d’aquest espionatge. En aquest sentit, argüeix que el ministeri de Justícia no pot dir res –o no vol dir res– sobre les actuacions que s’emmarquen en la cooperació judicial entre dos Estats. Ara bé, la resposta sí que detalla quina és l’empara legal per portar a terme una intervenció d’aquestes característiques a Alemanya per part d’un Estat membre de la Unió, quin és el marc normatiu que ho permet. De fet, resumeix tot el protocol i els límits que la llei federal i la Constitució alemanya interposen. Així, el ministeri emfatitza que “especialment en el cas de la cooperació en matèria d’assistència judicial penal, la confidencialitat practicada internacionalment dels procediments és un requisit previ per a una futura cooperació efectiva”. De fet, el mateix diputat, a través del seu compte a Twitter, no gosa a assegurar que es va espiar de manera il·legal Puigdemont i utilitza l’adverbi “possiblement”.
Un informe del Bundestag
Precisament, arran d’aquesta pregunta, també ha sortit a la llum un informe del Bundestag titulat Sobre les activitats dels serveis secrets dels serveis d’intel·ligència estrangers a Alemanya i sobre la cooperació d’intel·ligència, datat l’any 2022, sense més concreció. Un document en què s’exposen els límits legals per a aquesta cooperació i aquestes pràctiques d’obtenció d’informació. En aquest informe, s’explica que Espanya participa en programes conjunts amb altres països europeus i Alemanya de contraintel·ligència i vigilància.
L’informe, però, deixa ben clar que “les activitats dels serveis secrets dels serveis d’intel·ligència estrangers a Alemanya són fonamentalment inadmissibles com a exercici de l’autoritat estatal estrangera, tret que la República Federal d’Alemanya ho permeti”. “Permetre o tolerar aquestes activitats de vigilància”, continua, “requereix una base legal a causa de la seva rellevància amb els drets fonamentals”. L’informe també demana distingir les vigilàncies a uns objectius concrets “de les activitats de vigilància dels serveis d’intel·ligència estrangers a Alemanya, que fins i tot poden ser punibles”.