Treballat escrit de la defensa de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont, al Jutjat Degà de Barcelona, per tal que investigui una possible conspiració del jutge, un consorci internacional de periodistes i membres de la Guàrdia Civil per fabricar la “trama russa” del Procés. Una trama encabida en el sumari Volhov. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, la defensa d’Alay, dirigida per Gonzalo Boye, parteix del fet que el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, encarregat de la instrucció, va reobrir la peça arran d’una carta anònima rebuda el passat dia dels Innocents.
L’advocat destaca, tal com va avançar El Món, que no és el primer escrit anònim que ha animat la investigació de la suposada trama russa. Així recorda, com es va rebre una carta que blanquejava informació del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que embolicava l’independentisme amb hipotètics interessos polítics i econòmics del Kremlin. L’escrit detalla com s’hauria dut a terme l’operativa, i és que s’haurien obtingut informació dels telèfons mòbils de Víctor Terradellas intervinguts el maig de 2018, però que la informació de la qual no arribaria a la Guàrdia Civil fins un any després.
“Misteriosament, i seguint allò que semblaria un pla d’incriminació prèviament traçat, és a partir de l’anàlisi d’aquestes converses, on apareix, per primera vegada, referència a una sèrie de suposats contactes amb potencials enviats del president rus Vladimir Putin, de vegades referits com el RUS”, apuntala la defensa d’Alay per articular la denúncia. Unes converses que van tornar a aparèixer en la carta anònima que ha reobert la causa. La petició de Boye és que el Jutjat Degà reparteixi la investigació d’aquests fets a un altre jutjat en sospitar que hi ha hagut “comportaments delictius” per part de tots els implicats.
Una realitat distòpica
En aquesta línia, aporten una serie de documents amb què desgranen la informació sostreta dels mòbils que hauria anat a parar a mans del consorci periodístic que ha relatat la virtual trama russa del Procés. Així, l’escrit exposa que “una persona va accedir a material confidencial i va procedir a filtrar una còpia completa dels dispositius electrònics confiscats a Víctor Tarradellas”. Aquest accés hauria permès que “tercers poc escrupolosos, aliens al procediment judicial i al marc legal establert, es dediquessin a divulgar informació sobre la realitat del cas”.
“Foren precisament aquestes accions externes les que van desencadenar una sèrie d’esdeveniments reflectits en articles de premsa, comunicats anònims i, eventualment, resolucions judicials, configurant una realitat distòpica”, conclou l’escrit. En aquest context, la defensa reclama deduir un testimoni de particulars per tal que s’investiguin aquest fets de “gravetat”. Així mateix, indica que la investigació l’ha de portar a terme un altre jutjat.
Un serial d’esdeveniments
L’escrit, presentat de manera plàstica i amb aportacions tècniques que avalen els dubtes, compta amb un cronograma de l’evolució de les coses. En aquest sentit, destaca que el punt de partida és el maig de 2018, quan el telèfon mòbil de Víctor Tarradellas va ser confiscat en el marc de les diligències 111/2016 on s’integra el que la defensa qualifica de “sudoku processal”. En segon lloc, com els agents de la Guàrdia Civil, que van extreure contingut del dispositiu que posteriorment van lliurar al jutjat.
Precisament, en aquest punt comença l’especulació, i és que una “còpia exacta de les dades extretes del telèfon de Tarradellas va ser proporcionada pel Jutjat a tercers no relacionats amb el cas en curs”. Aquests tercers van “examinar el contingut del material bolcat”. El següent pas va ser la publicació, a través del consorci internacional de periodistes, va publicar informació “confidencial” del mòbil buidat de Tarradellas amb la “seva interpretació de les dades”.
El jutge va rebre una carta anònima amb retalls de premsa que informaven d’aquestes dades difoses pel mateix consorci de periodistes. Amb aquesta informació rebuda, el jutjat va “desenvolupar la teoria de la suposada trama russa”. A partir d’aquí, les “decisions judicials resultants d’aquest Jutjat han alimentat la cobertura mediàtica, i han promogut la creença en l’estranya teoria de l’existència d’una suposada trama russa relacionada amb el cas”. Una narració de fets que ara la defensa d’Alay vol escatir si s’ha perpetrat algun delicte.
