Doble absolució. El tuitaire i activista de la seguretat Rubén Novoa ha tornat a ser absolt després d’un segon intent de condemna per part de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Tot arran de la difusió per Twitter del DNI i la fotografia de la secretària judicial del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, durant la seva declaració al judici pel Procés davant el Tribunal Suprem, el sis de març de 2019. Es tracta de la famosa secretària judicial que el 20 de setembre del 2017 va assegurar que havia quedat atemorida sense poder sortir de la conselleria d’Economia –on havia acudit per a l’escorcoll de la Guàrdia Civil– per culpa dels manifestants que hi havia al carrer. Quan va arribar el judici contra els líders independentistes al Tribunal Suprem, va testificar contra ells.
La jutgessa del cas contra Novoa ha tornat a sentenciar que un tuit d’aquesta mena no pot suposar fins a 4 anys i sis mesos de presó i 17.100 euros de multa, com pretenien les acusacions. De fet, l’acusat ja havia quedat absolt l’abril de 2021, però arran d’un recurs de l’Advocacia de l’Estat i fiscalia l’Audiència de Barcelona va obligar a refer la sentència. La titular del jutjat 7 ho ha tornat a tenir clar: “Procedeix una sentència absolutòria”.
Els arguments de la nova sentència, dictada el passat 13 de juny i comunicada aquest dimarts a la qual ha tingut accés El Món, han variat ben poc en la nova resolució, tot i que hi afegeix algunes perles jurisprudencials, sobre el relatiu valor d’una piulada. Així recull una sentència de la secció 7 de l’Audiència de Barcelona on precisament menysté el valor de les opinions que es difonen a xarxes socials com Twitter posat en relació a què no es poden posar “murs al mar”. Així avisa que el fet que es publiqui en una xarxa serveix per “atenuar el seu efecte” en el benentès que la xarxa és un “lloc comú de responsabilitat i ignorància en què s’emeten les opinions que mouen a l’usuari mig a desconfiar dels continguts”. La defensa, a càrrec del despatx de Jaume Alonso-Cuevillas, es mostra satisfeta, però Novoa no descarta accions judicials per danys i perjudicis.
Una petició exagerada
Els quatre anys i sis mesos de presó era la petició de l’advocacia de l’Estat contra Novoa pels delictes de coaccions, obstrucció a la Justícia i revelació de secrets. La Fiscalia només hi veia els dos primers delictes. Tot i l’absolució, la magistrada en primera instància obligava a remetre un testimoni pel que es demanava a l’Agència de Protecció de Dades que fos més curosa en la vigilància de continguts que el titular no n’ha donat el consentiment. De fet, l’argument de Novoa, que recull la sentència era “lloable” en el sentit que buscava criticar l’Administració de Justícia en tant que tot i ser Del Toro un testimoni protegit es podien trobar les seves dades i imatges amb una “simple cerca a Google”.
En la resolució la magistrada insisteix no s’ha acreditat que el missatge de Twitter tingués la finalitat d’intimidar-la com a represalia per la seva declaració o facilitar la seva identificació pública o d’assolir la major difusió possible de la imatge de quan la lletrada judicial estava declarant al Tribunal Suprem, “perquè fos objecte d’insults o escarni tant a les xarxes socials com a la seva vida privada”. “No s’ha acreditat un element intencional”, insisteix la magistrada un requisit necessari per la condemna per aquests delictes. La magistrada remarca, a més, que el tuit no va tenir difusió.
7 