Pantalla superior. La defensa de l’exministre de Transports, José Luis Ábalos, dirigida per Carlos Bautista, no deixa cap escletxa. Aquest dimecres ha presentat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del magistrat Leopoldo Puente, del passat 3 de novembre. Una resolució amb què obria el procediment abreujat contra Ábalos, l’exassessor de l’anterior Koldo García Izaguirre, i l’empresari Víctor d’Aldama. Tot en el marc de la peça inicial on s’ha investigat, sobretot, els contractes irregulars de mascaretes suborn, pertinença a organització criminal, tràfic d’influències i malversació de diners públics.
L’advocat d’Ábalos desenvolupa en un escrit, de 78 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, un desplegament doctrinal de com la negativa del jutge instructor a retornar-li els dispositius confiscats en els escorcolls, o simplement una còpia autentificada, vulnera els drets i les garanties processals. De fet, l’argument troncal del recurs és molt primari però bàsic per complir amb un principi fonamental de l’estat de dret: el principi d’igualtat d’armes. És a dir, saber amb quines proves o indicis compta l’acusació per preparar la defensa. Una garantia màxima de judici just.
Punt per punt
Fidel al seu estil, amb frases curtetes i al peu, el lletrat d’Ábalos replica amb contundència breu els arguments del jutge per denegar-li el retorn dels dispositius mòbils. En primer terme, el magistrat va al·legar que el volum de la causa i de les evidències eren un impediment clar. Una raó que la defensa no veu per enlloc amb el benentès que el volum no és “un obstacle tècnic real” i que “contravé el principi de proporcionalitat i genera una restricció arbitrària del dret de defensa”. De fet, en el mateix escrit aporta diferents tècniques, habituals en la pràctica processal, per agilitzar un traspàs d’informació de grans magnituds de dades.
Per altra banda, retreu l’al·legació del jutge de la protecció i garantia de la “integritat de les proves”. La resposta és evident, clara i sense embuts: “la preservació de la integritat s’aconsegueix mitjançant el procés d’assegurament forense, i no mitjançant la retenció indefinida del suport”. I en aquest punt, incideix en la feina que ha dut a terme la Unitat Cenral Operativa de la Guàrdia Civil (UCO). “Si l’UCO ha actuat conforme al protocol i n’ha generat còpies certificades, no hi ha risc d’alteració ni de justificació jurídica per retenir els suports o negar l’accés pericial”, deixa caure el lletrat amb tota la intenció.
Així mateix, carrega contra l’argument de les limitacions logístiques utilitzant simplement els principis claus de l’Estat de dret. “L’Estat no pot denegar l’accés al·legant limitacions logístiques quan disposa dels mitjans o pot autoritzar tercers qualificats”, argüeix l’advocat aportant la doctrina, molt triada, del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Negar l’accés no protegeix la prova, sinó que n’obstaculitza la contradicció, desnaturalitzant el principi de defensa i vulnerant la doctrina d’igualtat processal.
També recorre el motiu esgrimit de la continuïtat de l’anàlisi de la prova, amb una resposta categòrica: “La instrucció no es pot mantenir com una zona exclusiva d’anàlisi d’una sola part processal”. La conclusió del recurs és senzilla: “la negativa a l’accés no protegeix la prova, sinó que n’obstaculitza la contradicció, desnaturalitzant el principi de defensa i vulnerant la doctrina d’igualtat processal”. D’aquí que fins i tot, proposa al jutge fer còpies sota supervisió judicial.
