Les eleccions estatals del 23 de juliol tenen una altra conseqüència directa, ja abans de celebrar-se, sobre l’acció de l’Estat contra el Procés. En concret, sobre la desclassificació dels documents confidencials del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ordenada pels jutjats d’Instrucció número 20 i el número 24 de Barcelona amb relació al Catalangate i a l’ús del programa espia Pegasus. Els jutjats, seguint les ordres de l’Audiència de Barcelona, van ordenar la desclassificació de l’espionatge als telèfons mòbils del president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada republicana Diana Riba, així com a l’advocat Andreu Van den Eynde.
Ara bé, la petició no va ser general i prospectiva, els jutges instructors van limitar la informació desclassificada a moments concrets, no durant tota la durada de la intromissió en els seus telèfons mòbils. És a dir, si els informes de Citizen Lab enumeraven uns dies concrets de la infecció, només aquell dia i per unes hores. La intenció és acotar molt la instrucció i les dades que es poden incloure. Tot i que l’ordre és del passat mes de juny, el Consell de Ministres, que és qui en té la competència segons la Llei de Secrets Oficials, no ha comunicat la desclassificació. D’aquí que fonts del cas comentin el temor que es dilati encara més la investigació. Una sospita que s’incrementa arran de l’arxivament la setmana passada de la causa de Pegasus a l’Audiència Nacional –en aquest cas, per l’espionatge al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i alguns ministres– per part del jutge José Luis Calama, amb l’excusa del rebuig a col·laborar d’Israel.

“Una constatació més de l’escàs interès”
Per la seva banda, fonts de la direcció d’ERC recorden que la seva “prioritat és que es desclassifiquin els documents com més aviat millor, perquè ja fa setmanes que el Consell de Ministres ho té sobre la taula”. Però la disputa electoral, amb una qüestió tan sensible com és l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme, fa que la Moncloa “arrossegui els peus” i “faci l’orni”. “S’ha constatat que l’Estat mai no ha tingut voluntat d’investigar el Catalangate”, asseguren des de la formació de Jové i Riba.
De fet, la manca de voluntat de l’Estat ja es va fer notar al Parlament Europeu, quan un “front de PSOE, PP, Vox i Ciutadans va fer el possible per aigualir l’informe de la Comissió Pegasus“. La intenció de les defenses del diputat, de l’eurodiputat i de l’advocat és insistir fins “arribar al fons de l’assumpte”. D’aquí que no descartin, passat un temps prudencial i les eleccions, registrar un escrit d’impuls processal reclamant aquesta desclassificació que ara sembla dormir el son dels justos en un calaix de la Moncloa.