El Tribunal de Comptes ha decidit rebutjar els avals de l’Institut Català de Finances per cobrir les fiances de 5,4 milions d’euros que es reclamava als excàrrecs del Govern que van participar en l’acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. La resolució de la delegada instructora de la causa al Tribunal de Comptes, Esperanza Garcia, a la qual ha tingut accés El Món, argumenta la decisió en cinc pàgines i amb en una interpretació entrada amb calçador de l’article 3 del Codi Civil, la llei de règim jurídic del sector públic i l’exposició de motius del decret llei que va crear el fons de protecció impulsat per la conselleria d’Economia. Tot, perquè veu “culpa greu” dels encausats.
Segons assegura García, no es pot aplicar l’aval amb fons públics perquè no afecta al principi d’indemnitat dels funcionaris o treballadors públics. En aquest sentit, argumenta que una condició per fer efectiu l’aval és que no hi hagi ni dol, ni negligència ni culpa greu de l’investigat. Tres condicions que, de moment, el Tribunal de Comptes no només les veu sinó que ja ordena en la mateixa resolució executar l’embargament provisional de béns. Les defenses ja han anunciat que recorreran.
Així la resolució considera que l’aval s’ha d’interpretar d’acord amb la literalitat de l’exposició de Motius i l’article 1 del Decret que el configura, tal i com ordena el Codi Civil. Dos preceptes que units, segons la instructora, “no refereix en cap moment de manera expressa que l’objecte de la norma inclogui supòsits de responsabilitat per dol o culpa greu”. Dos pressupostos que Esperanza Garcia emfatitza com a “pressupostos necessaris per a l’existència de la presumpta responsabilitat comptable”. En aquest sentit, recorda i insisteix que com a Instructora -i el mateix Tribunal de Comptes ha avalat la seva versió, són dos elements que considera que han existit en la trentena d’investigats. D’aquí que n’hagi ordenat l’embargament dels béns que ha generat el mateix aval.
En la mateixa línia, la instructora resol que no es pot aplicar el principi d’indemnitat amb què s’inspira la norma ideada pel conseller d’Economia Jaume Giró. De fet, assegura que la mateixa exposició de motius del text que articula els avals que aquest principi “no empara situacions en què concorri culpa o negligència del gestor o empleat públic responsable“. Conductes que la instructora conclou que s’han donat, perquè si no les hagués detectades no hauria ordenat l’embargament preventiu dels béns. En aquesta base hi addueix que la llei del règim del sector públic, en relació amb el decret que crea el fons, “no preveu que es pugui procedir, en cap cas, a donar cobertura pública a el patrimoni privat de les persones al servei de l’Administració que haguessin obrat amb dol, o culpa o negligència greu en la generació de el dany, sigui aquest ocasionat a aquella o a tercers“.
La conclusió del tribunal és que cal rebutjar l’aval de l’ICF perquè “no empara les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu, requisits que necessàriament han de concórrer per declarar la responsabilitat comptable. I afegeix que “de manera indiciària” el tribunal ha trobat aquests elements i ha procedit a declarar l’existència d’una presumpta responsabilitat comptable i donar lloc a una liquidació provisional positiva. Per tant, entenen i decideixen que l’aval no pot ser efecte i causa a la vegada. En la mateixa resolució, la instructora ordena l’embargament immediat dels béns.
