Joves d’entre 18 i 29 anys amb un pronunciat discurs antifeminista i antiimmigració i consumidors de continguts ràpids i amb missatges senzills. Així és el perfil del votant mitjà de Vox, una tendència que preocupa els experts. De fet, diversos indicadors demostren que la ideologia d’ultradreta està calant a les aules i influenciant els joves, que podrien decidir el futur del govern espanyol en les eleccions del 23-J. Un d’ells és el baròmetre d’infància i adolescència d’Unicef, que apunta que la preocupació dels joves per la violència masclista ha caigut 14 punts en els últims dos anys. Un altre, potser encara més preocupant dies abans de la cita electoral, el que mostra l’últim sondeig del CIS: la intenció de vot de Vox se situa a prop del 14% entre la franja de 18-24 anys, dos cops més que entre els adults de 44 a 55 anys.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de fet, ja ha avisat de la influència de TikTok i altres xarxes socials en la normalització de la violència masclista, que en aquests clips que consumeixen els joves s’anomena violència domèstica o intrafamiliar. Aquesta tendència no s’aprecia tant a Facebook, ja que és la xarxa social dels majors de 55 anys, ni a Twitter i Instagram, on el perfil més habitual són usuaris d’entre 25 i 40 anys. TikTok, en canvi, és el lloc on es troben la majoria de joves i on, per tant, Vox està intentant captar vots. De moment sembla que se’n surt, donat que és la formació política més seguida i la que més influeix en el jovent.
La política “gàstrica” es viralitza a les xarxes
L’expert en comunicació digital de la UOC Miquel Pellicer assegura que això té a veure amb el fet que les xarxes socials siguin “l’ecosistema més utilitzat per informar-se”. “Això comporta que certs estàndards d’informació de qualitat no es compleixen, mentre que als mitjans hi ha filtres. El que ens trobem són missatges radicalitzats, perquè els partits d’extrema dreta saben que poden incidir directament i sense intermediació en els joves”, explica l’expert.
Pellicer apunta que la política és cada cop més emocional i menys raonada: “És molt més gàstrica que cerebral i pensada”. Això es tradueix en missatges simples i emocionals que calen en els joves, ja que no els han de processar ni racionalitzar. “Els sentiments que s’imposen són l’odi i la ira i hi ha formacions que en treuen molt profit”, apunta. Creu que això és perillós perquè la política “és una confrontació d’idees”, però el que es confronta actualment és “tipus de persones”. L’expert alerta que els missatges directes que apel·len a col·lectius o persones concretes “trastoquen l’statu quo”. “Aquestes formacions saben moure molt bé l’odi cap a homosexuals, migrants i feministes. Qui millor gestiona les xarxes socials és Vox, que capitalitza el ciberactivisme”, conclou.
Les xarxes i els ‘fachatubers’: el planter de Vox
Un dels factors que contribueix a fer que les xarxes socials com TikTok continguin missatges extrems és el fet que no hi ha gaire control. “Els polítics van a buscar-los allà on són, a les xarxes, que faciliten la propagació d’aquests discursos perquè no hi ha sistemes que els regulin”, explica el professor del Departament de Publicitat de la UAB Òscar Coromina. Assegura que als mitjans de comunicació hi ha “sistemes orgànics” que filtren aquests missatges, però a les xarxes no hi ha límits. Això les converteix en “un terreny adobat per als discursos més extremistes”. “Donald Trump sabia aprofitar les xarxes socials. Aquí qui sap fer-ho és Vox”, afegeix.
En aquest sentit, Corominas fa referència als coneguts com a “fachatubers”, creadors de contingut que fan discursos “obertament de dretes i gairebé electoralistes” sense estar vinculats a cap partit. “El preocupant és que molts creadors de contingut, encara que siguin gamers i no estiguin vinculats a la política, fan discursos que es podrien haver sentit fa cinquanta anys”, apunta.
Això és perillós perquè aquests creadors tenen audiències molt joves, que acaben vinculant el seu discurs a l’oci i no la política: “Ho veuen en un context d’oci, no un de polític, i això fa que es normalitzi aquest discurs conservador i retrògrad entre la gent més jove”, explica Corominas. Posa com a exemple DalasReview i Elxokas, creador de contingut polèmic que connecta molt bé amb el seu públic, que normalment ronda els 15 anys. “Fa molts discursos sexistes que influeixen en els joves, que interioritzen aquests missatges que es poden vincular directament amb el discurs de Vox”, explica. Considera que els fachatubers “creen una xarxa en oposició als mitjans tradicionals i els titllen de manipuladors perquè calin els seus missatges”.
Missatges simples que es difonen massivament
La xarxa social més popular entre els joves, TikTok, es caracteritza per la seva simplicitat. Això la fa més propensa a aquest tipus de missatges poc elaborats. “Els discursos elaborats i els arguments treballats o sofisticats no passen pel seu millor moment i les forces polítiques que fan discursos simplistes connecten ràpidament amb els joves i aprofiten aquest context favorable”, explica l’expert en xarxes socials, Ferran Lalueza.
“TikTok té com a marca de fàbrica la superficialitat i, per tant, és un lloc ideal per a aquesta manera de fer política. És un caldo de cultiu òptim”, insisteix. Inicialment, TikTok va néixer allunyat de qualsevol implicació ideològica, però l’evolució l’ha portat a ser un espai favorable per a certs sectors polítics. “Els partits s’hi han adaptat, especialment l’extrema dreta, que ho ha fet molt àgilment, i hi han aterrat per connectar amb el jovent”, explica.
Això és especialment greu en un context molt polaritzat on els joves poden decantar la balança. “Això els converteix en un objectiu i explica la presència dels partits a TikTok, on s’està desenvolupant una batalla”, raona Lalueza. Haver de fer discursos simplistes, però, no és una bona solució. “És un peix que es mossega la cua: si els joves no estan ben informats són permeables a aquests discursos i vulnerables a moviments polítics extrems que els volen captar, però si es fan discursos raonats no connecten amb ells”, lamenta.
A més, Pellicer apunta que les xarxes socials i els seus algoritmes promocionen aquests discursos perquè “volen ser consultats”. Això fa que es premiïn amb més visibilitat, el que porta al fet que molts d’aquests missatges es viralitzin. “Ens dirigim cada cop més cap a la immediatesa, la polèmica i la falta de rigor i de contrast”, conclou.
Una societat sense referents
L’historiador Xavier Díez, articulista d’El Món que precisament analitzava aquesta qüestió en la seva columna de divendres, assegura que la radicalització dels joves és “un símptoma d’una societat que ha destruït tots els seus referents culturals, religiosos, ètics i morals”. “Els joves volen matar els pares, però el problema és que els pares no hi són”, diu en referència al fet que actualment els joves no veuen en els seus pares una figura d’autoritat i un referent. Això és el que fa que aquesta tendència sigui “difícil de revertir” especialment en un moment d’”incertesa” en què els joves estan perduts.
“Ni els pares fan de pares ni els mestres de mestres, i per això han estat substituïts per youtubers i influencers”, insisteix Díez. Assegura que els adolescents estan en “guetos generacionals” i això es tradueix en “falta d’integració en la societat i de relacions amb persones que no són com ells”. “Els seus iguals acaben sent els seus referents, quan són gent tan perduda com ells. Per això es creen opinions molt poc fonamentades en el seu intent d’agafar-se a models transgressius que fan discursos provocadors”, conclou.
4
