“Això té tots els números de ser una causa general”. Així de contundent es mostra Josep Rosell, advocat, respecte de les diligències d’investigació 691/21 dirigides per la fiscalia i investigades pels Mossos d’Esquadra arran de diverses piulades sobre el cas de l’escola Drac de Canet de Mar per l’aplicació del 25% de castellà a les aules imposada per la judicatura espanyola. “Fa olor d’investigació prospectiva”, alerten “perplexos” els defensors.
Rosell i Lluís Gibert són dos advocats de l’Equip d’Advocats Lliures que s’han personat per sis afectats dels aproximats cinquanta que formen part de les perquisicions de la flamant Unitat de Delictes d’Odi dels Mossos d’Esquadra. Totes són objecte d’investigació per ordre del ministeri fiscal especialitzada en delictes d’odi. En concret, les indagacions dels Mossos són per articular una acusació contra aquells suposats tuitaires que van criticar, retreure o censurar l’obligació d’imposar el 25% de castellà a les aules de l’escola i els pares del nen que ho van impulsar.
Els dos lletrats emfatitzen la maniobra del protocol d’actuació de la policia durant la investigació. “Primer, telefonen a les persones que presumptament han fet les piulades a Twitter”, detallen. “Els citen a comissaria i els llegeixen els drets, però els demanen que informin voluntàriament”, comenten. Segons expliquen els advocats, els investigadors que han portat a terme les declaracions a la comissaria i als despatxos de la Fiscalia de Menors de la Ciutat de la Justícia, “demanen el telèfon, si són titulars d’un determinat compte de la xarxa de microblogs Twitter i si reconeixen una piulada concreta”.
Investigació dels Mossos
En aquest marc, sospiten que el protocol policial està pensat perquè quan la investigació sigui elevada a un jutge pugui prosperar sense ser arxivada. “Estan trucant per telèfon i intenten que reconeguin que són autors del tuit sospitós per tal de facilitar la seva identificació i estalviar-se la difícil tasca d’haver-ho de demostrar-ho ells“, raonen. En haver-los llegit els drets, el jutge no pot dir que la investigació està contaminada encara que no hagin declarat com investigats sinó, en tot cas, com a testimonis”, avisen.
Per altra banda, els advocats retreuen que no va ser fins la segona compareixença que van tenir accés a la causa. De fet, només la van poder llegir a les instal·lacions judicials, però no n’han tingut cap còpia. Tampoc els han notificat el decret de fiscalia que enceta la investigació, per poder-lo recórrer. Per aquest motiu, aquesta setmana registraran un escrit per personar-se i reclamar les perquisicions policials i l’ordre de la fiscalia. “Si s’ha d’investigar que ho elevin a un jutge instructor”, al·leguen.
Estratègia pensada
En aquest sentit, els advocats s’ensumen que hi ha una estratègia processal molt pensada. Si fa o no fa, com va passar amb l’acció exterior de la Generalitat. En aquella ocasió, tot i haver-hi una investigació al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, la fiscalia i el Cos Nacional de Policia van obrir una investigació paral·lela durant dos anys, per obrir una altra causa sobre Exteriors, al jutjat 18 de Barcelona, on s’han imputat una desena de persones i que es pot anar ampliant mentre duren les perquisicions. Una causa general de manual contra qui d’una manera o altra, encara que fos d’esquitllada, van tenir relació amb les polítiques d’Exteriors des de l’any 2011 al 2017. De moment, els dos processos resten aturats per l’embolic competencial generat.
Sospiten que volen “anar-hi encabint tothom que entri en aquest debat a la xarxa”
“Aquesta operació és una gran investigació prospectiva per tal d’anar encabint-hi tothom que entri en aquest debat a les xarxes i embolicar-lo en un procés d’odi”, opinen els advocats. “Amb aquesta operativa busquen identificar ràpidament suposats sospitosos a través de l’autoinculpació”, indiquen els defensors. “Un avís a navegants a tots els que es deixin anar a la xarxa”, objecten. En definitiva, la fiscalia fa fer una feina als Mossos d’Esquadra per tal que se la trobin feta els que ho van denunciar a la mateixa fiscalia o altres associacions que estan en espera com ara el Movimiento contra la Intolerancia i Asamblea por una Escuela Bilingüe, Hablamos Español, Basta Ya, Vox, Hazte Oir o el mateix pare de l’alumne. Els advocats interpreten que una de les derivades d’aquesta mena d’investigació és donar la volta a l’argument de la minoria nacional. “La idea, i amb això tenir capacitat de pressió a Europa, és donar garsa per perdiu, i fer creure que la minoria nacional a Catalunya és la que enraona en castellà!”, avisen.
“La investigació és tan oberta com una causa general”, conclouen. Una tesi que coincideix en el fons amb la de Plataforma per la Llengua que va difondre la denuncia. Aquesta setmana assegura que “aquesta és la primera causa contra les publicacions d’una gran multitud en una xarxa social” “Amb aquests procediments es vol atacar la legitimitat de les polítiques lingüístiques catalanes amb la criminalització dels seus defensors i la contaminació de l’opinió pública en aquest sentit”, va sentenciar l’entitat que també ha ofert suport als afectats.
