La ultradreta amplia el seu argumentari en l’inici del 2024 amb nous elements que nodreixen una de les seves millors armes, la desinformació. Els diversos canals de comunicació, plataformes, xarxes socials i el gran mercat que suposa internet són hàbilment utilitzats per moviments, formacions i partits que aboquen les famoses fake news (notícies falses), tesis antiglobalistes, contra el sistema de mercat, contra els lideratges democràtics i teories de la conspiració que guanyen realisme amb fets de l’actualitat. És un patró que es repeteix en l’àmbit internacional, català i espanyol amb intensitat similar.
En el cas de Catalunya i Espanya hi ha dos elements que han guanyat protagonisme aquest final de 2023 i dels primers dies del 2024, aprofitant el context polític i social. En concret, és la sequera i el “pacte de l’amnistia” entre les esquerres espanyoles i l’independentisme català i basc per mantenir Pedro Sánchez com a president espanyol. Així es desprèn dels canals de distribució d’aquests moviments que, tot sovint, enllacen o difonen notícies de Vox o altres formacions ultraespanyolistes. És l’ofensiva de la desinformació de la qual l’última Estratègia de Seguretat Nacional 2022 espanyola ja alertava, en negreta i subratllat.
Nous elements de preocupació per als serveis de seguretat
La sequera i l’amnistia són, per tant, dos elements que s’afegeixen als moviments negacionistes (i estrambòtics) habituals dels darrers anys, entre els quals hi ha els antivacunes de la Covid-19, els grups que alerten contra els “efectes perniciosos i de domini del 5G i el wifi”, els que denuncien la corrupció generalitzada i la “pedofília de les altes instàncies polítiques”, els que veuen ovnis dominant la població, els obsessionats amb les chemtrails o els que temen una intoxicació per grafè a escala mundial a través de càpsules d’ibuprofèn. A tot això, cal afegir el suport que poden tenir aquests canals, com ara la intel·ligència artificial, la continuïtat de la guerra d’Ucraïna, l’esclat del conflicte de Gaza o el flux migratori que esperona el supremacisme blanc.
Tant el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) –els serveis secrets espanyols– com el seu braç informàtic, el Centre Criptològic Nacional, com les comissaries generals d’informació de Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia, així com el Ministeri de la Presidència, a través del Procediment d’actuació contra la desinformació, una estratègia aprovada pel Consell de Seguretat Nacional, han reforçat la lluita per detectar aquestes plataformes de difusió. De fet, els serveis de seguretat admeten que veuen més risc ara per ara en la difusió d’aquests argumentaris que no pas en les accions de l’extremisme violent perquè “corquen i deslegitimen el sistema democràtic”. De fet, el CNI va posar en marxa a finals del 2020 l’Elisa, una eina altament especialitzada per cibervigilar aquestes “narratives”. El primer any d’actuació, l’Elisa va poder detectar fins a 150 plataformes “potencialment malicioses sobre continguts antiglobalistes”, segons el Consell de Seguretat de l’Estat.
Com alimentar la narrativa de la desinformació
Però ara els generadors de desinformació estan fent l’agost amb el pacte de socialistes, comuns i independentistes catalans i bascos que manté Pedro Sánchez com a inquilí de la Moncloa. De fet, no l’anomenen ni pacte, perquè s’ha rebatejat com a “cop d’estat” i s’ha convertit en l’aliment de la desinformació espanyola, emfatitzant l’acord per l’amnistia dels processats i condemnats arran del Procés sobiranista. La sequera també ha entrat amb força i més quan, a Catalunya, el Govern vol aprovar un decret d’emergència que ordenarà fortes restriccions per a la població.
L’argumentari de l’extrema dreta per a la desinformació té com a objectiu, segons els experts d’Elisa, “la desestabilització del sistema democràtic, la deslegitimació de les institucions i el qüestionament del pluralisme polític”. Per tant, l’amnistia i les esquerres al poder són el combustible ideal per a aquestes narratives ultradretanes. De fet, han estat alimentades també fora dels circuits d’internet, xats i canals de difusió de Telegram o altres xarxes socials, com ara amb el posicionament públic de formacions polítiques com el PP o Vox, amb una altíssima representació política i institucional.
Un fet que els analistes dels Mossos d’Esquadra consultats per El Món interpreten de dues maneres. Per una banda, n’hi ha que creuen que els partits amb representació que “compren les seves tesis els animen encara més en les seves activitats”. Però altres experts policials consideren que, “un cop institucionalitzats, es neutralitza l’efecte d’aquests discursos o arguments en els canals de distribució”. “No hi ha una opinió compartida entre els analistes d’intel·ligència”, admeten fonts de la Comissaria General d’Informació, que també té una eina pròpia de monitoratge, el programa Voyager.
Les manifestacions de Ferraz, un exemple
Les connexions d’aquestes plataformes amb la representació institucional de formacions com Vox o PP s’ha palesat amb les manifestacions i protestes davant la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid. Convocatòries que repliquen les narratives de la desinformació a través dels canals de comunicació ultradretans contra l’acord d’amnistia, que insisteixen a batejar com a “cop d’Estat”, i que han estat esperonades per declaracions de líders de Vox o per membres del PP que després se n’han desentès. Manifestacions que també han estat ben vistes per mitjans de comunicació estatals que han blanquejat el to i l’ànima de les protestes i els seus lemes.
Fins i tot, les crítiques de les formacions polítiques han traspassat fronteres i els mateixos arguments i lemes han estat exposats pels parasindicats de la Guàrdia Civil, fet que ha comportat una investigació interna del Ministeri de l’Interior, ordenada pel mateix ministre, Fernando Grande-Marlaska. En aquesta línia, el PSOE ha portat a la fiscalia les declaracions de Santiago Abascal, líder de Vox, als mitjans argentins amb què suggeria al poble espanyol “penjar dels peus Pedro Sánchez”, en clara referència a l’ajusticiament de Benito Mussolini per part dels partisans, en acabar la II Guerra Mundial a Itàlia.
La sequera, un altre argument
Un dels temes protagonistes que ha agafat força en la narrativa de la ultradreta és la sequera, que relacionen amb l’estrafolari negacionisme del canvi climàtic i el “perill de l’agenda 2030”, l’estratègia per un creixement econòmic sostingut i sostenible. La manca de pluges s’associa a les “polítiques geoestratègiques i la política geoclimàtica a través de la geoenginyeria al servei dels poderosos”, que no tenen altra feina, segons la ultradreta, que “modificar el clima i la meteorologia a la seva connivència i plaer”. Ara també inclouen la suposada amenaça de “confinaments climàtics que impulsen presumptes ecologistes al servei dels poderosos amb l’excusa de reduir la contaminació”.
A aquesta visió excèntrica, s’uneix un dels fenòmens de l’any 2023, el relat sobre les chemtrails, és a dir, el rastre que deixen els avions al cel per efecte de la combustió i les temperatures de l’atmosfera. La fiscalia de Barcelona es va veure en l’obligació, el passat mes de juliol, d’emetre un informe negant tota mena de conspiració davant l’allau de denúncies que rebia. El fiscal en cap de Medi Ambient de la demarcació de Barcelona, Antonio Pelegrín, va haver de certificar a través d’un decret d’arxiu que no existia cap “suposada manipulació dels núvols” amb l’objectiu d’evitar que plogui. Fins i tot els telefonistes del Parlament de Catalunya comenten a El Món que diverses vegades telefonen ciutadans “reclamant explicacions al poder institucional sobre les esteles del cel per canviar el clima”.
La postpandèmia, els xips i el 5G
Tot i aquesta renovació d’argumentaris, rebroten amb força les tesis conspiratives arran de la Covid-19. Ara és especialment intensa la campanya de la narrativa de la ultradreta espanyola que assevera que les “vacunes ja tenen l’efecte desitjat dels poderosos”. Aquest “efecte” consistiria en la “modificació de l’ADN de les persones vacunades així com la implantació de microxips” a través de les vacunes, especialment de Pfizer, tot plegat auspiciat per personatges com ara Bill Gates o George Soros, que també se les empesquen per relacionar amb l’independentisme català. També un dels nous ítems de la campanya de desinformació és la “contaminació de grafè a través de les pastilles d’Ibuprofèn”: els mateixos canals donen diverses, variadíssimes i inversemblants explicacions sobre els efectes del grafè en el cos humà.
Però, seguint el relat de les xarxes i les plataformes de l’extrema dreta, poques persones deuen quedar sanes al planeta. Diversos canals que monitoren els serveis d’intel·ligència i de seguretat detallen “l’atac que el poder duu a terme amb el wifi i el 5G”. La teoria cada vegada guanya en sofisticació. Els vídeos compartits darrerament defineixen aquest “atac” de dues maneres, que s’entortolliguen amb les teories sobre la Covid. Per una banda, ‘informen’ sobre el fet que, segons ells, el “5G modifica la seqüència de les molècules d’oxigen i asfixia la població, que creu que té Covid o grip i així es deixa vacunar”.
L’altre mecanisme encara seria més perniciós, i també més surrealista: és el que planteja que el 5G i el wifi “ataquen els milers de paràsits i bacteris que té el cos humà, els fan excretar toxines que afebleixen el sistema immunitari”, cosa que converteix els ciutadans en població vulnerable. Segons els nous missatges d’aquest Cap d’Any, la Xina, Itàlia, Iran i Corea són els estats que emeten aquests “canons de 5G”. Pel que fa a Catalunya, s’afegeix un cinquè canó, que serien els “creuers”, uns visitants habituals del Port de Barcelona.
Corrupció, pedofília i ovnis, els clàssics espanyols
La justícia i l’Estat no s’han estat de braços plegats el 2023 davant les campanyes de desinformació. Al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, el magistrat Joaquín Elías Gadea va decidir processar l’exjutge Fernando Presencia i un històric ultradretà de Catalunya, Alberto Royuela, inspirador del famós Expedient Royuela, un autèntic deliri conspiranoic d’assassinats perpetrats per membres de la fiscalia, judicatura i forces de seguretat.
L’Audiència Nacional va engarjolar el jutge –que utilitzava els seus coneixements en dret processal per embolicar la troca–, imputat també per una possible organització criminal entorn d’Acodap, l’acrònim d’Associació contra la Corrupció i en Defensa de l’Acció Pública. Una entitat que haurien utilitzat per difondre notícies notòriament falses sobre la corrupció i passar factura als consumidors. Els canals que esperonen el suport al jutge Presència i als descendents de Royuela també inclouen els ovnis, que veuen com a elements de domini de la població, i la pedofília que segons ells exercirien alts càrrecs de l’Estat, dirigents polítics, econòmics i socials.
