Sectors de la CUP volen aprofitar la mesa de diàleg i sortir del “córner”

Aquest dissabte la CUP celebrarà la seva assemblea ordinària. Un congrés on els cupaires han de perfilar la seva estratègia política en aquesta legislatura i de cara les eleccions municipals de 2023. Una assemblea que arriba després d’un esgotador procés de negociació per articular el famós “Govern del 52%” i després del fiasco pels pressupostos que va desmuntar el relat de la investidura. De fet, la ponència estratègica, avançada per aquest diari, va apuntava la topada amb ERC i JxCat, però, les esmenes també mostren les dissonàncies internes dels cupaires. Segons el document al que ha tingut accés El Món, assemblees locals acusen a la formació de “situar-se al còrner“, altres avalen una possible consulta sorgida de la taula de diàleg i diferents grups volen esmenes que clarifiquin com aplicar el control efectiu del territori. El debat, obert.

Així, el text original proposat per la direcció de la CUP preparava l’organització per enfrontar-se a la “feixistització de l’Estat espayol” i “el procés d’estabilització del règim del 78 que porten a terme ERC i Junts per Catalunya”. En el document establien una doble via. Per una banda, aprofitar la seva força al Parlament per “fer trontollar la governabilitat i l’estabilitat parlamentària”; i per l’altra, l’articulació d’una “agenda/plataforma” que prepari la “insurrecció popular”. La ponència també apostava, tot i que sense gaires passions, pel “referèndum i l’amnistia”.

“Utilitzar intel·ligentment la taula de diàleg”

Amb aquest document sobre la taula, les assemblees locals de la CUP han fet arribar les esmenes a la direcció. Curiosament, les esmenes ja arriben a la primera línia del text amb una crítica desacomplexada dels objectius dels cupaires. L’esmena la signen les assemblees locals Arenys de Munt, Badalona, Banyoles, La Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Celrà, Darnius, Figueres, Girona, Lloret, Mollet, Salt, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Tàrrega i Viladamat. La seva proposta abona les possibilitats de la taula de diàleg i critica cert aïllacionisme de la CUP en l’escenari polític català.

Així proposen un text alternatiu que no deixa cap dubte de la posició que defensen. Sobre la creació de la taula de diàleg acordada entre PSOE i ERC deixen oberta certa expectativa i fins i tot, proposen que la militància n’avali les possibilitats. El text que proposen és clar i català. “L’únic aspecte interessant de la Taula és la consulta sobre el seu resultat, un dels punts acordats entre ERC i PSOE. Aquesta consulta pot donar joc perquè situarà altra vegada la paraula en mans del poble”, alerten. I recomanen: “Faríem bé, com a CUP, de construir un posicionament que suposi un pas endavant per a l’independentisme i no pas un nou factor de divisió i confusió”

Aragonès rep Sánchez abans de la reunió de la taula de diàleg / Jordi Borràs
Aragonès rep Sánchez abans de la reunió de la taula de diàleg / Jordi Borràs

La justificació per defensar aquesta esmena que arriba viva es basa en què “cal aprofitar totes les contradiccions de l’enemic”. “La Taula sens dubte és un instrument que l’Estat ens va oferir per mirar d’apaivagar la mobilització independentista”, admeten els esmenants. Ara bé, avisen que hi ha una aventatge perquè “en aquest pla pacificador hi ha un element que li pot trencar els plans i és la consulta a la qual es van comprometre a sotmetre el resultat”. “L’independentisme continua sent fort a les urnes i amb una estratègia unida podria aprofitar aquesta consulta per tornar a demostrar-ho i recuperar iniciativa“, proposen. De fet, en una esmena posterior defensen una tàctica clara en aquest marc. “La consulta que el Govern espanyol està compromès a convocar per a votar el resultat de la Taula de Diàleg i que, jugant intel·ligentment, podria ser una bona ocasió per a expressar la majoria independentista”, plantegen.

Debat sobre un virtual referèndum

Si bé el text proposat per la direcció estratègica de la CUP és celebrar un referèndum, les diferents famílies de la CUP compren la idea però amb matisos profunds. De fet, si bé tothom aposta pel referèdum hi ha un intens debat entre diverses assemblees per identificar com s’ha de celebrar, els seus efectes i com portar a terme els resultats. Per exemple, l’assemblea local de Reus anima a afegir al text que “cal començar a pensar i a treballar en COM implementem la independència d’una forma real en el territori”. Així assenyala que “no ha de ser la CUP qui renunciï al resultat democràtic de l’1O i a la seva possible implementació”. L’obsessió de la poderosa assemblea ganxet és portar a terme el “control efectiu del territori” i fins i tot, proposa la fórmula a través del municipalisme.  

Reus continua manifestant que és necessària incloure a la ponència estratègica la “implementació efectiva del resultat del referèndum de l’1-O de 2017 o un referèndum d’autodeterminació abans del 2025 i l’amnistia per a totes les represaliades polítiques”. Però avisa, “sigui quina sigui la fòrmula feta servir per assolir la República Catalana, fent valer el resultat del referèndum de l’1O 2017 o  amb un referèndum abans del 2025, cal estudiar minuciosament com fer efectius els mandats derivats per a que aquest esdevinguin reals tot exercint el control del territori”.  “Dir farem un nou referèndum sense explicar com implementarem en el territori el resultat seria repetir fòrmules ja provades que no han tingut resultats efectius palpables”, emfatitzen. 

També apareix la refleixó de tenir present l’escenari internacional com un virtual referèndum a Escòcia. Una situació que no acaba de quadrar a alguna assemblea. En aquest cas, Lliçà de Munt puntualitza que “aquestes mirades que cerquen la solució a Europa formen part d’un independentisme màgic molt allunyat de les tesis i estratègies polítiques de la CUP“.  En canvi, l’assemblea de Gràcia, molt bel·ligerant amb els sectors oberturistes, indica que ” éss difícil avançar quina forma hauria de prendre el referèndum, som conscients que no es pot repetir exactament el procés que ens va dur a l’1-O i que caldrà inserir-lo en una dinàmica de conflicte permanent, però l’escocès obrirà les orelles de la comunitat internacional, en particular de l’europea, i hem de poder situar-nos a redós d’aquesta dinàmica guanyadora”.

En aquest sentit, Gràcia reclama “remarcar”:“1) l’encert històric del referèndum del 2017 com a moviment tàctic; 2) que l’autodeterminació es pot realitzar per moltes vies, probablement referendàries, però que no es repetirà un escenari exacte que el de l’1O com una panacea que funciona en tots els contextos; i 3) que el més important ara és el treball d’organització, conscienciació i mobilització de masses que ens doni la força real per encarar”.  

Per altra banda, l’assemblea de Manresa no veu gaire clara la proposta del referèndum. Així convenen en una esmena viva que “l’aposta per un nou referèndum no és una proposta política que cerqui la claredat en el discurs i pràctica política de la Unitat Popular, no serveix com a proposta resolutiva del conflicte polític al Principat i no hi ha indicis que pugui ser realment una aposta tàctica que permeti el desenvolupament d’una aposta de gran mobilització o de desobediència civil”. De fet, els cupaires manresans defensen que la independència és més una “qüestió de poder” i no pas de democràcia.

“Al còrner” i “un receptacle de coherència simplement ideològica”

Un dels punts on la batalla és més acarnissada entre sectors és sobre el paper de la CUP en l’escenari polític. Les assemblees més rebels amb l’actual direcció – Arenys de Munt, Badalona, Banyoles, La Bisbal d’Empordà, Castelló d’Empúries, Celrà, Darnius, Figueres, Girona, Lloret, Mollet, Salt, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Tàrrega i Viladamat-, carreguen contra la posició actual dels cupaires. “Malgrat aquest bon escenari per a crear una situació de ruptura, constatem que la nostra organització acaba optant, massa sovint, per decisions que l’allunyen de la incidència en aquestes majories, que la situen al córner. Existint una majoria independentista i d’esquerres, la CUP continua sent una organització massa petita que funciona amb lògiques internes“, escriuen per afegir al debat de la ponència.

Un dur paràgraf que justifiquen amb una contundència poc habitual en els documents cupaires. Així argumenten que “ens cal una voluntat real de créixer, d’incorporar nous sectors socials a la Unitat Popular, i per això és necessari situar-nos a la centralitat dels debats polítics, assumint els riscos que això implica i sense por de prendre decisions i arribar a acords”. I afegeixen que també fa falta “que cada vegada més sectors de les classes populars ens percebin com una eina útil de transformació, no com un receptacle de coherència simplement ideològica”.

I addueixen: “Una CUP aïllada i excèntrica és un complement perfecte a la deriva autonomista dels altres. “Perquè un actor que no els faci competència, que no els entri a disputar més que una resta petita del seu espai polític, no és un actor al qual tenir gaire en compte”, argumenten. “Però anant encara més enllà: no podem ser, simplement, els tensors dels altres dos espais polítics perquè és una altra forma de subordinació. Estirar cap a l’esquerra però que les polítiques d’esquerres les facin uns altres; o estirar cap a la confrontació però que la protagonitzin uns altres;  són dues dinàmiques que no deixen de ser una autolimitació de les nostres capacitats polítiques”, rematen. Ara bé, també alerten que la “unitat no s’ha d’idealitzar”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el diputat de la CUP Carles Riera, abans de començar un ple al Parlament | ACN
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el diputat de la CUP Carles Riera, abans de començar un ple al Parlament | ACN

La CUP de Gràcia, però, es mostra crítica amb el concepte general de “unitat” política. En aquest sentit, justifica les seves esmenes per fer de la CUP un actor independent del relat oficial independentistes en que “cal no interioritzar la retòrica dels adversaris (ERC i JxCat) que presenten una CUP que borda molt però no assumeix responsabilitats, quan és de sentit comú que —fins i tot parlant en termes estrictament parlamentaris— no té gaire sentit implicar-se en un Govern si no es té prou força per fer-se valer en ell”. Com exemple, posa la disolució de Podemos dins el govern espanyol.

Gràcia continua anant més enllà i raona el seu posicionament destacant que “és important que entenguem la diferència entre els nostres objectius com a organització i moviment (objectius estratègics), i els objectius que podem compartir amb diferents aliats en funció del context polític (objectius tàctics)”. “L’anàlisi de les aliances sempre s’ha de fer des de la perspectiva que tot pacte i col·laboració s’insereix dins una estratègia de llarg abast a la qual responem en darrer terme i que sempre que formem aliances ho fem com un pas més en la consolidació i avenç de les nostres fins”, argüeixen. El debat està servit.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo Desembre 17, 2021 | 21:32
    Mariaaa otro butireferemdum, nos los quitan de la manos. Reunión de rufianes tractorianos, deben jeder más que la cueva de king kong. Habrá que desinfectar el local cuando salgan.
    Som el 90.18 % (el 1-O de 2.266498 votants, 2.044.038 vam votar SÍ a la independència) Desembre 17, 2021 | 21:54
    "Per exemple, l’assemblea local de Reus anima a afegir al text que “cal començar a pensar i a treballar en COM implementem la independència d’una forma real en el territori”. Així assenyala que “no ha de ser la CUP qui renunciï al resultat democràtic de l’1O i a la seva possible implementació”" ... Llàstima que dins la CUP els únics que hi toquen són els de l'assemblea local de Reus...
    Anònim Desembre 17, 2021 | 22:18
    Que no la llaméis mesa de diálogo joder! Llamadla mesa de negociación. Que ellos la llamen como quieran. Es que no os dais cuenta que os han declarado la guerra? Ahora la guerra se hace por otras vías. Ya no valen bombas y balas pues quienes las usan se vuelve contra ellos. Bueno, os han declarado la guerra a vosotros los catalanes y a veintitantos millones de españoles de buena voluntad, que si pudieran los enterraban en las cunetas y en las tapias de los cementerios como hasta anteayer hacian.
    julián Desembre 17, 2021 | 22:19
    entre canuto y canuto, entre asamblea y asamblea, quizàs lleguen a alguna conclusión
    Pregunta frequent Desembre 18, 2021 | 00:10
    Per parlar seriosament del control del territori, cal fer-ho sense publicitat, no?
    Som el 90.18 % (el 1-O de 2.266498 votants, 2.044.038 vam votar SÍ a la independència) Desembre 18, 2021 | 00:25
    S'ha de ser imbècil per creure que de la taula de diàleg se'n pot treure alguna cosa. Tan imbècil com per a voler ignorar la gran victòria del referèndum del 1 d'octubre del 2017 i la Declaració d'Independència del dia 27 i dir que en farem un altre el 2025. Com a mínim, prou imbècil per tenir el partit farcit de talps d'ERC i no adonar-se'n
    Català Desembre 18, 2021 | 06:35
    Als Son of a Bitch cupaires els desitjo la mateixa sort que vull per a Vox, C's i P.P. què ja és dir, no us sembla?.
    Independentista Desembre 18, 2021 | 09:48
    Escolteu, cupaires: perqué no agafeu els trapaus, foteu tos el camp i aneu a fer companyia a la vostra amiga Anna Gabriel?.
    Ja Desembre 18, 2021 | 10:07
    Sortir del córner per caure a les brases?
    La realitat Desembre 18, 2021 | 10:26
    La CUP ES EL VOX CATALA PERO DIENT Q SON D,ESQUERRES, NOMES VIUEN DEL POPULISME I DE LES SEVES IDEES FANTASIOSES/UTOPIQUES , Q MOLTS RUCS D,AQUEST PAIS SE LES ACABEN CREIENT I ELS VOTEN, PER SORT SON POQUETS
    Bona nit i tapat Desembre 18, 2021 | 17:24
    La cup podria posar condicions molt bàsiques, com la reforma de l'administració pública, peragilizar procediments administratius. Creació d'un cos de mediadors públic que evités haver d'acabar als jutjats. Assegurar i garantitzar l'accés a bancs i administració per la gent gran o emigrants. Reforma del SOC i capacitació ennoves tecnologies per treballadors no formats. Hi ha molts aspectes aparentment secundaris que la cup pot exigir. I no despenjar-se, continuar presionant per assolir la independència sense deixar l'espai a altres que no ho tenen com objectiu.

Nou comentari