• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

Preguntar és bo, saludable i absolutament necessari. Sobretot, pel poder legislatiu, el Parlament de Catalunya, que entre les seves tres funcions principals es troba “controlar el poder executiu”. Les altres dues tasques són orientar la política del Govern i de la seva administració i, per descomptat, legislar. Preguntar al Govern des d’un escó de diputat, però, requereix un context i és centrar-se en la qualitat de la pregunta o no formular obvietats que poden evidenciar la incompetència, la negligència o l’escàs coneixement de la matèria per la qual es pregunta. En aquest darrer cas, la gravetat és major si la matèria per la qual es reclamen respostes són públiques, notòries o, com s’afirmaria judicialment, és de “públic coneixement”.

Aquest és el cas d’una pregunta formulapa per part del grup parlamentari del PPC a la cambra catalana, al departament de Salut. Una qüestió presentada per la diputada Belén Pajares i que requeria una resposta per escrit del Govern del president Salvador Illa. Una pregunta “sobre les previsions econòmiques del Departament de Salut amb relació a la despesa farmacèutica per a poder afrontar l’increment d’usuaris de la sanitat pública arran del procés de regularització extraordinària d’estrangers anunciat pel Govern de l’Estat”. De fet, a la pregunta se li veia el llautó de la seva intencionalitat, però la barroera formulació ha permès a la consellera de Salut, Olga Pané i el seu delegat, el conseller de Presidència Albert Dalmau, oferir una de les cleques més interessants dels darrers mesos al Parlament de Catalunya.

Migrants fan cua a Barcelona per presentar el certificat de vulnerabilitat, un dels documents clau per obtenir la regularització | Pau Cortina (ACN)
Migrants fan cua a Barcelona per presentar el certificat de vulnerabilitat, un dels documents clau per obtenir la regularització | Pau Cortina (ACN)

“Ja en són beneficiaris”

La resposta del Govern, del passat del 20 d’abril però comunicada el 9 de juny, és clara: “Amb la normativa vigent a Catalunya, totes les persones residents tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut”. “Així doncs, el procés de regularització extraordinària d’estrangers que impulsa el Govern de l’Estat no suposarà un increment de la despesa, ja que les persones que poden veure’s afectades ja són beneficiàries del sistema de salut“, sentencia la consellera. És a dir, que és una regularització, no pas una arribada i, per tant, els ciutadans que ara arreglen els papers ja són beneficiaris del sistema de Salut universal que conserva Catalunya.

Comparteix

Icona de pantalla completa