Puigdemont trenca el silenci sobre el pacte: “Té aspectes que caldrà protegir i vetllar”

Escriu una carta als afiliats de JxCat per explicar perquè s'ha mantingut al marge de les negociacions

En una llarga carta adreçada als afiliats de Junts per Catalunya, el president a l’exili, Carles Puigdemont, defensa que ell s’ha mantingut deliberadament al marge de les negociacions perquè la seva intervenció hauria sigut utilitzada per perjudicar les converses, reivindica la necessitat d’unitat independentista i recorda que les eleccions no les va guanyar cap partit sinó “el moviment”.

Aquest és el text íntegre

“Benvolgut, benvolguda,

El Parlament de Catalunya ha escollit Pere Aragonès com a MH President de la Generalitat, el 132è de la llarga llista de presidents del nostre país. Els vots de Junts per Catalunya han estat determinants per a aquesta investidura; ara comença, doncs, una nova etapa que sabem carregada de reptes colossals que haurem d’encarar, i en què l’aportació del nostre espai serà també determinant.

El catalanisme, en totes les seves versions, ha mantingut una actitud de lleialtat i respecte cap a les institucions d’autogovern, i estic segur que el nostre partit contribuirà més que ningú a mantenir-ho. Potser no ens hem sentit correspostos sempre de la mateixa manera, però nosaltres no podem faltar a aquesta tradició que és, alhora, un senyal que caracteritza la forma com volem construir Catalunya. El MH President Pere Aragonès ha de saber que compta, des del primer minut, amb la lleialtat de les dones i homes de Junts per Catalunya. La meva, com a 130è president, sap que la té.

Per arribar fins aquí ha calgut trobar un acord, i que aquest acord fos vàlid per a les dues organitzacions signants. En aquest sentit, la manera com JxCat ha decidit consultar les bases és un exemple que hauria de servir a la resta d’organitzacions que encara no tinguin incorporat un mecanisme semblant, i alhora ha d’estimular a fer-ho de forma regular en les decisions més rellevants que haguem d’assumir com a organització política. La forma de república que des de Junts volem per a Catalunya s’ha de basar en una radicalitat democràtica, i en aquest sentit el nostre partit és a l’avantguarda. Gràcies per l’esforç i per fer-ho possible.

El recorregut fins a l’acord no ha estat gens fàcil. En coneixeu els motius i estic segur que els enteneu. Precisament perquè hi ha hagut grans dificultats, que han posat en risc moltes coses (algunes hi continuen, tanmateix), vaig prendre un seguit de decisions que ara us vull explicar, perquè molts de vosaltres m’heu interpel·lat i m’heu preguntat l’opinió sobre el procés d’acord i sobre l’acord en si mateix.

Tal i com vaig comunicar al secretari general, Jordi Sànchez, i també a l’equip negociador, creia que el millor per poder establir un marc de relacions amb ERC que afavorís acords era que jo no formés part de cap procés negociador. Després d’analitzar-ho molt a fons i de contrastar informacions, em quedaven pocs dubtes que si jo no prenia aquella decisió, s’accentuaria una estratègia narrativa tan falsa i perversa com eficaç segons la qual la meva principal preocupació seria la d’assegurar una bona tutela del president i del govern. Ho heu llegit i escoltat en pràcticament totes les anàlisis i comentaris, amb molt poques excepcions. Des de cròniques en diaris seriosos fins a programes d’humor, passant per pràcticament tota la tertuliada nacional.

Les persones que han estat al meu entorn saben de la falsedat i immoralitat d’aquesta narrativa, de la falta absoluta de base. Però s’hi han posat d’acord des de sectors independentistes fins a tot l’unionisme; bàsicament anava bé per debilitar Junts. I d’altra banda també per debilitar el Consell per la República, i amb ell la legitimitat de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència feta al Parlament de Catalunya el dia 27 d’octubre de 2017. Ha tingut predicadors diaris, amb tribunes i espais de màxima audiència, que no han parat de construir un relat amb finalitats merament propagandístiques. Cal dir que tots aquests intents per enviar l’octubre del 2017 en una cantonada han estat infructuosos i han topat amb la determinació insubornable de la ciutadania.

Vaig arribar a la conclusió que això hauria dificultat la possibilitat de trobar acords i de poder restablir la unitat interna de l’independentisme. He procurat, en conseqüència, no ser cap obstacle en les converses per arribar a un acord, ni per a l’acord en si mateix; en tot cas, la meva intenció era que el resultat a què s’arribés (acord o no acord) calgués ser explicat d’una manera molt més rigorosa i esforçada que no pas a partir de l’argument simplista i deshonest de vincular-lo als meus suposats desitjos o interessos personals. Alguns ja tenien la crònica escrita, el comentari a punt o el gag enregistrat.

Per reforçar aquesta posició vaig prendre una altra decisió, la de no interferir públicament a través de comentaris i opinions. Tampoc des del meu rol de president del Consell per la República. He estat escrupolós amb el meu compromís de no generar cap distorsió que afectés els esforços dels negociadors, o que servís als interessos dels nostres detractors en la construcció del seu relat sobre les suposades tuteles i altres manipulacions. Tampoc no volia donar cap excusa als qui promouen la crítica injusta i maldestra sobre un suposat biaix partidista del Consell. M’he mantingut públicament en un silenci públic respectuós i prudent, que avui té tot el sentit del món que s’acabi.

També hi havia —hi ha— raons que acaben tenint efectes personals. No us negaré que després de més de tres anys i mig a l’exili algunes coses han esdevingut per a mi més doloroses que la pròpia repressió. O que m’han afectat d’una forma que cap de les atzagaiades repressores havia aconseguit de fer. Al capdavall, la repressió la pateixen de manera personal els qui en són víctimes, a la presó, a l’exili o perseguits per qualsevol jutjat i cos policial. Però la desunió, que és una de les preocupacions que més m’amoïnen, sobretot aquella desunió que ha estat treballada a consciència, la paga tota Catalunya i té efectes generalitzats. JV Foix va escriure a principi dels anys trenta del segle passat que “qui a l’hora d’assentar els fonaments [a la pàtria], ha predicat —i practicat— la desunió, sigui el que sigui el pretext, és deslleial”. No crec que la seva reflexió hagi deixat de ser vàlida. Però és evident que en aquests darrers anys hem anat enrere.

La unitat és, ho reconec, una prioritat tan difícil d’assolir ara mateix com d’altra banda irrenunciable. Per restaurar la unitat, el que més he gosat demanar és, en primer lloc, respecte. Es pot respectar l’altre sense necessitat de compartir un mateix govern, i es pot faltar al respecte bo i compartint la meitat del govern. Sense respecte no es posa en marxa una cadena que és imprescindible per anar plegats en un projecte tan ambiciós i complex com és el de construir un Estat independent. El respecte és el fonament de la segona cosa que he gosat demanar: confiança. Fer-nos confiança fins i tot en allò que no ens agrada de l’altre. La confiança permet treballar sense perdre el temps vigilant de manera permanent el company de viatge, i allibera energies per encarar el veritable i poderós adversari. I la confiança és la garantia de la tercera cosa, fonamental per governar plegats: la lleialtat. Si aquesta cadena es trenca o s’afebleix en alguna baula, el resultat és el recel permanent, la paràlisi política i, al final, l’enfrontament. Res de bo.

Efectivament, en aquests tres anys i mig s’ha vist, amb decepció compartida per molta gent, com aquesta cadena s’anava afeblint fins a trencar-se. Si al principi l’estratègia de la desunió va ser concebuda amb una determinada intenció, molt sectària al meu entendre, és evident que s’ha escapat de control i ha originat una batalla sense fre que avergonyeix internament i des de fora és molt desconcertant, de la qual ningú no surt ben parat.

Això ha anat pesant, també, en la meva decisió de no esdevenir cap obstacle ni cap problema que impedís acords de govern o que impedís la unitat, i de romandre silent portes enfora.

És evident que l’acord a què s’ha arribat té aspectes que caldrà protegir i vetllar. Tots entenem que el millor acord és el que comportaria l’aplicació del nostre programa electoral, però també sabem que les eleccions no les va guanyar cap partit independentista. Ni ERC, ni Junts ni, per descomptat, la CUP. Les eleccions van tenir un clar guanyador, i aquest és el moviment independentista en el seu conjunt i en la seva diversitat. Per tant, cap acord i cap estratègia no es poden basar en l’hegemonia d’un determinat partit —posem per cas, de Junts— sobre el conjunt del moviment sinó que ha de considerar i respectar aquesta diversitat i transversalitat. El nostre partit va néixer amb aquesta vocació, i per això som peça fonamental per a l’articulació del moviment independentista. No l’única, és clar. Naturalment, tampoc no hi pot haver cap acord que sigui fet en contra d’una part d’aquest moviment. Per això he defensat en diverses ocasions, sempre de manera infructuosa, que en l’actual procés d’independència i d’Estat de repressió ens calia afrontar els reptes electorals de manera unitària, a través de propostes que conjuguessin aquesta diversitat. Interpretarien molt millor allò que els ciutadans volen votar i enviarien un missatge de fortalesa molt més rotund i inequívoc que el que enviem per separat. Potser, si es tractava de buscar la manera de “forçar” l’Estat a una negociació fiable, caldria irrompre sempre amb la màxima fortalesa i no a partir de la suma de debilitats o petites victòries particulars. Ha quedat acreditat en tots els cicles electorals que hi ha hagut després del setembre de 2015 que, per separat i com a partits, o bé perdem les eleccions o bé les guanyem de manera ajustada. L’Estat ha tingut la sensació recomfortant de veure al seu davant un moviment afeblit per la divisió interna. Com a eina de pressió perquè l’Estat negociï —que és el que ara mateix l’objectiu que s’ha acordat dins de l’independentisme— a mi em sembla molt més eficaç plantar-te a la taula amb la fortalesa de victòries rotundes aconseguides en totes les eleccions precedents, que no pas des d’una posició dividida i enfrontada (en part, de manera inevitable perquè en haver de competir electoralment, s’imposa la lògica de la disputa de tots els vots).

L’equilibri és molt difícil però tenim l’obligació de buscar-lo. Per això he insistit en la necessitat del respecte, de la confiança i de la lleialtat. És previ a tot. L’èxit del Govern no es mesurarà només en l’obra feta, en les polítiques desplegades. Es basarà, també, i potser ara més que abans, en la seva capacitat de restaurar tot allò que s’ha deteriorat, i que influeix en l’ànim del país.

Sabem que la repressió no s’ha aturat, que continuarà. I sabem que l’Estat no té cap voluntat d’abordar amb honestedat i ganes un procés de negociació com el que s’esperaria en una democràcia consolidada. Confio que els consellers i conselleres del nou govern, amb el seu president al capdavant, sabran correspondre a les expectatives del poble de Catalunya, i que en aquesta fita hi haguem contribuït lleialment des de Junts per Catalunya. No pot ser de cap altra manera que així.

Disculpeu l’extensió d’aquesta carta. Espero que també sabreu dispensar i comprendre la discreció pública que em vaig imposar.

En qualsevol cas, sigui com sigui i a desgrat dels qui ho voldrien altrament, continuaré defensant el referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la república catalana com a fonaments de la independència de Catalunya i, per tant, de l’Estat català. Que és l’únic que pot garantir el progrés social, econòmic, cultural i lingüístic del nostre país, i ens pot assegurar un estat de dret, de justícia i de llibertats que mai no hem conegut en la història de la nostra pertanyença forçada al regne d’Espanya.

Resto sempre a la vostra disposició. Una abraçada i el meu agraïment.”

Comentaris

    Ramon B. Vallet 22/05/2021 4:25 pm
    He llegit la carta i m'ha sorprès, quan parla de deslleialtats és deu referir al PDCAT, que és va presentar a les eleccions , el van votar 77.000 catalans, els seus vots NO van servir per tenir cap diputat, en canvi aquests vots l'haguessin pogut fer guanyar les eleccions. Aquí SI que hi hagut deslleialtat.
    L’esquerra de la dreta del canto esquerre 22/05/2021 10:28 am
    Resumint ERC=EspanyaRecuperaCatalunya. Ja ens ho trobarem això. No conec cap moviment independentista d’esquerres ni de dretes.
    22
    37
    Respon
    En patufet astronauta 22/05/2021 9:44 am
    Si ha escrit una carta als 7000 (sent generós) afilats que te wl swu partit, que ens deixi tranquils a la resta, quw plasta de tio, !!!!
    54
    32
    Respon
    Gonzalo 22/05/2021 9:24 am
    Y la rumana llevándose 6000 euritos cada mes de la diputación de Barcelona...toma represión!!!!!!
    32
    32
    Respon
    Ricard 22/05/2021 8:34 am
    Tots els Presidents són legítims i mereixen respecte. Els que més repressió pateixen més ajuda i consideració requereixen de tots.
    Angelblau 22/05/2021 8:23 am
    Puigdemont el nostre PRESIDENT
    41
    42
    Respon
    Síndrome de Napoleó 22/05/2021 7:14 am
    Batxiller amb ínfules d'emperador. La va cagar suspenent la DUI en 8 segons i fugint, ara vol recuperar l'escenari amb un xiringuito que ningú ha votat i per tant no té cap legitimitat democràtica com exigeix, és de part. A les vedets els costa molt deixar l'escenari i sempre acaban fent el ridícul.
    107
    85
    Respon
    Adéu 22/05/2021 3:49 am
    Aquest d'en Puigdemont no sembla que toqui de peus a terra. Més aviat sembla que estigui bastant alterat. Quina sort que hagi perdut les eleccions, ja que així podrà anar de vacances. Bon viatge.
    101
    94
    Respon
    Luisnomeacuerdo 22/05/2021 12:28 am
    Vaya paja mental que se na hecho el tío, habrá quedado a gusto. Ale venga a seguir montando nata.
    57
    52
    Respon
    El déu dels rètols 22/05/2021 12:10 am
    La principal preocupació de Puigdemont en aquests darrers temps és que li van robar un rètol. I encara n'hi ha que creuen que és una divinitat.
    122
    112
    Respon
    Dubto que Aragones acabi la legislatura. 21/05/2021 9:49 pm
    Amb crec mes Puigdemont que ER, han jugat molt brut, per sort, aquesta vegada no vaig votar ER, ja no els considero del meus, per mi es com el PSOE,
    126
    155
    Respon
      Endavant ERC 21/05/2021 10:57 pm
      Crec que serà un molt bon govern, i que ERC crearà un bon clima. Ara hi ha molta il·lusió per avançar, i per llençar el llast dels barrufets rondinaires
      125
      106
      Respon
    Tap 21/05/2021 9:38 pm
    La lletra d'en Puigdemont desemmascara tota aquesta gentalla que l'únic que vol és esborrar de la Història el Referèndum del 2017, neutralitzar el Consell per la República i traure de la circulació en Puigdemont. Són tres elements clau i no només per als Espanyols, malhauradament. Recordeu la guerra civil entre Irlandesos ? Un dels bàndols va rebre l'ajuda dels Britànics.
    129
    140
    Respon
      Aquesta és la realitat 21/05/2021 11:00 pm
      Puigdemont ha acabat de molt mala forma. S'ha llençat ell sol a la paperera de la història. Males maneres i incompetència, al darrera d'un muntatge publicitari
      156
      155
      Respon
        Ricard 22/05/2021 11:14 am
        Està tan a la paperera de la història que es eurodiputat i posa constantment en entredit un Estat que et pot tancar a la presó simplement per parlar de la independència al parlament o que destitueix presidents de la Generalitat mentre 4 desgraciats amb banderes espanyoles poden agredir diputats catalans impunement.
    Anònim 21/05/2021 9:30 pm
    Puigdemont és el President legítim de Catalunya i Torra va ser un suplent temporal. Qualsevol altre serà un impostor
    124
    130
    Respon
      Ramon B. Vallet 22/05/2021 4:31 pm
      Quin mal perdre teniu els ex-convergents, els catalans per si no ho saps, escollim el nostre President en unes eleccions, en democràcia s'acostuma a fer així.
      Aquesta és la realitat 21/05/2021 11:02 pm
      El president legítim és Pere Aragonès. Només els que no creuen en la democràcia poden defensar altres opcions.
      127
      117
      Respon
    Anònim 21/05/2021 8:28 pm
    Puigdemont diu que Pere Aragonès pot comptar amb la seva lleialtat, com a 130è president, tot i que (això, el MHP Puigdemont s'ho calla) va haver patir la deslleialtat de Junqueras, el seu vicepresident, que es reunia amb Rajoy d'amagat d'ell .
    218
    217
    Respon
      Tens proves del que dius? 22/05/2021 7:23 am
      De què parlavan Junki i Raxoi? Per això està empresonat? Mas també si reunia, i molts d'altres de Jx€. El batxiller s'ha tornat foll, millor calladet i que deixi d'emprenyar, va perdre la seva oportunitat quan va suspendre la DUI i va fugir.
      122
      112
      Respon
    L'OBSERVADOR ASTORAT 21/05/2021 8:16 pm
    El President Puigdemont, ha posat i està posant més en escac el Règim-Claveguera del 78 (Borbònic-Franquista 2.0), hereu i continuador d'un Estat "Genocida-Feixista", que tota la "suposada" esquerra Ñ i la "suposada esquerra CAT junta.
    160
    158
    Respon
      Observador 22/05/2021 7:46 am
      El poc honorable Fuigpelmón va posar en escac la independència suspenent la dui i fugint. Un batxiller mediocre que no sap quan ha de fer un pas al costat i deixar de posar obstacles.
      85
      88
      Respon
    GROC 21/05/2021 7:35 pm
    Pobret Puigdemont
    42
    44
    Respon
    Teresa 21/05/2021 7:32 pm
    No reconec cap altre autoritat Nacional més que el Consell per a la República ni cap altre president més que el MHP Carles Puigdemont, però si el nostre President manifesta lleialtat en vers Aragonés, no em queda altre remei que respectar-ho i respectar Aragonès, al menys, de manera provisional.
    159
    156
    Respon
      Ferran 22/05/2021 10:22 am
      Autoritat Nacional ???? Consell per a la República ??? ni cap altre president més que el MHP Carles Puigdemont ??? ufffff !! aixo es una dona !!!
      23
      26
      Respon
      Doncs ja saps 22/05/2021 7:47 am
      Demana audiencia a Waterloo i ti quedes. Aquí anem per feina!
      40
      39
      Respon
    Núria J 21/05/2021 7:22 pm
    T'estimo MHP Puigdemont, i això que l'altre dia vaig enviar un email cabrejada al CxR perquè no trobo bé que ens demaneu que paguem a Cat i ens caigui una multa. He posat diners i contenta quan he pogut a la caixa de resistència. Trobo a faltar que ens expliqueu que va passar el 2017, no en llibre, sino amb dialeg amb nosaltres, és l'unic que et tiro en cara. Gràcies per batallar cada dia. Brusel•les. Entenc la teva carta i entenc la teva visió. Una forta abraçada
    334
    342
    Respon
      Anna Maria 22/05/2021 7:49 am
      Oi que n'és de guapo el nostre president? De resultats politics sembla que no en sap gaire, però guapo...
      50
      43
      Respon
    Clar 21/05/2021 7:09 pm
    Chapeau MHP Carles Puigdemont.
    120
    132
    Respon
      Joanot 22/05/2021 7:53 am
      Jo també em trec el barret devant de molts pallassos, inclús si fan pitjors pallassadas que Puigdemont
      53
      50
      Respon
    Vendetta 21/05/2021 7:09 pm
    Blablabla processisme es lo teu, nem a veure ke anaveu de farol, preguntali a la clara, on estan les estructuras de estat? Ke vas fugir y ni tan sol vas bailar la bandera del enemic y colonizador, publicar al dog aixeca la declaración arria la bandera estigues disposat a defensa laxpatria torna y enfrentat tendrás el poble al darrera tot el debes es fum denuncia la ocupación al parlamento europeo fes pasos decidís denuncia als traidor siguen del teu partit o dels altre parla clar sl poble de catalunya
    49
    39
    Respon
    Juan Ripolles 21/05/2021 7:08 pm
    Aquest pacte o com es digui, sembla un iogurt, am data de caducitat !!!
    34
    32
    Respon
    No saber perdre 21/05/2021 7:01 pm
    Puigdemont no va suportar la derrota electoral, i ara no accepta que ja és un expresident i que ja s'ha acabat la comèdia. Avui és un dia de celebració per partida doble.
    166
    169
    Respon
    Pepet 22/05/2021 6:59 am
    Sense Puigdemont inclús la independència és possible.
    58
    16
    Respon

Nou comentari