La batalla institucional a l’Estat que ha deixat el Procés encara cueja, però ja desprèn cert aroma d’armistici. Així ho indica una interlocutòria dictada per la poderosa sala penal del Tribunal Suprem amb què s’arxiva una querella per prevaricació de l’entitat ultraconservadora Hazte Oír contra els magistrats del Tribunal Constitucional, arran de la sentència que ordenava aplicar l’amnistia a l’exconsellera Dolors Bassa.
La resolució, de 8 pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, sintetitza i fa doctrina de manera plàstica i breu les diferències entre el Suprem i el Constitucional. Tot i que la interlocutòria és una reivindicació del més alt tribunal del sistema judicial espanyol i que marca territori en les seves funcions, competències i tasques, intenta suavitzar la seva relació amb el TC tot recordant quina és en concret la seva feina.
A més, els magistrats retreuen als serveis jurídics de l’associació Hazte Oír poca finor en la seva querella, perquè no analitzen la sentència del Tribunal Constitucional –ni tan sols l’aporten–, cosa que revela una “manca de suport de la denúncia interposada”. En aquest sentit, també recorden que cap institució de l’Estat pot jutjar les decisions del TC perquè aleshores “deixaria de tenir la condició de màxim intèrpret de les garanties constitucionals”.
“Una querella inassumible”
La resolució la signen els magistrats Andrés Martínez Arrieta, president de la sala, Julián Sánchez Melgar, Antonio del Moral, Vicente Magro i Susana Polo, que n’ha estat la ponent. La interlocutòria repassa la querella interposada per Hazte Oír el 7 d’octubre, l’endemà de la sentència del TC que avalava definitivament l’amnistia. Una querella per prevaricació i per usurpació de funcions judicials contra els magistrats que van signar la resolució que ordenava aplicar l’amnistia els condemnats i processats pel delicte de malversació.
Els magistrats convenen que la denúncia “no pot ser admesa” i que és “inassumible” i fan un curs de dret amb les “innumerables resolucions del TS” que impedeixen a la sala penal de jutjar les resolucions del TC. La interlocutòria admet que els “criteris i raonaments” tant del TC com del Suprem poden “ser compartides o no pels diversos operadors jurídics i, en definitiva, per tota la ciutadania”, però això no converteix les resolucions en objecte de prevaricació.
En aquest punt, defineix amb precisió que s’entén per resolució injusta, en el sentit que constitueixi un delicte de prevaricació: “Aquella que s’aparta de totes les opcions jurídicament defensables, segons els mètodes usualment admesos en dret, amb una manca de tota interpretació raonable i amb una clara irracionalitat”. A més, afegeix que l’article 4.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional determina que les resolucions no podran ser jutjades per cap òrgan jurisdiccional de l’Estat.
Les diferències entre el TS i el TC
Seguint aquest fil, els magistrats de la sala penal aprofiten l’avinentesa per diferenciar les funcions entre el Suprem i el Constitucional. De fet, remarquen que entre tots dos “no existeix una pura i simple relació de jerarquia o dependència funcional”. “El Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és l’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat en la disposició de les garanties constitucionals”, subratlla la resolució. “La diferència entre un i l’altre obeeix a criteris de competència i no de jerarquia”, afegeix.
“El TC no resulta, en puritat, un òrgan jurisdiccional perquè no forma part del poder judicial, ni correspon al Suprem pronunciar la darrera paraula en matèria de garanties constitucionals”, insisteix. De fet, argumenta que és el TC qui té el paper de “màxim intèrpret de les garanties constitucionals”. En definitiva, el Suprem deixa clar que cadascú fa la seva feina i que, com preveu la dita, el “cavaller a la guerra i el pagès a la terra”. A més, ho fa defensant els seus col·legues de toga contra l’ofensiva d’una organització com Hazte Oír, que tot sovint ha funcionat com la fiscalia a l’ombra dels sectors més ultres del sistema polític i jurídic espanyol.
