El president a l’exili, Carles Puigdemont, s’ha mullat aquest divendres al matí a través de Twitter i ha donat la seva opinió davant l’enorme reguitzell d’opinions que han aparegut arran del pacte de Junts i el PSOE que ha convertit Francina Armengol en la nova presidenta de la Mesa del Congrés: “Llegint algunes reaccions i anàlisis, crec que n’hi ha que relaten per damunt de les seves possibilitats”, comença la piulada. Puigdemont lamenta que la resta de formacions polítiques, especialment les espanyoles, no han considerat mai a Junts com el que és: “Mentre no han tingut necessitat de Junts, els d’allà i els d’aquí no han tingut gens d’interès a conèixer què era ni què pensava i s’han acontentat amb la caricatura degudament alimentada pels seus amplis cercles d’influència mediàtica“, comenta.
El president a l’exili, però, assegura que aquesta dinàmica ha canviat, tot i que els poders mediàtics no siguin capaços de reconèixer que “s’han equivocat” sobre la manera de tractar a Junts: “Ara que la necessitat els estreny, i com que no han tingut més remei que començar-hi a fer tractes, perceben que la realitat no és exactament com se l’havien pintat. Però la conclusió a què arriben a partir d’aquí no passa, ni un segon, per pensar que potser la narrativa construïda sobre Junts no era correcta i que han viscut en l’error tots aquests anys”, sentencia.
Per Puigdemont, la lectura que han fet des de Madrid sobre el paper de Junts en aquestes negociacions per la Mesa entén que “Junts ha tornat a la cleda, que Junts ha entès de què va això de la política i ara ‘és diferent'”. És a dir, com si ara el partit de Borràs i Turull hagués fet un viratge inesperat negociant d’aquesta manera.
Les claus per la investidura
El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha valorat positivament l’acord entre Junts per Catalunya i el PSOE per a la Mesa del Congrés perquè “no anava de càrrecs” i ha reconegut que “a alguns els semblarà massa, i a d’altres els semblarà poc”, però també ha advertit els socialistes que “la investidura està exactament allà on estava l’endemà de les eleccions”. És a dir, en les exigències d’amnistia i autodeterminació que han defensat fermament des de l’endemà de les eleccions.
3
3
