Maniobra interessant de l’advocat de Driss Oukabir, principal condemnat pels atemptats jihadistes del 17-A, Luis Álvarez Collado, ha registrat un escrit ampliatori del recurs d’apel·lació contra la seva condemna amb què demana la nul·litat de les actuacions i la immediata posada en llibertat del seu client. Bàsicament, demana l’aplicació de la doctrina Atristain, el cas d’un abertzale basc condemnat l’any 2013 per pertinença a banda armada que ara ha esmenat el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. L’alta magistratura europea va dictar una sentència el passat 18 de gener que condemnava Espanya pel règim d’incomunicació al que havia estat sotmès Atristain fixant una doctrina de vulneració de drets fonamentals que ara el lletrat d’Oukabir vol que s’apliqui. De fet, un dels tres condemnats ja es troba en llibertat, Said Ben Iazza, des del passat mes de setembre.
Així, en un escrit al que ha tingut accés El Món, l’advocat considera que com Atristain, a Driss se li ha conculcat el dret a un judici just i a ser defensat per un advocat, triat per l’investigat. Dos principis que rauen a l’article 6 del Conveni Europeu sobre el dret a un procés equitatiu. Dues vulneracions que implicarien, segons l’advocat, en la nul·litat de totes les actuacions que serveixen d’inculpació de Driss que ha estat condemnat a 46 anys de presó.
Règim d’incomunicació de cinc dies
L’argument de lletrat és que en aquesta sentència del TEDH “té a veure amb l’aplicació del període d’incomunicació per a un detingut per delicte de terrorisme”. Una situació que també s’hauria donat en Driss, sobretot en la manera que es va aplicar aquest règim. És més, l’escrit incideix que la resolució afectarà tots els presos condemnats per terrorisme en aquells processos que “hi hagi jugat un paper clai el període de cinc dies d’incomunicació”, com seria el cas de Driss.
“El règim d’incomunicació espanyol”, continua l’escrit, “que es va aplicar tant a Atristain com a Oukabir, és incompatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans”. “Per això, ha patit la vulneració del dret a la defensa i un judici just i equitatiu han de sortir en llibertat seguint la doctrina europea, sense més dilació”, assevera l’escrit. De fet, el lletrat subratlla que aquesta doctrina Atristain ja ha estat aplicada per l’Audiència Nacional el passat 7 de març, amb la conclusió que “l’absència d’un judici just és causa d’una sentència de condemna injusta”.
Una assistència lletrada coixa
La nova doctrina estableix que “en cas que al processat se li assigni un advocat d’ofici, el règim restrictiu de l’Estat espanyol vulnera, diu el TEDH, el dret a la defensa dels presos en règim d’incomunicació“. En concret, l’escrit apunta que “per una banda perquè aquest advocat d’ofici no té dret d’accedir a l’expedient del procés i, de l’altra, perquè l’arrestat no pot mantenir una entrevista reservada amb el seu advocat ni abans ni després de la declaració policial”.
“L’acusat sí que disposava del dret a l’assistència lletrada, però només si era acusat o imputat, els detinguts no”, subratlla l’escrit. “Europa, al contrari, sosté que el dret a la defensa neix “des del moment de detenció del sospitós” i destaca “la importància crucial” de complir aquest dret a les primeres fases del procés. “El règim d’incomunicació, a què es va sotmetre Oukabir, també va privar, com Atristain, de tots els serveis per a la seva assistència legal –preparar, organitzar i discutir la seva defensa– que Europa exigeix posar a la disposició del tribunal”. Per certificar aquesta manca de garantia, l’advocat aporta una munió de documental que acreditaria la indefensió que va patir Driss Oukabir, arran que el mateix Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional va privar-li el dret d’escollir un advocat.
3 
