La sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional no investigarà, de moment, les relacions de l’imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satti, el cervell dels atemptats del 17-A, amb els serveis d’Informació espanyols que va denunciar el comissari jubilat, José Manuel Villarejo. Així ho ha determinat en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, per la qual desestima un recurs de súplica dels pares del petit Xavier, el nen de Rubí assassinat a la Rambla en els atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017.
La representació de Javier Martínez va interposar un escrit amb què demanava incorporar les declaracions de Villarejo l’onze de gener d’enguany davant la secció quarta que jutge el tres peces separades del cas Tàndem. Aquell dia, a preguntes de les acusacions, Villarejo va apuntar la relació de l’imam amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i com se’ls hauria escapat de les mans en l’objectiu de fer “un petit ensurt” a Catalunya per aturar el procés independentista i, en concret, amb la vista posada al referèndum independentista del Primer d’Octubre. “Va ser un error greu de Félix Sanz Roldán -el general director del CNI- que va calcular malament les conseqüències per fer un petit ensurt a Catalunya”, va assegurar a preguntes del ministeri fiscal. L’endemà, en declaracions a El Món, s’hi va refermar.
La defensa de Javier Martínez, acusació particular en el judici que va presidir el magistrat Fèlix Guevara, va demanar incorporar aquestes manifestacions al recurs d’apel·lació de la sentència que condemnava els tres acusats de l’atemptat. De fet, l’estratègia passava per incloure les declaracions per tal que la sala d’apel·lacions aprovés obrir un testimoni de particulars -una nova investigació judicial- per “esbrinar si hi ha altres integrants de la cèl·lula terrorista i una possible responsabilitat civil de l’Estat”. El ministeri fiscal s’hi va oposar. Però, finalment, l’admissió del recurs d’apel·lació va deixar oberta la porta a obrir aquesta peça separada, però, això sí, en sentència.
Davant aquesta resolució, els advocats van continuar picant pedra i van presentar un recurs de súplica. Ara la sala d’apel·lacions ha tornat a respondre. En una resolució de 29 de març, no admet les declaracions en el recurs però torna a deixar una escletxa basada amb el “dret a la veritat”. Així ,demora la decisió de posar en marxa una “deducció de testimoni de les actuacions o reobertura de les mateixes i possible responsabilitat del Estat”. “Es dirà en la sentència que es dicti en resoldre els diferents recursos de apel·lació interposats”, argumenta la sala. Un argument més precís que en l’anterior resolució, en què advertia els advocats que havien de trobar més proves i indicis per tal de poder justificar una nova investigació sobre si, per exemple, l’imam és viu o no.
L’Audiència ja ho va desestimar durant el judici del 17-A
Tot i que es demora la decisió, no hi ha gaires expectatives. En el judici que Villarejo va tenir contra l’exdirector del CNI, Fèlix Sanz Roldán,arran del cas Corinna, celebrat el 15 de gener, en plena vista pels atemptats a l’Audiència Nacional, Villarejo va explicar que “una de les fonts -secretes- molt importants ens va avisar d’un possible risc d’un atemptat, com va passar lamentablement després a la Rambla, i el CNI ens va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, i en realitat era un espia marroquí“. “El director del CNI, Sanz Roldán, només pot emetre aquest comunicat si prèviament se l’ha informat de la identitat i naturalesa de les fonts que anaven a veure. No entenc com ara poden dir que no coneixien aquesta operació”, va afegir Villarejo. La tesi de Villarejo és que el CNI va intentar desacreditar les fonts que contactaven en operacions secretes antiterroristes a Melilla. En aquella ocasió es va demanar al tribunal que jutjava els atemptats que s’incorporés aquell testimoni, però la sala ho va desestimar.
1
