Dos membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República han registrat una resolució per tal que el president a l’exili, Carles Puigdemont, es “desvinculi de la presidència de Junts per Catalunya”. Es tracta d’una de les primeres iniciatives del “poder legislatiu” del Consell que es va constituir el passat 14 de novembre en un conclave constituent a Canet del Rosselló, a la Catalunya Nord. La proposta, a la qual ha tingut accés El Món, inclou que la seva baixa com a president del partit juntaire seria “recomanable que es produís abans de l’elecció d’un nou president del Consell per la República”.
La proposta de resolució ha estat registrada davant la Mesa tot i que reglamentàriament encara no és clar com s’ha de tramitar. Els impulsors de la iniciativa ja han començat a bastir complicitats entre els 119 membres restants de l’assemblea per tal d’aconseguir debatre si és compatible la presidència del Consell i la representativitat de l’exili amb la presidència de la formació Junts per Catalunya. Un debat que és força recurrent entre els electes del Consell per defensar la seva “transversabilitat” i amb “absoluta respecte cap a la seva figura”. De fet, és un debat intens que podria fer trontollar les estructures de poder de Junts per Catalunya.
El títol de la resolució és prou directa: Proposta de desvinculació del legítim President a l’exili Carles Puigdemont i Casamajó de la presidència de Junts. El text destaca la feina i el lideratge que suposa l’exili –tant en conjunt, com pels exiliats per separat– en la lluita per la independència. De fet, els promotors de la iniciativa creuen que l’exili és “part indispensable i necessària” del Procés i creuen que aviat podrà fer “escac i mat judicial” a l’Estat.
En aquest context, la resolució destaca “la figura del legítim President de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont i Casamajó, perquè creiem que hi té un paper indiscutible”. De fet, consideren que exerceix un “lideratge històric” i suposa una “icona institucional de la lluita de l’alliberament de la Nació Catalana, que representa en l’àmbit internacional”. En aquest sentit, hi afegeixen el repte de “capitalitzar” les victòries jurídiques de l’exili en victòries polítiques a Catalunya que s’ha de portar a terme a través del Consell. D’aquí que reclamin la “màxima transversalitat, neutralitat i legitimitat democràtica possible” a la institució.
Així, els signants de la iniciativa consideren que el Consell haurà d’assumir el “paper de lideratge i representació” quan comencin “les negociacions reals (amb mediadors i garanties internacionals) entre subjectes polítics sobirans, a fi de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya de manera política, ja que aquesta és la seva veritable naturalesa”. Per això, entenen que la institució republicana haurà de tenir “capacitat per gestionar aquest lideratge de manera robusta i sense elements que el puguin debilitar”.
