El Partit Popular ha sol·licitat al comitè de Peticions del Parlament Europeu que organitzi una missió per investigar la llei d’amnistia. La proposta l’ha fet l’eurodiputada dels populars, Rosa Estarás, durant el debat que s’ha celebrat aquest dimarts a Brussel·les per analitzar vuit peticions sobre l’estat de dret a Espanya. Tot i això, la petició dels populars quedarà aturada fins, com a mínim, el pròxim mes de juny, ja que no es poden organitzar missions almenys fins després de les eleccions europees.
Ara bé, encara hi ha la possibilitat que el PP pugui aconseguir una excepció i executar els seus plans, però abans haurà de passar, i ser aprovada, per la Conferència de Presidents de Comissió i la Conferència de presidents de l’Eurocambra, un escenari que, segons fonts parlamentàries citades per l’ACN, és molt poc probable. Segons informen aquestes mateixes fonts, a més, la petició traslladada aquest dimarts es debatrà en les conferències de presidents que tindran lloc a Estrasburg el pròxim mes de febrer, per tant, l’organització d’aquesta possible missió encara trigarà setmanes a saber-se.
Més enllà de la hipotètica expedició per investigar la llei d’amnistia, l’eurodiputada del PP i presidenta del comitè de Peticions, Dolors Montserrat, ha decidit mantenir obertes les peticions que denuncien la llei d’amnistia, així com enviar-les al grup de treball corresponent dins el comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns (LIBE) perquè emetin una opinió sobre l’estat de dret a Espanya. En paral·lel, Montserrat ha demanat a les autoritats espanyoles que informin l’Eurocambra sobre el procés legislatiu de la llei en qüestió i ha exigit a la Comissió Europea que mantingui “actualitzats” els eurodiputats sobre el seu procés d’avaluació de l’estat de dret a Espanya.
Finalment, el també eurodiputat del PP, José Manuel García-Margallo, ha demanat que l’anàlisi de la llei d’amnistia es traslladi a la comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris de l’Eurocambra, assegurant que el text també afecta delictes de corrupció i malversació. En aquest cas, la petició ha estat aprovada amb els vots favorables dels populars europeus, els liberals de Renew -grup on es troba Ciutadans- i el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -on hi ha Vox-.
Retrets als socialistes
Prèviament a les decisions del comitè, les formacions polítiques han celebrat un debat sobre la llei d’amnistia marcat per les crítiques de la dreta als socialistes. Per una part, Estarás ha assegurat que amb la tramitació de la llei “està en joc el futur de la Unió Europea”. Al mateix temps, l’eurodiputada ha apuntat que el president a l’exili, Carles Puigdemont, “vol humiliar l’estat espanyol tot el que pugui” i ha criticat que la nova llei despenalitzarà els delictes “que Puigdemont vulgui”.
En línies similars s’ha expressat l’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, qui ha manifestat que Pedro Sánchez ha lliurat “la impunitat a canvi de set vots” i ha defensat que l’amnistia “no pretén pacificar Catalunya”. “Aquells que van atacar la pau seran els mateixos amnistiats”, ha denunciat. Per la seva banda, l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, ha assegurat que l’amnistia “vulnera el principi d’igualtat dels espanyols davant la llei” i és “totalment contrària a la constitució”.
Contraatac d’ERC i el PSC
Aquests atacs dels partits de dretes han estat resposos per la resta de l’arc parlamentari. Per part del PSOE, Cristina Maestre ha denunciat la “instrumentalització” del comitè de peticions per part de la dreta i ha considerat d'”insòlit” que l’Eurocambra estigui debatent una proposició de llei que encara no ha estat tramitada per un parlament. “Només es vol usurpar la feina de les institucions espanyoles”, ha assenyalat. Al mateix temps, ha subratllat que la llei d’amnistia “és una iniciativa que busca la reconciliació, cosa que no es va fer quan hi havia el PP al govern”.
Per part dels partits independentistes, Diana Riba també ha lamentat l’ús que ha fet la dreta del comitè, tot indicant que l’escenari d’aquest dimarts “sembla més el Congrés dels Diputats que no pas el Parlament Europeu”. Riba ha defensat l’ús d’amnisties per normalitzar processos polítics a Europa -se n’han impulsat més de 50 des de la Segona Guerra Mundial- i ha recordat que les preocupacions de la UE amb Espanya venen d’àmbits com la paralització de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o l’espionatge a través d’eines com Pegasus.
