El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) està al centre de l’escenari com el dolent d’una pel·lícula tenebrosa. L’esclat del Catalangate, amb la denúncia d’espionatge amb el programa Pegasus de líders polítics i socials de l’independentisme ha provocat una veritable tempesta política que podria acabar amb la decisió de la Moncloa de fulminar l’actual directora, Paz Esteban. El probable relleu al capdavant dels serveis d’intel·ligència de l’Estat es pot accelerar quan el Centre Criptològic Nacional emeti l’informe sobre l’espionatge als membres del consell de ministres que apunta diversos noms. En aquest marc, segons fonts consultades per El Món, hi ha neguit i batalla interna dins el CNI entre les diverses faccions: els “papelines” -analistes- els “fontaneros” -els que haurien provocat la crisi Pegasus- i els “piernas”, és a dir, els agents de camp, que reclamen una “nova direcció” que provingui de les seves files.
De fet, Esteban pertany al grup dels “papelines”. La seva biografia com a analista li va permetre pujar graons en una organització força vertical. Abans de ser la número dos, en substitució de Beatriz Méndez de Vigo, dirigia el gabinet tècnic, és a dir, la gestió del dia a dia i de la sala de màquines del CNI. Esteban arriba al segon lloc del CNI en una de les crisis més profundes internes del servei d’intel·ligència en els darrers anys. “Quan Méndez de Vigo es planta davant l’aleshores director del CNI, el general Félix Sanz Roldán, arran del conflicte amb l’ús de fons reservats derivats cap a la protecció de la monarquia i del Procés difícilment justificables, la va enviar a la Xina”, relaten les mateixes fonts.
“Llavors hi havia una oportunitat de fer canvis i posar en un lloc de direcció algú acostumat al veritable ADN dels serveis d’intel·ligència, els piernas, els agents de camp, que és un 10% aproximadament de la nòmina del CNI”, detallen les mateixes fonts. “Però Moncloa es va estimar més una eficaç dona de gestió, una papelina, que a més, tenia una forta connexió amb els fontaneros, els que utilitzen, per exemple, el Pegasus”, continuen.
Ara la situació és similar. “Hi ha una batalla interna per canviar les tornes de poder, els agents de camp -els piernas– volen aixecar el dit i reivindicar el seu reconeixement amb algú que veritablement els representi i posi ordre”, afegeixen. En aquest sentit, remarquen que en els darrers anys “han manat més els analistes i els fontaneros que no pas els agents d’intel·ligència de carrer”.
Possibles noms per al relleu
En aquest ambient, han començat a sorgir noms per substituir Esteban. Precisament, els analistes volen el general Miguel Ángel Ballesteros, actualment director de Seguretat Nacional i excap de l’influent Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el gran think tank de la defensa espanyol que penja del ministeri de Defensa. “Seria un militar capaç de posar ordre, amb un tarannà tranquil però ferm, i que pot cosir els piernas amb els papelines i rebaixar el poder dels fontaneros”. Un altre dels noms té un perfil més polític per substituir Esteban és l’actual secretària d’Estat de Defensa, Esperanza Casteleiro. Persona que, per altra banda, és de la màxima confiança de Margarita Robles de qui penja políticament el CNI. La travessa està servida. Tot i que, hi hauria una solució intermitja i ben vista pels piernas, és el cas de l’actual número dos, el coronel Arturo Relanzón. El seu nom permetria donar una treva, no desestabilitzar el CNI i tenir més temps per fer una tria més pausada.
El cap de la directora del CNI per fer les paus amb ERC
El cap d’Esteban, per altra banda, serviria a Pedro Sánchez, per mostrar una bandera blanca a l’independentisme, especialment a ERC, sense acabar de donar-li la raó formalment. L’excusa per retirar-li la direcció del CNI passaria per l’escàndol de no haver evitat que s’espiïn els mòbils dels membres del govern espanyol per part, previsiblement, d’un servei d’intel·ligència hostil com seria el del Marroc.
6
1
