El PSOE ha rebutjat aquest dimarts, amb suport de dreta i extrema dreta (PP, Vox i Ciutadans) debatre al Congrés la comissió d’investigació demanada pel seu soci d’Unidas Podemos i nou partits més sobre el suposat espionatge a independentistes catalans. Tot i això, no ha pogut evitar que el president Pedro Sánchez comparegui davant el Ple per aquest assumpte.
La comissió d’investigació, registrada després de publicar-se a The New Yorker l’informe de ‘Citizen Lab’ sobre espionatge amb el programa ‘Pegasus’, a polítics desvetllat per ‘The New Yorker’, portava també la firma d’ERC, Junts, PDeCAT, Bildu i la CUP, partits directament afectats, així com altres aliats parlamentaris de l’Executiu de coalició, com el PNB, Més País-Equo i Compromís, i també el BNG.
El PSOE evita la comissió amb suport de dreta i extrema dreta
A la Junta de Portaveus d’aquest dimarts, els partits proposants van intentar que la comissió pogués debatre’s al Ple de la setmana que ve, però el PSOE s’ha oposat i ha sortit amb la seva en sumar els vots del PP, de Vox i de Ciutadans. El portaveu socialista, Héctor Gómez, ha explicat en roda de premsa que la intenció del Govern és esperar primer les explicacions sobre aquest assumpte que oferirà aquesta setmana la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban López, a la recent constituïda comissió de Despeses Reservades.
Però a la mateixa reunió s’ha votat la petició dels partits independentistes, juntament amb Més País i Compromís, perquè el president del Govern comparegués al Ple del Congrés pel cas de l’espionatge, i encara que en aquest cas el PSOE i Unides Podem han votat junts, no han pogut evitar la citació de Sánchez, que sí que ha estat recolzada pel PP. Queda pendent de posar data, però el PSOE insisteix que és millor esperar les explicacions promeses del CNI i de Defensa.
Sánchez té pendent una compareixença sobre el Sàhara Occidental
En tot cas, el president del Govern ja té pendent una altra compareixença davant el Ple del Congrés per parlar de les conseqüències del seu suport al pla marroquí d’autonomia per al Sàhara Occidental, que va ser aprovada fa una setmana a la Junta de Portaveus ia la que podria incloure’s aquest assumpte, d’acord amb la pràctica habitual de Moncloa.
A més, aquest dimecres està prevista la compareixença al Congrés de la ministra de Defensa, Margarita Robles, per informar sobre l’aprovació de la Brúixola Estratègica de la Unió Europea. Al seu dia, el Govern va oferir que Robles donés compte de la polèmica de les escoltes en aquesta sessió.
“El rebuig del PSOE a la comissió d’investigació és una mostra més de la hipocresia amb què ha tractat el ‘Catalangate'”. És la reacció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, al ‘no’ dels socialistes a crear una comissió al Congrés que investigui l’espionatge a través de Pegasus. A través d’un tuit, Aragonès ha constatat la “doble vara de mesurar” del PSOE: “Quan s’ataca a les institucions de Catalunya no hi ha transparència, ni responsabilitats ni garanties de no repetició”, ha lamentat el president. La Junta de Portaveus de la cambra baixa ha tombat aquest dimarts la comissió d’investigació pel vot en contra del partit de Pedro Sánchez.
Diligències obertes a l’Audiència Nacional pel cas Pegasus
Finalment, el magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha acordat la incoació de diligències prèvies per un possible delicte de descobriment i revelació de secrets per l’espionatge amb Pegasus al president espanyol Pedro Sánchez. En la interlocutòria, de quatre pàgines, a la que ha tingut accés El Món, el magistrat decideix resoldre la denúncia de l’Advocacia de l’Estat per la infecció amb el que anomena “l’eina Pegasus” dels telèfons mòbils del president espanyol Pedro Sánchez i de la ministra de Defensa Margarita Robles. En la mateixa resolució, el jutge ha donat trasllat al Ministeri Fiscal perquè informi sobre les investigacions que consideri pertinents. De fet, li encarrega la pràctica de les diligències de recerca que consideri convenients per determinar “la naturalesa i circumstàncies dels fets objecte de denúncia, així com de les persones que hi hagin participat”.
A la seva interlocutòria, el magistrat explica que els fets que consten a la denúncia de l’Advocacia de l’Estat podrien emmarcar-se dins dels delictes que el Codi Penal tipifica com descobriment i revelació de secrets, que es recullen al Títol X del Llibre II, referent als “delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili”. Recorda que aquests drets “salvaguarden un espai d’intimitat personal i familiar que queda sostret a intromissions estranyes, destacant la necessària protecció davant del desenvolupament creixent dels mitjans i procediments de captació, divulgació i difusió d’aquesta i de dades i circumstàncies que pertanyen a la intimitat”.
3 
