Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979), portaveu de la CUP al Parlament, serà jutjada al setembre al Tribunal Suprem per la seva negativa a respondre les preguntes de Vox en el judici del Procés. En aquesta entrevista concedida a EL MÓN, la diputada anticapitalista demana que el procés de desjudicialització que treballen el Govern i el govern espanyol a la taula de diàleg no la beneficiï perquè hi està “en contra”. La diputada anticapitalista es mostra decididament crítica amb el Govern i acusa ERC i Junts de ser dos partits que —proclames a part— treballen en pro dels interessos de les elits de l’estat espanyol després d’haver assumit, per molt que diguin, l’agenda del reencuentro. Sobre Laura Borràs, Reguant repta la presidenta suspesa a que posi “sobre la taula” el paper que demostri l’admissió a tràmit del vot delegat de Pau Juvillà. “No l’hem vist”, revela.
El plantejament de la taula de diàleg del Govern amb l’Estat obliga la CUP a redefinir les relacions amb el Govern?
Les relacions amb el Govern fa molt de temps que són relacions parlamentàries i poca cosa més. El que sí li preguntaria, sobretot a ERC, és quina és la diferència de la taula de diàleg tal i com està ara amb una comissió bilateral Estat-Generalitat. S’assembla més a una taula de negociació entre ERC i el PSOE que no pas a la suposada de taula de diàleg que havia de parlar d’amnistia i autodeterminació.
El descafeïnament de la taula de diàleg creu que és per incapacitat del Govern a arrossegar el govern espanyol al seu terreny o per voluntat pròpia?
Jo no diria descafeïnament. És un canvi. La taula de diàleg s’ha convertit en una espècie de comissió bilateral on parlen del català i no parlen d’amnistia i autodeterminació. I és fruit d’un Govern que no té iniciativa ni política ni social ni nacional. Cal que hi hagi iniciativa per condicionar la taula. Si no es condiciona evidentment es transforma i es converteix en una cosa que no era en cap cas allò que el poble o la gent mobilitzada exigia, que era amnistia i autodeterminació.
Quins punts ha deixat perdre el Govern per condicionar aquesta taula?
Se’ls ha deixat perdre tots. Ha assumit l’agenda del reencuentro, de la normalitat. Ha assumit el marc que Foment [del Treball], i per tant les elits i les oligarquies de l’Estat, exigien, que era el retorn a la normalitat amb una clara voluntat d’homologar-se al PSOE i a Pedro Sánchez. Per tant, ha canviat i ho ha virat absolutament. Cal que hi hagi iniciativa social, econòmica i política perquè hi hagi algun incentiu. Sense cap tipus d’iniciativa política és evident que el govern de l’estat no té cap mena d’incentiu per posar sobre la taula l’amnistia i l’autodeterminació.
Quins podrien ser a parer vostre aquests incentius?
No haver aplanat el camí al TSJ amb l’assumpció de la sentència del 25% del castellà, no ser tant proactiu en la persecució i repressió del moviment per l’habitatge en lloc d’aplicar la llei anti-desnonaments. Malgrat el que digui el TC, haver respost de manera clara a la suspensió de la llei de regulació dels lloguers, una llei àmpliament demanada per moviments i col·lectius i per la societat catalana. Tot aquest tipus de coses, que és portar a la iniciativa política per garantir drets, més enllà del que digui l’statu quo o el TC. És allò que el Govern no està fent i és allò pel que aquesta legislatura havia de servir.
Aquest retrat suposarà un impediment perquè comenci algun tipus de conversa pels pressupostos?
El Govern ha de decidir quines són les polítiques que vol impulsar i cap a on es vol dirigir. Si es vol dirigir a donar resposta a nivell estructural a la crisi sistèmica que vivim, que ara es tradueix en la crisi provocada per la inflació, o si vol continuar com fins ara reproduint els esquemes de tota la vida amb grans macro-projectes que no van enlloc —i ja ho hem vist— i maquillar una mica la situació. És el Govern que ha decidir el què vol fer. L’any de legislatura ens porta a pensar que el Govern vol continuar com fins ara. Per tant, nosaltres no tenim cap incentiu per abordar uns pressupostos, que seguiran la lògica del 2022. El 2022 vam ser clars i vam dir no, per tant, continuem en el mateix marc. És el Govern que ha d’explicar quines són les seves prioritats polítiques i com vol donar resposta a la situació.
Quin balanç està fent la CUP de l’execució del pressupost del 2022 que ja d’entrada vau rebutjar?
Negatiu. Entenem que el Govern no ha apostat per les grans transformacions, per canvis estructurals. Aragonès es va comprometre, no amb la CUP, al Parlament i als pressupostos a internalitzar el 061 i ha tornat al licitar-lo per quatre anys multiplicant per quatre el pressupost i veurem qui acaba guanyant la licitació. Ha seguit apostant per un gran esdeveniment com són els Jocs Olímpics d’Hivern, malgrat la situació climàtica que vivim i malgrat que el COE va renunciar a presentar la candidatura, i el Govern continua entestat en un projecte fallit ja de partida. El Govern no esta fent allò que havia vingut a fer.
Entenc que esteu molt decebuts amb ERC i ara per ara no el veieu com a soci perquè no teniu incentiu per seure a taula. Donada l’aposta pel diàleg i el pacte amb el govern espanyol això serà així mentre no hi hagi canvis?
No és que estiguem decebuts amb ERC. Aquí hi ha una retòrica que ha utilitzat tothom que és la retòrica del 52% de l’independentisme, que és pura retòrica. Si no es tradueix en polítiques concretes el 52 % no existeix. El 52% al Parlament ara mateix no existeix i per tant aquesta és la nostra primera premissa. Per sempre o no per sempre, no sé com seran les relacions en un futur. Nosaltres el que llegim ara mateix d’aquest govern d’ERC i Junts és que estan reproduint les polítiques que ja van bé a la patronal i a les elits. Per tant, no donen resposta a les necessitats de la gent treballadora d’aquest país.
Tot i així el Govern ha volgut marcar perfil social. Creieu que s’han apropiat d’un discurs que després no es converteix en realitat?
Es poden abordar les coses des de dos vessants. Una des d’una vessant més conjuntural i una més estructural. Vivim una crisi que no és nova, que en el fons és sistèmica, és fruit de les dinàmiques del sistema en què vivim. Per tant, si un vol donar resposta a les necessitats de la gent el que ha de fer és canvis estructurals. No es pot quedar només fent propostes o polítiques conjunturals perquè no aborden la problemàtica de fons. Està molt bé fer grans discursos, però si un no aborda allò que és estructural seguirem així. El que cal és fer propostes i polítiques que canviïn de fons allò que s’ha fet en aquest país durant 40 anys.
S’espera una tardor de dificultats. Això pot fer que la CUP s’hi posi bé per mirar d’influir en els pressupostos?
És una qüestió estructural. Que ara hi hagi una crisi d’inflació del 10,8%, que és la inflació més alta en els darrers 40 anys, i que en canvi els salaris només estiguin pujant un 2,5% el que fa és empobrir la gent. En un país on més de 300.000 treballadors (amb contractes) viuen al llindar de la pobresa perquè malgrat tenir un contracte laboral no tenen suficient per viure i 500.000 persones viuen en la pobresa severa allò que cal no són —o poden ser útils en el curt termini— certes polítiques més caritatives o de donar resposta immediata. Però allò que cal és canviar el fonament, canviar com funciona el sistema sanitari, que permanentment drena diners públics cap a la sanitat privada. Allò que call és fer polítiques socials que realment vagin a l’arrel del problema i a garantir un mínim per viure a la gent. A nosaltres ens agradaria que aquest Govern, enlloc de defensar de forma tan fèrria els Jocs Olímpics estigués defensant de manera clara i diàfana la renda bàsica universal. Això sí que és una política estructural i no ho està fent. Aquest és el problema. Que la tardor serà complicada? És evident. I és trist i preocupant que ahir surti el president de la Generalitat i digui que el país va bé, quan hi ha una sèrie de dinàmiques econòmiques que, més enllà de les dinàmiques macro-econòmiques catalanes, posen en relleu que la tardor serà molt complicada per molta de la gent treballadora d’aquest país.
Es critica que la CUP és molt maximalista, que és tot o res. És així la CUP?
La CUP és “què necessita la gent?”, no és el tot o res. La CUP és què necessita la gent i què és útil per la gent, ja no només en el curt termini sinó en el mitjà i llarg termini perquè, com hem vist en els darrers 15 anys, hem anat vivint crisis cícliques en les que sempre tothom s’ha posat a la boca la necessitat de donar una resposta a les necessitats, però com que no es fan canvis estructurals no s’aborda l’estructura sòcio-econòmica del país. Si no s’aborda això, cíclicament tindrem aquests problemes.
Quin balanç fa la CUP de la presidència de Laura Borràs fins a ser suspesa?
Diria que molta retòrica i escenificació i poca solució a problemes. És cert que davant dels discursos racistes de Vox ha plantat cara, però també hem acabat veient com al final no s’ha aconseguit variar aquests discursos, ni s’ha pogut fer front a això més enllà de que ella, un cop ells intervenen, fa el discurs. Aquí tenim un problema, ja no només de Laura Borràs sinó col·lectiu del Parlament de com abordem aquests discursos. Les dietes dels diputats continuen empantanegades malgrat hi ha un proposta del nostre grup parlamentari sobre la taula des de fa mesos que ningú ha volgut abordar; hem vist com amb els treballadors del Parlament s’ha admès a cop de polèmica solucionar els problemes i trobar solucions que satisfessin a totes les parts. A vegades Borràs s’ha convertit més en l’oposició al Govern que l’oposició real.
No menciona la gestió de l’escó de Pau Juvillà o la delegació de vot de Pau Juvillà. Fa uns dies el seu company, Dani Cornellà, deia a Twitter que Borràs havia mentit en el cas Juvillà. Creu que Borràs ha mentit, ha confós o ha presentat la informació de manera poc clara?
Diria que tots aquests mesos s’ha jugat a la confusió, sobretot en el cas Pau Juvillà. Se li va retirar l’acta de diputat malgrat el reglament del Parlament. El reglament de Parlament diu que, fins que no hi hagi sentència ferma no es retira l’acta de diputat i a Juvillà se li va retirar, aquesta és la realitat. I aquí és on hi ha elements visibles per tothom. La sentència de Juvillà no és ferma a hores d’ara i ell no té acta de diputat. Crec que el que expressava Dani Cornellà als tuits és fruit de que a Twitter Laura Borràs explicava que ella va firmar l’admissió a tràmit de la delegació de vot de Juvillà. El que nosaltres tenim, i té a l’abast tothom, és una acta de Presidència del 3 de febrer de 2022 que diu que no s’admet a tràmit la delegació de vot de Juvillà. Això és el que nosaltres tenim. Aquest és el document —públic— que tenen tots els grups parlamentaris i que s’ha fet públic en captura de pantalla a les xarxes socials. Aquesta és la realitat. Si n’hi ha un altra, que posin el document sobre la taula. No l’hem vist.
Amb Lluís Puig es viu també una situació confosa. S’està a l’espera d’una acta que Borràs diu que si ella no ha signat és perquè hi ha un secretari de la Mesa que ho està bloquejant.
Jo diria que Ruben Wagensberg ha dit clarament que ell signarà l’acta. Per tant, crec que intentar passar-se aquesta patata calenta o intentar anar responsabilitzant els altres no és el que hauria de ser. Nosaltres estem contents que amb Puig hagin fet el que ens hagués agradat que passés amb Pau Juvillà. Entenem que la Mesa arriba a un acord que és garantir la delegació de vot de Lluís Puig i això és el que s’està fent. Veurem després de l’estiu com evoluciona, però fins ara, en els dos darrers plens que hi ha hagut, Puig ha pogut votar amb vot delegat, ha pogut finalment també participar en les comissions de manera telemàtica i entenem que aquest és el camí que s’ha de seguir.
Tot i així aquest camí de resistències toparà finalment amb un mur.
Ja hi arribarem, si trobem el mur. El debat està ara mateix aquí, en com a l’acta queda recollit i en com es fa valer. I aquest és l’escenari que haurem de veure, on probablement toparem amb un mur i aquí haurem de constatar que la sobirania del Parlament de la que tant parlem en el marc jurídic polític actual té uns límits i que per això, per garantir la regulació dels lloguers, per garantir la llei anti-desnonaments, però també per garantir la sobirania del Parlament cal iniciativa política social per part del Govern, però també per part de la gent, per assolir l’amnistia i l’autodeterminació, per arribar a la independència del nostre país.
El debat polític se centra molt en com arribar al mur, però no en com saltar-lo. La discussió sobre el nou embat democràtic ha desaparegut.
Per això deia que parlar del 52% independentista és una retòrica que no és real, aquesta és la primera constatació. En la situació actual,no existeix un 52%, no és útil. Per tant, oblidem-nos d’aquest marc. És necessari avançar en la garantia de certs drets material com el dret a l’habitatge, on hi ha un moviment organitzat de gent que defensa aquest dret, i que cal que el Govern i les institucions es posin del costat de la gent per superar els murs imposats pel TC i pels fons voltors, que utilitzen el poder judicial per blindar-se i blindar els seus drets. Cal també que aprofitem la dinàmica de debat al voltant del referèndum escocès, que veurem també com acaba. El debat al voltant al dret a l’autodeterminació en una dinàmica internacional torna a estar o pot tornar a estar a l’agenda política¡ i per tant cal que ens hi posem també i aprofitem aquesta onada per parlar del dret a l’autodeterminació a casa nostra.
Precisament aquests dies, es parla d’Escòcia no només per la intenció del govern escocès de fer el referèndum sinó perquè qui té tots els números de rellevar Johnson probablement s’hi oposi, més en línia espanyola…
Aquí també es posa de manifest una realitat que sovint part de l’independentisme a casa nostra ha obviat, que ha lloat la democràcia al Regne Unit, quan és evident que no ha estat mai un exemple de democràcia tampoc, com per exemple amb les colònies. Per tant quan aquí estem parlant de la democràcia dels estats tal i com els concebem fins ara. El que fan aquestes anomenades democràcies és blindar els seus interessos. El Regne Unit fa exactament el mateix que l’estat espanyol, que és protegir-se i blindar el seu status quo. Però sí que és cert que en la dinàmica de relacions internacionals hi ha certes potències a qui interessa que Escòcia debiliti el Regne Unit. Aprofitem que a nivell internacional es tornarà a parlar de dret a l’autodeterminació i de referèndum d’autodeterminació per ubicar-nos nosaltres també en aquest debat. No per fer símils entre el que fa l’estat espanyol i el Regne Unit, per posar al debat el dret a l’autodeterminació i per recuperar aquesta iniciativa política i social que en els darrers anys pre-pandèmia, en el Govern de Quim Torra, es va perdre en aquest país.
L’article 25.4 del reglament amb el qual s’ha suspès Borràs ha estat controvertit. La mateixa presidenta suspesa ha dit que es reformularà. La CUP és permeable a les crítiques rebudes? Realment creu que viola drets fonamentals com ha dit recentment una declaració del Consell per la República?
El 25.4 és fruit d’una transacció amb Junts pel Sí el 2017, votat per tots els grups parlamentaris exceptuant el PP. El va votar el PSC, Catalunya Sí que es Pot, Cs, Junts pel Sí i la CUP. Entenem que el 25.4 no viola drets fonamentals. La presumpció d’innocència no està en discussió. Per tant, aquí no hi ha cap violació. Que es pot variar la redacció perquè sigui més clar? Potser sí. Ell sentit del 25.4 és perfectament vigent i vàlid.
Us ha molestat que part de l’independentisme el deslegitimi?
No ens ha molesta. Entenem que s’ha utilitzat políticament aquest article per criticar un altre part de l’independentisme.
El seu judici al Suprem coincidirà amb el debat de política general al Parlament. Creu que el procés de desjudicialització acordat pel Govern i el govern espanyol pot beneficiar-la a vostè en el seu procés judicial?
Espero que no em beneficií perquè estic absolutament en contra d’aquest procés de desjudicialització i de sortides personals. Aquí cal una sortida col·lectiva, que és l’amnistia per a totes les represaliades.
Però tem que hi hagi un intent en aquest sentit o possibilitat?
Crec que no hi és i que si això estés en qüestió algú, com a mínim, em diria alguna cosa.
Com enfocarà la CUP el debat de política general?
Hi estem treballant, però és evident que la situació econòmica i social que es viurà a la tardor condicionarà el debat de política general. És evident que la crisi de la inflació ha de marcar certes propostes i que en aquest marc nosaltres ens situarem en la necessitat de començar a donar respostes estructurals a la situació econòmica i social.
Els darrers dies les xarxes han animat la idea de l’existència d’un trumpisme català per la denúncia d’insults racistes rebuts per una diputada d’ERC per part de persones concentrades en suport a Laura Borràs. A parer seu, existeix un trumpisme català?
Sí que existeix i és una realitat cada cop més preocupant. Dijous de la setmana passada va aflorar tot això, els crits a una diputada d’ERC. Algunes persones a Twitter han intentat dir que és mentida, però tinc companys que des del pati del Parlament ho van sentir, els crits hi van ser. Si eren només dues persones, per què la resta de gent no els va fer fora? No val a minimitzar-ho dient que són només dues persones. Són dues persones que estan en una concentració molt concreta. La gent, si no comparteix aquests crits i considera que són racistes, els ha de fer fora. Si no alimentem aquesta dinàmica i lògica del trumpisme i el populisme que genera més antipolítica, i no una dinàmica de debat i confrontació política.
Membres de Junts van denunciar els fets.
Ho celebro i trobo normal i lògic. Minimitzar això en el fons és avalar certs discursos. Un, dos o cent, és igual. El projecte independentista treballa per garantir drets i per no reproduir dinàmiques del sistema o d’aquest racisme i masclisme. Un també mereix condemna, encara que sigui només una persona. Cal una condemna clara d’un projecte polític que treballa per garantir drets que en el marc de l’estat espanyol no existeixen.
Està satisfeta amb la resposta de Junts?
Em preocupa que alguna gent de Junts ho hagi minimitzat. Vull creure que no és Junts, sinó unes persones. Però s’ha d’anar molt en compte perquè avalar certs discursos i marcs dóna aire a tot una proposta política que el que no fa és treballar per garantir drets, sinó per seguir reproduint dinàmiques de desigualtat.
ERC aposta per taula de diàleg i Junts és qui en la seva ponència política apuntava un escenari per activar la DUI. Quina opinió li mereix aquest plantejament?
No he llegit la ponència i no sé què proposen exactament més enllà de dir que recuperarem la iniciativa. Nosaltres creiem que, més enllà de grans frases i proclames calen fets concrets. I el que hem vist fins ara de Junts al Congrés és que ha comprat fil per randa l’agenda del reencuentro: aeroport, Jocs Olímpics… va comprant tots aquests macro-projectes que l’Estat defensa, Junts els negocia a porta tancada i els defensa de manera molt proactiva, acaba defensant els interessos de les elits i oligopolis de l’Estat. Ens haurà d’explicar què vol dir que a partir de l’1-O recuperem la iniciativa.
ERC i Junts continuen sent “companys de viatge” per la CUP?
Tots volem arribar a la república catalana. Ara bé, el viatge o el camí del viatge ara mateix no és el mateix.
40 
3 
