El lletrat major i secretari general en funcions del Parlament de Catalunya, Miquel Lluís Palomares, va manifestar una opinió basada en l’exposició dels principis del Tribunal Constitucional en el cas del vot delegat de Lluís Puig, segons figura en l’acta de la reunió de la Junta de Portaveus que es va celebrar el 6 de juliol, durant la qual es van rebutjar les peticions de reconsideració de PSC, Vox, Cs i PP.
En aquesta reunió, els grups parlamentaris que havien demanat la reconsideració de la decisió d’acceptar la delegació del vot de l’exconseller i diputat a l’exili van voler saber l’opinió del lletrat major sobre el fet que, malgrat la sentència del TC, la majoria de la Mesa del Parlament hagués pres aquesta determinació. El lletrat major va respondre que el tribunal “declara que s’ha vulnerat el dret a participació política dels recurrents” (en aquest cas va ser un recurs d’empara del PSC, sobre un acord de la Mesa del 25 i 26 de març).
Segons recull l’acta, el lletrat constata que la sentència “declara la nul·litat dels acords” de la Mesa, tot i que apunta que “circumscriu els efectes de la nul·litat exclusivament a aquests acords que es preveien per a unes sessions plenàries determinades”. Aquest és el punt al qual la majoria de la Mesa del Parlament es va agafar la setmana passada per defensar el vot delegat de Puig.
Ara bé, el lletrat major també especifica que dels raonaments jurídics de la sentència es desprèn una doctrina –reiterada en dues sentències recents més sobre els casos de les delegacions de vot del president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller i ara eurodiputat de JxCat, Toni Comín– que estableix que “els motius o supòsits que poden fonamentar una delegació de vot s’han d’interpretar de forma restrictiva, atès el principi constitucional de personalitat i indelegabilitat del vot”. Així mateix, “els supòsit d’incapacitat perllongada, previst a l’article 95 del Reglament, fa referència a situacions imprevisibles que no depenen de la voluntat dels diputats”.
El TC qüestiona que la delegació de vot de Puig es pugui fonamentar en el supòsit “d’incapacitat perllongada”
En la reunió de la Junta de Portaveus, el lletrat major constata que el TC entén que la delegació de vot de Puig “no troba fonament jurídic en les previsions de l’article 95.2 del Reglament, en tant que voluntàriament “ha decidit eludir l’acció de la jurisdicció penal espanyola'”. En conclusió, “es desprèn jurídicament” que “la delegació del vot del diputat Lluís Puig no es pot fonamentar en el supòsit d’incapacitat perllongada” que preveu el Reglament.
En el ple en què el vot de Puig a ser comptabilitzat per Laura Borràs de forma oral, un diputat d’ERC no va poder votar al matí per un tema personal i la circumstància per la qual es va absentar del ple no està contemplada en el reglament com un supòsit en què es pugui delegar el vot. Dos més, que van faltar per baixa mèdica, sí que van poder delegar el vot, segons han confirmat fonts del grup parlamentari a EL MÓN. Per això, els resultats de les votacions mostraven 134 diputats, i no els 135 que componen l’hemicicle, tot i estar comptat el de Puig. Fonts republicanes han negat rotundament un rumor que corria pels passadissos del Parlament segons els quals el diputat republicà que s’havia quedat sense poder votar era Lluís Salvadó.
El vot delegat de Lluís Puig, un afer que encara porta cua al Parlament
A la Mesa del Parlament ahir el tema de Puig encara cuejava. La vicepresidenta segona del Parlament, la socialista Assumpta Escarp, i el secretari primer de la Mesa, Ferran Pedret, tots dos del PSC, van presentar un escrit manifestant que consideraven incorrecte el còmput de vots que s’havia fet en el ple de la setmana passada. A banda, Cs va enviar un altre escrit a la Mesa advertint als secretaris que no signin les actes del darrer ple. La signatura de les actes és el darrer pas on es comprovarà si finalment la majoria independentista compleix amb l’acord signat d’assumir totes les conseqüències derivades de desoir la sentència del TC per garantir que Puig voti. Aquest darrer pas és el que encara no està definit del tot. Fonts parlamentàries no acaben d’aclarir qui signarà aquesta acta al costat de la presidenta Borràs.
4
2
