El vot delegat de Lluís Puig ha quedat als llimbs en el ple d’aquesta setmana, després que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el comptabilitzés en les votacions verbalment, però sense quedar registrat en els marcadors electrònics de la cambra. Segons fonts de la presidència de la cambra, si no ha aparegut en els marcadors ha estat per la negativa dels funcionaris encarregats de fer-ho. Una negativa a fer-se’n càrrec que es va produir tot i que la majoria de la Mesa del Parlament havia acordat eximir els funcionaris de qualsevol responsabilitat.
Per esvair dubtes sobre si aquest vot finalment compta i es converteix en un “fet material”, la majoria independentista a la Mesa del Parlament ha arribat a un acord en una reunió de gairebé dues hores al final de la sessió plenària d’aquest dijous en què es compromet a superar el “simbolisme” i “passar als fets”, segons ha avançat el cupaire Carles Riera en una piulada que ha fet just abans d’abandonar la reunió, pels volts de les deu la nit. Mentrestant, Borràs continuava reunida amb els membres de la Mesa d’ERC i Junts. També havien marxat els membres socialistes de la Mesa, que han votat en contra de l’acord.
En acabar la reunió de la Mesa, fonts de la presidència han explicat que l’acord que s’ha signat compromet tots els membres de la majoria independentista a assumir totes les conseqüències pel que fa al fet que el vot de Puig consti en l’acta d’aquest ple —que tarda uns dies en ser elaborada pels serveis de la cambra— i que sigui publicada. El text de l’acord, que segons Presidència és una proposta dels serveis jurídics, especifica: “Per evitar les possibles conseqüències jurídiques i responsabilitats per l’administració parlamentària en relació amb la sentència del Tribunal Constitucional dictada en recurs d’empara 2063/2021 sobre la delegació de Lluís Puig, la Mesa acorda que assumeix la responsabilitat a tots els efectes del contingut del acta de les sessions plenàries i que assumeix la responsabilitat a tots els efectes de la publicacions dels acords presos a les sessions plenàries”.
L’acta s’elabora a partir de la transcripció corregida del ple i podria estar llesta d’aquí dues setmanes. Normalment la signen la presidenta i un secretari de la mesa rotatori, segons han dit fonts de la presidència. Les mateixes fonts han apuntat que s’estan seguint els passos d’un “itinerari” que han proposat els lletrats, que algunes fonts indiquen que també han advertit aquests dies que es podria incórrer en un delicte d’usurpació de funcions. Fonts de la presidència han defensat l’acord per ser una novetat: “Estem innovant”.
La presidenta del Parlament també s’ha referit a l’acord en una piulada des del seu compte personal després de la reunió de la Mesa. “La dignitat del Parlament es preserva defensant el vot d’un diputat electe en un context de repressió”, ha afirmat, precisant que era un compromís seu, d’Aurora Madaula i Junts “amb la ciutadania”.
Una setmana marcada pels casos judicials, que trasbalsen l’activitat política
La setmana que clourà aquest divendres amb una reunió entre el Govern i el govern espanyol per mirar de reactivar el diàleg si s’atura la repressió contra l’independentisme ha estat plenament impactada per causes judicials que han enrarit l’ambient polític i han deixat en evidència encara més les fissures que existeixen entre els partits del bloc del 52%. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’ha situat al centre de la polèmica, tant pel seu cas judicial com per la trifulgues amb el vot delegat de Lluís Puig. El cas Borràs per una banda, relacionat amb el fraccionament de contractes quan l’actual presidenta del Parlament era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i el la polèmica al voltant del vot delegat i l’exconseller Lluís Puig, per l’altra, han acabat erosionant encara més les ja malmeses relacions entre els socis independentistes.
Mentre en el cas de Lluís Puig els independentistes han exhibit públicament suport a la presidenta del Parlament en la defensa del vot delegat de l’exconseller, el fet cert és que ha estat una posició adoptada de cara a la galeria. En els passadissos s’ha fet evident que en realitat ERC i CUP desconfien de les estratègies de Borràs i consideren que les accions que planteja per confrontar les sentències judicials cauen en el terreny del simbòlic malgrat que s’intenta traslladar en públic el contrari.
ERC i la CUP no acaben d’explicitar la seva posició sobre el cas Borràs
L’assumpte que és tensió genera, però, és el seu cas pel contractes de l’ILC. ERC ha començat a manifestar la necessitat que Borràs es plantegi fer un pas al costat. La CUP, per la seva banda, fonts dels anticapitalistes recorden que “la corrupció no pot tapar la repressió de l’Estat, però la repressió de l’Estat no pot tapar la corrupció”. Els anticapitalistes no s’acaben de posicionar i deixen per més endavant fer un posicionament públic, de moment esperen “la proposta” d’ERC i JxCat, els partits que van decidir investir Borràs presidenta. La posició de la CUP és particularment compromesa perquè precisament amb el cas de Borràs s’hauria d’aplicar l’article 25.4 del reglament del Parlament, que justament va ser un article introduït pels anticapitalistes. Amb el cas de la presidenta seria la primera vegada en què la cambra es veuria en la tessitura d’haver d’aplicar-lo. Tot i la manca de definició, a la CUP són explícits en un punt. “L’independentisme no es pot permetre ni una ombra de corrupció”, diuen els diputats cupaires.
La qüestió és particularment espinosa tenint en compte que ara mateix els partits independentistes no s’han posat d’acord pel que fa a la consideració de les acusacions que afecten Borràs. Diversos són els grups parlamentaris que reclamen que la presidenta s’aparti i dimiteixi. Des dels Comuns a Vox, passant pel PP, PSC i Cs. Els republicans han enviat missatges clars perquè Borràs no arrossegui la cambra catalana cap a una batalla jurídica per una cas que no consideren vinculat a l’acció política, encara que —com també la CUP— admeten que hi ha una especial malícia per part de l’Estat per torpedinar la carrera política d’una de les actuals líders de l’independentisme. Però com fan també els cupaires, quan es tracta del cas Borràs també coincideixen en dir que el moviment independentista no es pot permetre cap sospita de corrupció.
6 
1 