La justícia torna a remenar les cireres en l’àmbit polític arran del català a l’escola. La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’aquest dilluns d’executar provisionalment la sentència que anul·lava preceptes clau del decret del Govern de Pere Aragonès que havia de blindar el català com a llengua vehicular ha precedit la batalla que s’encetarà el pròxim 7 d’abril al Parlament de Catalunya. La resolució del TSJC impedeix l’aplicació dels articles anul·lats encara que la sentència no sigui ferma i, permet, de facto, que el castellà també sigui vehicular a l’escola catalana. I una proposició de llei de la CUP per donar més espai al català serà frenada per una esmena de retorn presentada pel PSC al setembre, si els socialistes no s’ho repensen i la retiren.
Només dues setmanes després de la decisió del TSJC coneguda ahir –i a l’espera del que diguin el Tribunal Suprem, sobre la sentència que retalla el decret del 2024, i el Tribunal Constitucional, sobre el decret llei i la llei del 2022 –, el Parlament té l’opció de reobrir la batalla legal en defensa del català . La CUP, que mai va creure en l’eficàcia de la llei del 2022 i dels dos decrets, va registrar el juliol passat una proposició de llei de regulació dels usos lingüístics en els projectes educatius de centre. La iniciativa té el suport de Plataforma per la Llengua i de la PiEC (la Plataforma Pública i en Català, de la qual formen part el SEPC, La Intersindical, la CGT, la USTEC i la COS).
L’objectiu d’aquesta proposta és “garantir el català com a llengua vehicular a l’escola, fer efectiva la immersió lingüística i revertir els retrocessos en matèria lingüística”. Ara bé, el PSC, al setembre va registrar una esmena a la totalitat, de retorn de la proposició de llei dels cupaires. D’aquesta manera, els socialistes s’aliaven amb el PP i Vox contra aquesta proposició de llei. Ara, el primer debat sobre la continuïtat de la proposició de llei serà a la pròxima Junta de Portaveus, prevista per al 7 d’abril. Segons ha pogut saber El Món, els diputats de la CUP ja van alertar la setmana passada els grups que volien “substanciar” el text en el primer ple del mes d’abril. Per tant, necessiten que els socialistes retirin l’esmena a la totalitat per tal que el text continuï la tramitació i es debati en la Comissió d’Educació. El grup del PSC ja ha avisat a la CUP que defensarà la seva esmena de retorn de la proposició de llei.
Una llarga tramitació
La coincidència temporal del debat sobre aquesta proposta de llei i la resolució del TSJC és una situació que deixa la pilota al terrat del PSC. És a dir, si el grup parlamentari que dona suport al Govern –amb l’ajuda imprescindible d’ERC i Comuns– no retira l’esmena a la totalitat evidenciarà que no vol debatre una llei que busca garantir el català com a llengua vehicular a l’escola per la via dels projectes lingüístics dels centres educatius.
La proposició es va registrar el 7 de juliol de 2025, i la Mesa del Parlament la va admetre a tràmit el 15 de juliol. El 21 del mateix mes es va publicar la iniciativa al Diari Oficial del Parlament de Catalunya i el 29 de juliol es va obrir el termini d’esmenes, que anava de l’1 de setembre al 10 del mateix mes. El PSC no va trigar ni tres dies i el 3 de setembre presentava l’esmena a la totalitat. Només la va presentar abans el PP, que ho va fer fora del període de sessions, el 8 d’agost, amb la premissa que feina feta no té destorb. Vox va esperar a una pròrroga i no va ser fins al 30 de setembre que va presentar la seva esmena a la totalitat.
D’aquesta manera s’arriba al cap del carrer, i és la celebració de la Junta de Portaveus, l’òrgan que incorpora a l’ordre del dia dels plens les iniciatives dels grups que han exhaurit els procediments de presentació d’esmenes. La diputada de la CUP, Pilar Castillejo, que ja va avançar la setmana passada als grups que volia portar a la Junta del 7 d’abril la proposició de llei i ara té més arguments, atesa la resolució del TSJC d’ahir. Per tant, si no hi ha cap canvi de darrera hora, la previsió és que el ple del 14 al 16 d’abril es debati la totalitat del text. Si el PSC s’enroca i manté la seva esmena, la proposició morirà en aquest ple i no tindrà ocasió de tramitar-se en comissió. Però això, sí, hi haurà hagut debat a la totalitat del text en sessió plenària, on els grups hauran de manifestar el seu posicionament i el seu argumentari.
Una llei pensada per neutralitzar el 25% de castellà
De fet, la proposició de llei va néixer davant el que havia de ser la “imminent sentència del Tribunal Constitucional amb relació al 25% de castellà”. En aquest sentit, l’aleshores portaveu de la matèria de la CUP, l’exdiputada tarragonina Laia Estrada, justificava el registre de la iniciativa legislativa per “protegir-nos-en de forma immediata” davant l’aval del 25% del castellà a l’escola. A més, hi havia una voluntat final en la proposta i era derogar la Llei 8/2022, que referenciava el castellà com a llengua curricular.
El text és curtet i al peu i es dirigeix amb rapidesa al seu objectiu, que és “promoure la implantació de mesures de discriminació positiva del català, i l’aranès a l’Aran, atenent la realitat sociolingüística general i les situacions de predomini de l’ús social del castellà, per tal de compensar la inèrcia d’aquestes realitats i garantir l’aprenentatge d’aquestes llengües”. De fet, l’estructura que dibuixa la proposició de llei es basa en el projecte lingüístic de cada centre. A més a més, s’incorporaria una prova anual multinivell de competència en català per a l’alumnat de quart d’ESO. El projecte lingüístic seria avaluat i aprovat pel Consell Escolar del centre atenint-se a raons pedagògiques i específiques de cada centre per garantir el coneixement de les llengües oficials i que “no es vegi minvat per un dèficit del coneixement i ús de la llengua catalana, i l’aranès a l’Aran”.
