Terratrèmol polític al Parlament a poc menys d’un mes de les eleccions municipals del 28 de maig i coincidint amb el dia en què la Junta Electoral Central es reuneix per decidir si ordena la retirada de l’escó a la presidenta suspesa de la cambra, Laura Borràs. Aquest dimecres a la tarda, en l’últim ple abans dels comicis i mentre la JEC delibera, es farà el debat a la totalitat sobre dues propostes de reforma del reglament del Parlament impulsades pel PSC, d’una banda, i ERC i la CUP, de l’altra. La proposta dels socialistes busca, precisament, destronar reglamentàriament Borràs com a presidenta, al marge del que digui la junta electoral sobre l’escó. I l’objectiu de la reforma d’ERC i la CUP és, en canvi, reformular el vot delegat per al diputat de Junts per Catalunya Lluís Puig, exiliat a Bèlgica juntament amb Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín.
Aquestes dues propostes, que es tramiten per la via d’urgència, es debatran conjuntament i es votaran de forma separada. Si prosperen, no vol dir que s’apliquin automàticament, sinó que s’obrirà una ponència de llei i el debat final serà després de les eleccions. Tot i això, els grups parlamentaris podran fer aquest dimecres el seu últim ball de bastons abans dels comicis, i es palparà com estan les relacions entre uns i altres com a possible símptoma dels pactes postelectorals que hi pugui haver, tot i que l’aritmètica serà variable i adaptada a cada municipi.
Fer caure Laura Borràs
La reforma del reglament del Parlament proposada del PSC podria servir per afegir al reglament un supòsit que fins ara no hi era: facilitar que la Mesa pugui expulsar un dels seus membres. A l’espera de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) amb relació a l’escó de Laura Borràs després de les al·legacions presentades per la cambra, els socialistes volen dotar d’eines al Parlament per poder prendre-li el càrrec com a presidenta.
Junts per Catalunya defensarà en el debat l’esmena a la totalitat que ha presentat contra aquesta reforma socialista. El partit de Borràs i Jordi Turull vol impedir que tiri endavant el tràmit parlamentari. En canvi, el PSC defensarà la seva proposta a l’espera de la posició d’ERC i d’altres grups parlamentaris com els comuns, la CUP i els de la dreta espanyolista. Si prospera, començarà el tràmit com per la ponència de llei. Si el PSC perd la votació del debat a la totalitat, la proposta quedarà aturada. La posició dels republicans i cupaires no ha quedat clara, i és que ERC considera que té “molts clarobscurs” i no en comparteixen “l’enfocament”. En canvi, els comuns ho veuen com un “bon punt de partida” perquè el Parlament pugui establir els mecanismes de canvi de la seva presidència quan consideri que cal.
La proposta dels socialistes demana que el ple del Parlament pugui deposar el president de la cambra o qualsevol altre membre de la Mesa per pèrdua de confiança de la majoria o bé perquè hagi sortit del grup parlamentari pel qual va ser elegit diputat. La pèrdua del càrrec, però, no implica la retirada de l’escó.
El vot de Lluís Puig
Tot i que es debatrà de forma conjunta, la proposta de reforma del reglament d’ERC i CUP es votarà de forma separada a la del PSC. En aquest cas ha estat Vox qui ha presentat l’esmena a la totalitat, mentre que queda el dubte sobre les posicions de Junts i el PSC, per raons diferents. Tot i això, la portaveu socialista ja va avisar fa unes setmanes que hi ha coses que “no veuen clares”.
ERC i la CUP volen ampliar les casuístiques de delegació de vot, ja existent fins ara al Parlament, per incloure-hi situacions excepcionals “d’especial gravetat en què, pel fet que impedeixen, el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri prou justificat”. Amb la norma actual, el vot delegat es limita als casos de permisos de maternitat o paternitat, d’hospitalització i d’incapacitat prolongada.
I pel que fa al vot telemàtic, es proposa, per primer cop, incorporar-lo al reglament del Parlament. Proposen que la Mesa el pugui autoritzar en “situacions excepcionals d’especial gravetat en què, pel fet que impedeixen el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri prou justificat“. En aquest cas, és la Mesa del Parlament qui ha d’establir els criteris generals per delimitar-ne els supòsits.
L’objectiu és esquivar els tribunals espanyols, que ja van tombar fa unes setmanes el sistema de vot delegat que utilitza el diputat exiliat de Junts, Lluís Puig. De fet, com que el TS va suspendre el vot delegat de Puig, la Mesa va acordar fa unes setmanes una mesura momentània, el que va anomenar “vot telemàtic transitori“. Es tracta d’un sistema utilitzat durant la pandèmia i que permet al diputat votar per correu. Tot i això, el PSC s’hi va oposar.
Contra els discursos d’odi
ERC i la CUP també inclouen, en la reforma del reglament Parlament que proposen, un sistema per “aturar els discursos d’odi”. És una mesura que va dirigida a Vox, que ja ha avisat que si prospera ho portarà al TC. El text proposat diu que els diputats “no poden incórrer en el discurs d’odi o intolerant ni incitar a la discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen, condició social, ètnia, llengua, discapacitat o qualsevol altra”.
Així mateix, la reforma fixa els criteris per valorar si es produeix un discurs d’odi i estableix que s’hauran de tenir en compte les “intencions identificables de l’orador“, la “percepció de la intervenció per part del públic” i si perjudica la dignitat i reputació del Parlament, entre altres factors. La proposta incorpora explícitament els “discursos d’odi” com un dels motius que pot comportar que la presidència del Parlament cridi a l’ordre i, fins i tot, expulsi diputats de l’hemicicle.
La modificació que proposen Esquerra i CUP concreta també que un diputat o diputada que no signi el compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament, com és el cas dels de Vox, no podrà ser escollit per als òrgans del Parlament, ni ser nomenats ponents ni formar part de delegacions oficials.
Republicans i cupaires volen a més que el codi de conducta passi a ser una part més del reglament, amb l’objectiu de reforçar-ne el caràcter legal. I, finalment, que les declaracions institucionals del Parlament es puguin acordar per majoria qualificada de dos terços a la Junta de Portaveus, sense que calgui la unanimitat que es requereix ara mateix. De fet, des de l’entrada de Vox a la cambra catalana no s’aproven declaracions institucionals per manca d’unanimitat.
6
2
