El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres el dictamen del projecte de Llei de la Ciència, que ha prosperat amb els vots a favor de PSC-Units, ERC, Junts, comuns, Cs i PP, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de Vox. El conseller d’Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha repassat la trajectòria d’aquesta llei des de 2018, ha agraït als seus predecessors la contribució en l’elaboració de la norma, Àngels Chacón, Ramon Tremosa i Gemma Geis, tots presents en l’hemicicle, i ha afirmat que la seva aprovació és “un pas important per a dissenyar i aplicar una estructura que repercutirà molt positivament” en el sistema de recerca.
El diputat de Junts i ponent relator de la llei, Ramon Tremosa, ha destacat la participació activa i positiva de cinc grups parlamentaris, que han presentat més de 500 esmenes al text, i ha assegurat que el pròxim després d’aprovar la Llei de la Ciència “seria una llei d’innovació”, després del que ha interpel·lat al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.
Aposta per la innovació
Alícia Romero (PSC-Units) ha defensat les millores introduïdes en la llei durant el tràmit parlamentari per a donar més pes a la innovació, millorar la governança i transparència del sistema i introduir una estratègia d’igualtat en la ciència, un àmbit en el qual ha reivindicat la labor dels exconsellers del ram i els seus equips perquè aquesta llei tirés endavant: “El professor Mas-Colell va iniciar un camí que tothom va voler reforçar”.
El diputat dels comuns Marc Parés ha destacat la importància d’aplicar la Llei de la Ciència amb equitat territorial, perquè la recerca es faci en tot el territori: “D’aquesta manera podrem adaptar la realitat de la nostra recerca a les diferents realitats territorials”, i ha remarcat la importància de la nova llei perquè recerca no es converteixi en un “atzucac”.
Pau Juvillà i la seva participació
El ‘cupaire’ Dani Cornellà ha reconegut que el seu grup no ha pogut participar tant com voldrien en l’elaboració d’aquesta llei per la reorganització que van haver de fer amb la inhabilitació de l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà, per la qual cosa ha explicat que el seu vot ha estat una “abstenció crítica” perquè no han pogut incidir en el redactat del text.
Des de Cs, Nacho Martín Blanco ha afirmat que el projecte de llei té elements molt positius, encara que ha assenyalat que té una feblesa i és “que sembla que Catalunya sigui una realitat aliena a la resta d’Espanya, que sigui un sistema en si mateix que res tingui a veure amb el sistema de ciència espanyol i europeu”.
El líder del PP català, Alejandro Fernández, ha lamentat que la recerca a Catalunya està en una situació de “estancament evident”, i ha reclamat al Govern un nou impuls per al sector, que considera que es podrà veure en els Pressupostos de 2023, no sols amb l’aprovació d’aquesta nova norma.
Ernest Maragall (ERC) ha destacat que la llei incorpora una estratègia d’innovació que haurà de ser desenvolupada en els pròxims anys, després del que s’ha dirigit a Romero (PSC) per a negociar els comptes i poder fer-ho realitat: “Comptant amb els Pressupostos de 2023 farien possible el propòsit que compartim”.
