Junts ha presentat una moció al Parlament de Catalunya per censurar el nou redactat del delicte de desordres públics agreujats –que a efectes pràctics substitueix el de sedició al Codi Penal espanyol– per desgastar ERC i forçar que tant socialistes com comuns salvin els republicans de la reprovació. El text de la moció, que es votarà aquest dijous, alerta que els canvis en el delicte pactats entre el PSOE i ERC “restringeixen el dret fonamental de manifestació o reunió, generen més inseguretat jurídica, i atorguen una gran arbitrarietat als tribunals espanyols”.
El partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha estat molt crític amb l’estratègia negociadora d’ERC, que ha estat l’únic partit independentista que ha defensat els canvis durant el tràmit de la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició i rebaixa el de malversació. Després que es fes públic l’acord provisional amb el govern espanyol, moviments socials catalans i d’arreu de l’estat van alertar que el nou delicte de desordres públics agreujats es podia fer servir per “criminalitzar” les protestes i van reclamar canvis que després s’han introduït durant el període d’esmenes.

La moció de Junts també insta el Govern d’ERC a prendre totes les mesures necessàries per garantir el dret de protesta i insisteix que “cap dels que van fer possible i van participar” en el referèndum de l’1-O va cometre cap delicte.
Junts celebra el canvi de postura d’ERC sobre els desordres públics
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va celebrar fa uns dies que els republicans apostessin finalment per esmenar el redactat inicial, tal com havia reclamat el seu partit. “Ara ens donen la raó i sols intenten matisar-lo”, va retreure Turull. El dirigent va reivindicar que “menys anys de presó a canvi del risc de més gent a la presó no és cap solució”. Amb tot, les esmenes d’ERC van quedar anul·lades per les esmenes que va presentar el govern espanyol, que van arribar a un acord d’última hora per reformular el delicte de desordres públics per evitar que la justícia el fes servir “d’excusa” per “perseguir les protestes pacífiques”.
El president d’Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, va explicar que l’acord suposa fer un “retoc” per defensar les manifestacions i protestes quan “no es faci servir violència o intimidació” i han introduït supòsits més estrictes perquè els jutges sempre puguin interpretar la norma “de manera més favorable a l’exercici dels drets fonamentals”. Amb tot, Podemos ha hagut de renunciar a eliminar el concepte intimidació –com també reclamava ERC– perquè va ser una de les línies vermelles que va posar el PSOE.