La comissió d’investigació sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) s’ha constituït aquest dimarts al migdia al Parlament de Catalunya. Una comissió que es va aprovar per unanimitat en el plenari del passat mes de juliol i que té per objecte analitzar i investigar l’activitat de la DGAIA entre el 2011 i el 2025, després dels demolidors informes de la Sindicatura de Comptes i els escàndols per suposats abusos a joves sotmesos algun dels règims de la DGAIA. En concret, el desgavell de les adjudicacions, el control de les prestacions o l’ús de la contractació d’emergència. A més, hi ha la investigació de l’Oficina Antifrau i un cas d’una víctima de pederàstia que estava internada en un centre de la DGAIA.
El pla de treball, encara per definir, ha d’incloure el control del sistema de protecció de menors, els casos de violència sexual contra els infants tutelats, la garantia dels drets dels menors i de les millores en el sistema de protecció. La comissió tindrà com a president una de les principals figures del grup parlamentari del PSC, el diputat anoienc Jordi Riba. Els republicans tindran la vicepresidència, amb la diputada Anna Balsera, i Àngels Planas de Junts en serà la secretària.
Fer els deures
El Govern, però, ja s’ha posat la bena abans de la ferida, i el passat 1 d’octubre la consellera Mònica Martínez Bravo va presentar al Parlament un dossier de les actuacions que l’executiu ha dut a terme i del futur “Sistema de Garantia d’Ingressos a tot Catalunya”. Martínez Bravo, aprofitant una pregunta parlamentària de Vox, desgrana el que anomena el “full de ruta del Govern per reformar el mapa de les prestacions socials”, així com la millora del control de l’externalització de la gestió de diverses prestacions i la seva “racionalització o simplificació d’aquestes prestacions”.
De fet, és l’ampliació del que la consellera ja va avançar en la seva compareixença en la comissió de Drets Socials el passat 18 de setembre. Per altra banda, fonts del departament avisen que, en dues o tres setmanes a tot estirar, ja comptaran amb una auditoria sobre les prestacions que s’haurien gestionat de manera presumptament irregular. El Govern vol d’aquesta manera presentar-se amb els deures fets a la comissió i avançar les mesures que raonen poden haver generat les irregularitats detectades.
Eliminació de les externalitzacions
Segons afirma la consellera, el Govern ha eliminat l’externalització de la gestió de les prestacions, quan el passat 3 de juny es va aprovar el decret que regula els canvis en la direcció i que posava negre sobre blanc les funcions de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència (DGPPIA), l’entitat que substitueix la DGAIA. En aquest sentit, l’informe de Drets Socials remarca que ja “no existeix un tercer actor externalitzat encarregat de concedir o denegar les prestacions” com un control preventiu de conflictes d’interès de les entitats i l’administració.
En aquest sentit, recorden que ara les concessions o denegacions es fan des de la DGPPiA amb personal propi i que només resta externalitzat “el seguiment del pla de treball individualitzat al qual es comprometen les persones beneficiàries de les prestacions i que és requisit d’obligat compliment per ser-ne beneficiari”. A més d’aquesta restricció d’externalitzacions, el Govern també ha inclòs com a deures reduir els tràmits burocràtics i oferir, en un model futur, una finestreta única integrada de les dues prestacions més sol·licitades, la d’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
Ara bé, el Govern recorda que abans caldrà que l’Estat faci efectiu el traspàs de l’IMV en els termes en què s’estableix en el conveni de traspàs firmat el mes de juliol de 2024. Un fet que hauria de permetre reduir considerablement el temps de resolució d’expedients. “Entre les actuacions previstes, també hi ha la de millorar la comunicació de la prestació, així com disposar d’indicadors amb dades reals i estructurades que serveixin per accelerar la transformació de totes les prestacions que gestiona la Generalitat de Catalunya”, dos elements que fins ara quedaven enterbolits en el magma de la burocràcia.
