El ple del Parlament començarà aquest dimarts amb una qüestió que tensiona al màxim el país: la sequera. Segons els experts, fa dos anys que no plou com caldria i la gestió de l’aigua ha esdevingut fonamental en l’administració pública. L’afer és motiu de conflicte polític, amb una cimera de l’aigua impulsada pel Govern que no va assolir el seu objectiu, un estira-i-arronsa constant al Parlament per com s’ha de gestionar aquesta carpeta i, fins i tot, amb Junts per Catalunya aprofitant la feblesa de l’executiu per empènyer la seva pròpia llei: demà, el ple començarà decidint si es tramita per la via exprés –amb lectura única. Si aquest procediment s’aprova, la proposició de llei es debatrà i votarà dijous a la tarda.
El debat de les sancions
De fet, la nova llei que proposa Junts seria per substituir el decret llei impulsat pel Govern i aprovat pel Parlament per “responsabilitat“, tot i les crítiques de pràcticament tota l’oposició per la “manca de diàleg” de l’executiu Aragonès. Amb aquesta proposta, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull pretén modificar, entre altres coses, un element que ha estat polèmic les últimes setmanes: les sancions als ajuntaments pels incompliments del decret de Govern. Junts per Catalunya vol una moratòria d’aquestes sancions fins a l’1 de juliol, tal com va voler pactar amb ERC a la cimera de l’aigua, mentre que el PSC, aleshores, no va sumar-s’hi perquè volia anar més enllà. Tot i això, el decret de l’executiu especifica que les sancions s’han d’imposar des del minut 0, fet molt criticat per la majoria de consistoris del país, ja que no hi ha hagut temps d’adaptar-se a les mesures que marca el decret.
El superàvit de l’ACA
D’altra banda, Junts proposa que es facin “contractacions d’emergència” per fer front a la sequera i estableix que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) assumeixi “de manera extraordinària” tots els costos de les obres urgents i prioritàries que corresponen als ens locals per fer front a la sequera.
També concreta que el Govern, a proposta de l’ACA, habilitarà la dotació pressupostària per les següents actuacions urgents: ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera; nova dessalinitzadora de Cubelles; línia de finançament de 50 milions d’euros perquè els ens municipals millorin el rendiment de les seves xarxes de subministrament d’aigua; 50 milions d’euros en inversions a les conques internes per millorar la xarxa de tractament, embassament i distribució d’aigua; i una línia de 50 milions més per “activar terciaris que ja estan construïts”.
La posició del PSC
Aquesta setmana hi ha hagut reunions a tres bandes entre el Govern, el PSC i Junts per Catalunya per mirar de pactar modificacions que generin un màxim consens. Fonts socialistes diuen que reclamen que el decret estableixi que les ajudes siguin per a tots els municipis de Catalunya (i no només per als de les conques internes), així com que s’incloguin dos annexos (un amb obres extraordinàries i urgents i un altre amb obres per un cicle resilient 2023/24). També volen determinar qui podrà executar aquests recursos econòmics extraordinaris de 50 milions d’euros.
Pel que fa a la moratòria de sancions a ajuntaments, el PSC demana establir un període que començaria a comptar a partir de la convocatòria de les ajudes de 50 milions d’euros per tal que els ajuntaments tinguin temps de convocar els seus projectes. Aquest període se situaria entre un mes i dos mesos. D’aquesta forma, la data de la moratòria quedaria eliminada i se situaria en un període posterior a la convocatòria de les bases de les subvencions, en les quals s’establiria el període.
ERC, amb el PSC
Pel que fa a ERC, dijous la seva portaveu, Marta Vilalta, va fer públic el seu posicionament, idèntic al dels socialistes. Proposen condicionar l’aplicació de les sancions a les noves subvencions que el Govern posarà en marxa perquè els ajuntaments no malbaratin aigua. Es tracta, segons ha dit, d’una qüestió de “corresponsabilitat“. “Creiem que pot ser el desllorigador de l’acord que les mesures de suport als municipis i el compliment efectiu de les sancions vagin alhora”, va dir en una roda de premsa. Segons Vilalta, les sancions no són una mesura “persecutòria, sinó dissuasiva”.
Els comuns reclamen un ple monogràfic
Així mateix, els comuns van demanar un ple monogràfic sobre la sequera, que s’hauria de celebrar després de les eleccions. La seva líder, Jessica Albiach, va lamentar la setmana passada que ERC “hagi donat suport” a debatre al pròxim ple del Parlament la proposta de Junts. “Volen que arreglem el problema de la sequera en una hora“, es va queixar. Segons la diputada, això evidencia que ERC “és incapaç de definir el seu model”.
Junts vol més lleis
Des del Canal d’Urgell, divendres el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, demanava al Govern més lleis executives per assegurar inversions que ajudin al país a fer front a la sequera. “Volem una llei executiva que garanteixi inversions i menys sancions“, exigia Batet després de la trobada amb la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell i amb regants de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell). En aquest sentit, el dirigent de Junts es va mostrar favorable a invertir part del superàvit pressupostari de 500 milions d’euros de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en mesures que “garanteixin l’abastiment d’aigua e boca” i evitar així possibles restriccions a uns “300 municipis petits aquest estiu”. “El Govern va un any tard”, ha lamentat.
En aquest sentit, el també diputat de Junts Salvador Vergés explicava que la proposició insta el Govern a fer un pla de xoc en un termini d’un mes de la mà del sector per tal de garantir la producció d’aliments i poder “salvar” les explotacions agrícoles i ramaderes.
12
2
